7 ciències
ÍNDEX
- 2017 - 2018 Sang a les venes
- 2015 - 2016
Abracadabra, pota de cabra,
bombolles àcides, pals de bruixa, saïm d'osset,
aire de núvols ardents,
que acabi l'encanteri,
abans que se't corquin les dents.
- 2014 - 2015
El sentit de la vista i la interpretació del que veim.
Si no ho veig no ho crec. Realitat o il·lusió?
- 2013 - 2014
La vida és com anar en bicicleta, si t'atures caus.
- 2012 - 2013
Quins Ous!!!
Dilluns 26 el centre obrí les portes de 17 a 19 h a tota la comunitat educativa per a què pogués gaudir d'aquesta novena fira dedicada a la Ciència, rebent un gran nombre de visitants. A més, dimarts 27, visitaren l'IES els alumnes de 6è de Primària de les dues escoles del municipi, CEIP Eleonor Bosch (Santa Margalida) i CEIP Vora Mar (Can Picafort).
1. Sang
Té sistemes integrats de missatgeria, un per a les notícies bones i un altre per a les notícies dolentes. També disposa de la seva pròpia brigada de manteniment de vies.
Com que pràcticament tot passa per aquest sistema, la seva seguretat és estratègica. Disposa de les seves divisions de vigilància i seguretat. I tot amb l'objectiu de què mai, mai , mai falti de res als seus clients.
Per això necessita més 25 bilions de repartidors i amb contracte temporal, ja que els canviem als 4 mesos.
D'aquests 5l de sang un 55% es correspon amb el plasma (2,75 l plasma)I la resta les cèl·lules.
Recompte de cèl·lules
- Glòbuls blancs 5.000/mm3
Ara imaginau que les llenties són els glòbuls vermells i les mongetes són els glòbuls blancs.
Dins una gota dividida en 1000 part hi ha totes aquestes cèl·lules.
Glòbuls vermells 250.000
Glòbuls blancs 250
2. Mira, mira-les...
3. Els grups sanguinis
La B no pot anar amb l'A.
En canvi tant l'A com la B poden anar amb l'AB.
Ni la A, ni la B ni l'AB poden anar amb l'O.
En canvi l'O, què és l'universal pot donar a tots els altres.
A què es deuen totes aquestes incompatibilitats entre els grups sanguinis?
Es deu al caràcter dels eritròcits o glòbuls vermells.
Podem comparar els eritròcits amb cotxes que encara que sigin del mateix model poden tenir diferents acabats. Hi ha dos tipus d'acabats: acabat A, acabat B, acabat A i B o sense acabats.
I això té que veure amb les defenses que porta la sang perque de forma natural i des del naixement pot tenir anticossos contra la sang del demés.
Una persona del grup A té anticossos anti-B.
Una persona del grup B té anticossos anti-A.
Les persones del grup AB no tenen defenses contra els altres grups sanguinis.
I les persones del grup O tenen anticossos anti-A i anti B.
4. Joc de la donació.
Qui pot donar a qui?
5. Dissecció de cor.
6. L'experiència de Marey
Les darreres conseqüències són l'angina de pit, l'infart de miocardi, trombosi,... però en un primer moment el que passa és que la sang no circula de manera continua i regular sinó a sacsejades.
En moure la palanca amunt i avall, el flux d'aigua esdevé intermitent, però en el flascó 1 del tub de vidre el vessament és irregular, a sacsejades, mentre que en el flascó 2 (del tub flexible) el vessament és continu i regular.
7. La presió sanguinea
La pressió interna és major que la pressió externa, la de l'atmosfera, i això és bo ha de ser així.
Si no fos així quan ens tallessim no sortiria sang de la ferida però entraria aire i microbis.
El nostre sistema circulatori no està sempre en repòs perquè té una bomba, que és el cor.
Cada vegada que hi ha una contracció hi ha un augment de pressió local i això fa que la sang circuli, es desplaci.
Però la pressió no pot ser massa elevada perquè sinó les canonades es rebentarien, ni massa baixa perquè sinó no arribaria la sang a la part més elevada del cos, al cap, on hi ha el director i llavors ens desmallariem.
La pressió sanguínia és aquella que exerceix la sang contra les parets de les artèries. El braçal s'infla i impedeix el pas de sang per l'artèria principal del braç. Després es desiinfla lentament. Quan la sang comença a brollar amb força a través de l'artèria és la pressió sistòlica o màxima. Quan l'artèria deixa d'estar constrenyida tenim la pressió mínima o diastòlica.
8. Perdre el ritme.
Una mort sobtada és la mort d'una persona sense cap avís previ.
El 20% de les mort sobtades són per causes genètiques i l'altre 80% és per infart o taponament d'una artèria que alimenta el múscul de cor, el miocardi.
En el 90% del casos el cor es para inesperadament i uns quans minuts abans el que s'ha produit és una alteració en el ritme elèctric del cor una fibrilació ventricular. A partir d'aquest moment si el cor no rep una desfibrilació en menys de 10 minuts aquesta persona morirà.
Quan s'aplica un xoc elèctric (desfibril·lador) el que té lloc és una recàrrega de tot el sistema. Un reset. Poc a poc els generadors es posen en marxa i el cor torna a bategar.
Abracadabra, pota de cabra,
bombolles àcides, pals de bruixa, saïm d'osset,
aire de núvol ardents,
que acabi l'encanteri,
abans de que se't corquin les dents.
Bombolles àcides - Peta zetas
Els dolços que produeixen bombolles a la boca van aparèixer en el s. XIX i eren productes derivats de llevats químics.
Els Peta Zetas s'elaboren amb un sucre, el sorbitol, que se l'injecte CO2 a pressió mentre es va refredant. El CO2 queda atrapat dins del sucre.
Els gas només s'allibera quan el caramel s'humiteja, es mastega o s'estreny entre la llengua i el paladar, produint un renou característic i les explosions a la boca.
L'aigua de la saliva dissol el sorbitol i s'alliberen les bombolles de CO2, el CO2 es dissol i augmenta l'acidesa.
1- S'omple un tub d'assaig amb aigua destil·lada (ph=7)
2- Afegim unes gotes d'indicador de ph, vermell de metil
Els indicadors de ph canvien de calor segons l'acidesa del medi.
Així el vermell de metil és vermell a ph=4,2
el vermell de metil és groc a ph = 6,2
3. Afegim una cullerada de PetaZetas dins el tub d'assaig i tapam. Com hem explicat el sorbitol es dissoldrà, el CO2 s'alliberarà i el PH disminuirà, per tant, el medi és àcid. Canvi de color de groc a vermell.
4. Si ara destapam el tub, el CO2 s'alliberarà i la dissolució tornarà a canviar de color. Groc una altra vegada.
Pals de bruixa - Palotes
Els Palotes són caramels de forma cilíndrica que el seu contingut bàsic és glucosa.
I juntament amb la seva forma geomètrica ens permet fer una reacció d'oxidació – reducció.
Si a la glucosa en dissolució en un medi bàsic (NaOH) li afegim manganès (VII) es produeix una reacció d'oxidació- reducció on:
- la glucosa s'oxida
- i el manganès es redueix de 7 a 6 i 4 produint un canvi de color (púrpura, blau, verd, groc i marró).
1- Posam 100 ml d'aigua dins un erlenmeyer
2- Afegim una punta d'espàtula de Permanganat potàssic (KMnO4).
3- Afegim 3 llenties de NaOH que proporciona el medi bàsic de dissolució a la glucosa.
4- Introduïm el Palote i el feim girar.
Els colors aniran sorgint a mesura que la reacció avanci.
Saïm d'osset
Es sabut per tothom que les llepolies engreixen. Però és veritat o és una excusa per prohibrir-les?
Mira 100g de llepolies engreixa igual que una ensalada, un atruita d'un ou i un Kiwi.
Oh 100g de caramels sense sucre, sí repeteixo, sense sucre equivalen a meló amb pernil salat, un iogurt desnatat i galletes maria.
Que et sembla? I si encara no em creus mira.
1- Posam 1,5 g de clorat de potassi en un tub d'assaig.
2- Encalentim el tub d'assaig utilitzant les pinces de fusta. El clorat de potassi és una substància sòlida i passa a estat líquid. Es tracta d'un canvi físic (tenim la mateixa substància però ha canviat d'estat). Quan tot el clorat de potassi es troba en estat líquid es descompon en oxigen (O2) (gas) en clorur de potassi (KCl), i perclorat de potassi (KClO4).
3- Quan hi ha oxigen suficient (que actua com a comburent) es deixa caure dins del tub d'assaig el combustible (llepolia) i es produirà la combustió. S'observa una flama color violeta, a causa de la presència de l'ió K+.
KClO3 (sòlid) → KClO3 (líquid) Canvi físic
2KClO3 (líquid) → 3O2 (gas) + 2KCl (sòlid) Canvi químic
C6H12O6 + 6 O2→ 6 CO2 + 6H2O Canvi químic
Saïm d'osset.
Creus que passaria el mateix si hi posam una pedra? O una fulla d'ensiam?
Aire de núvol ardent
Els núvols o espongetes és una llepolia que conté sucre, blanc d'ou batut, gelatina, goma aràbiga i altres additius (colorants i saboritzants), tot ben batut per donar la consistència esponjosa.
Segons la llei de Boyle (llei dels gasos) a temperatura costant, el volum i la pressió d'un gas són inversament proporcionals.
Per aquesta raó quan en un recipient tancat disminuim la pressió (feim el buit) la "nube" augmenta el seu volum fins que la pressió interna s'iguala a la pressió externa.
Coca-cola amb mentos
La coca-cola conté un gas que és el diòxid de carboni (CO2). A més, la coca-cola light conté un edulcorant anomenat «apartamo». Quan el mentos, que conté una coberta de gelatina, entra en contacte amb la coca-cola, aquest diòxid de carboni (CO2), s'allibera de forma explosiva. «L'aspartamo» de la coca-cola light fa que aquesta explosió sigui encara major.
Aquesta explosió en forma de «geiser» es veu afavorida per la forma de la botella de coca-cola que té el coll estret.
Dents
Les dents són unes estructures dures que estan ben vives. Ens serveixen per tallar, estripar i mastegar el menjar però també per parlar.
La part que podem veure que no està coberta per la geniva és la corona.
La corona està recoberta per l'esmalt una susbtància dura i brillant que protegeix la dent. (Com l'esmalt de les ungles!!)
Després de l'esmalt trobam la dentina que forma la major part de la dent i també és molt dura.
I la dentina protegeix a la polpa formada pels vasos sanguinis que alimenten a la dent, (que està ben viva!!) i per nervis (Un gelat fred?? són els nervis de la polpa).
La dentina i la polpa arriben fins al fons de la geniva i el recobreix el cement.
A diferència del nostre cor o dels pulmons que estan preparats des de que neixem per funcionar les dents canvien.
Així tenim una dentició de llet format per 5 dents *4 = 20 (abans dels 3 anys ja han sortit totes les peces)
2 incisius
1 caní
2 premolars
I una dentició definitiva formada per 8 dents *4= 32 (entre el 5 o 6 anys començam a canviar les peces)
2 incisius
1 caní
2 premolars
3 molars
T'has rentat les dents?
Cal rentar-se les dents després de cada menjada.
- Saps per què?
Perquè quan menges, les dents s'embruten. I si no te les rentes, la brutor atreu els bacteris, que són unes bestioles molt golafres.
Els bacteris espatllen el color blanc de la dent i hi fan foradets molt lletjos que es diuen càries.
Les càries són molt dolentes, i poden arribar a destruir tota la dent. Per això hem de raspallar-nos bé les dents.
- Preparats...
Aquestes són totes les dents que hem de fer net i no hem de deixar-ne cap.
- Llestos
Necessitam: un raspall ben net, aigua no la malbaratis, dentifrici, fil dental i col·lutori.
Banyam el raspall i hi posam el dentifrici.
- Ja
Necessitam tres minuts per... (rellotge d'arena)
Raspalla't les dents d'una en una, sempre de dalt a baix, des de la geniva cap a fora.
Primer per davant i després per darrera i a l'últim, raspalla't els queixals amb petits moviments circulars.
No t'oblidis la llengua!!
Amb el fil dental aconseguiràs arribar on el raspall no arriba i on s'amagen aquestes bestioles.
I finalment glopeja col·lutori.
I ara somriu amb aquesta boca neta i sana!!
Dentistas sobre ruedas
Finalment, vos volem donar a conèixer l'associació sense ànim de lucre anomenada "Dentistas sobre ruedas".
Aquesta associació nascuda al 2006 està formada per dentistes, professionals de la salut i tot tipus de voluntaris. Amb diferents unitats mòbils cada any organitzen una expedició per atendre a persones que no han vist mai un dentista.
Al llarg d'aquest temps els seus projectes s'han basat en regins aïllades de Mauritania - Maghama, Senegal - Missirah, Lompoul i Haití.
Vols ajudar-los. Col·labora:
- raspall de dents
- detifrici
- col·lutori de clorhexidina
- alcohol
- iode
Nosaltres també volem ajudar i hem preparat una pasta de dents Abracadabra. Qué té els elements bàsics de les pastes de dents per si la poden fer servir en les seves campanyes educatives.
PASTA DE DENTS ABRACADABRA
Ingredients:
30 g de carbonat de calci (Blanc d'espanya - Jusantre - 2e/1Kg)
20 grams de glicerina (farmàcia 10e/1l)
5 g de talc (Can Garau - 2e/1Kg)
1 g d'essència de menta (farmàcia 10e)
Preparació: dins un morter (net amb aigua i desinfectat amb alcohol) mescla tots els ingredients fins a obtenir una pasta homogènia.
Fonts d'informació i materials extra:
- Aprendiendo química con golosinas
- Dentistas sobre ruedas
EL SENTIT DE LA VISTA
I LA INTERPRETACIÓ DEL QUE VEIM.
SI NO HO VEIG NO HO CREC,
REALITAT O IL·LUSIÓ?
Estudi del sentit de la vista, amb un model anatòmic i amb la dissecció d'un ull de vaca.
Cada glòbul de l'ull està ben protegit acoblat dins una conca ocular del crani.
El glòbul es manté en el seu lloc i es pot moure cap a dalt, capa baix i cap els costats gràcies a aquests músculs fixes a ells.
La coberta externa és l'escleròtica amb la còrnia transparent en el centre.
I dins, aquesta membrana interna sensible i plena de vasos sanguinis és la retina.
La major part de l'interior és una massa clara semblant a una gelea, és l'humor vitri.
Aquesta massa més petita, clara i transparent és la lent el cristal·lí.
Com que l'estructura de l'ull humà és molt semblant a la del grans mamífer podem utilitzar un ull de vaca per fer un estudi realista de la seva anatomia i funcionament.
Si tallam l'escleròtica i retiram la coroides (que conté el subministre de sang per a la retina) i la retina (és la pantalla que rep les imatges vistes per l'ull) .
L'ull mira cap a baix i seria la imatge que enregistraria la retina.
Fixat com es mou el símbol.
La imatge de la retina està invertida.
Si no ho veig no ho crec. Realitat o il·lusió?
Per veure necessitam:
llum, objectes, un ulls que funcionin bé i que el cervell interpreti bé (el cervell selecciona el què i com veim d'acord amb les nostres experiències).
Mou la làmina cap a darrera i cap endavant o sacseja-la. Què veus?
La secció circular del centre pot semblar que flota i es mou en direcció contrària als dissenys circumdants. Com passa això?
Les interseccions entre les barres verticals i les horitzontals activen els detectors de moviment del teu sistema visual de diferent manera. Per tant, percebràs moviments il·lusoris de profunditat quan es mou la làmina.
Mira fixament el punt negre en mig del cor durant 30 segons. Llavors mira ràpidament una fulla en blanc. Què veus? Veuràs aparèixer un cor de color vermell o rosat en el full en blanc. Com passa això? Els receptors del color en el ulls treballen en parelles (vermell/verd i blau/groc). Quan els receptors del vermell es cansen, dominen els receptors del verd i a l'inrevés. A això se l’anomena imatge persistent del color. Com has estat mirant la imatge del cor verd durant molt temps, els receptors de color verd dels teus ulls s’han cansat i dominen els receptors de color vermell, causant així que apareixi una imatge persistent de color vermell o rosat. També pots veure aquesta imatge persistent quan tanques els ulls.
Tapat l’ull esquerra. Mira fixament el punt amb l’ull dret. Llavors mou lentament la figura cap a tu. La “creu” de la dreta, de sobte, desapareixerà. La il·lusió es causada pel “punt cec” que està ubicada en la retina de l’ull. Les imatges que percebem es formen en la retina, que es com una pantalla de projecció dins l’ull. Hi ha cèl·lules receptores sensibles a la llum (cons i bastonets) en tota la superfície de la retina per a poder recollir el senyal d’una imatge, que llavors s’envia al cervell a través del nervi òptic. Els nervis òptics convergeixen en un punt darrera el globus ocular. El punt de convergència no té cèl·lules receptores, de manera que qualsevol imatge que estigui situat en aquest punt desapareixerà. Quan mous una làmina en direcció contrària a l’altra i cap a tu, a certa distància la imatge “creuada” cau en el punt cec i “desapareix”. Quan apropes més la figura, aquesta reapareixerà de nou ja que ara estarà fora del punt cec.
Quina línia és més llarga, la línia AB o la línia CD?
En realitat són igual. Les cases que estan als costats creen una perspectiva tridimensional de la figura que confon la percepció de la longitud d'ambdues línies per part del cervell. La perspectiva crea una il·lusió tal que AB sembla estar estesa en un carrer més llarg (la casa és més alta i més compacta) mentre que CD està en un carrer més curt (la casa és més curta i menys compacta). Això fa la il·lusió que AB és més llarga que CD però en realitat són iguals. Aquesta il·lusió demostra que el cervell no sempre fa una interpretació literal del que veus.
Veus cercles o espirals?
Són cercles concèntrics. Si no ho creus, agafa un llapis per traçar la línia començant des de fora. Mai podràs arribar al mig ni tan sols en la següent capa.
Espiral de Fraser. James Fraser Psicòleg britànic que va estudiar aquesta il·lusió òptica l'any 1908.
Com funciona? La il·lusió és causada per la forma com es dibuixen els cercles. Quan es mira la figura de més aprop, es veu que els cercles són com cordes que contenen fils. El segment de cercles semblen estar decantats en forma d'espiral, fent que el cervell, percebi el disseny com una espiral.
Què veus? Una copa o les cares de dues persones?
Les dues interpretacions són possibles.
Copa de Rubin. En honor del psicòleg Edgar Rubin que va obtenir aquesta il·lusió per primera vegada.
Aquesta figura ambigua demostra que el cervell tendeix a percebre les imatges com a figura i fons.
És la imatge d'un gerro sobre un fons negre?
O és el perfil de dues siluetes sobre un fons blanc?
El cervell té tendència a elegir només una percepció sobre l'altre. Quan el cervell identifica la figura agruparà totes les línies del contorn que pertany a la figura que ara també sembla estar davant.
Són les línies verticals paral·leles entre elles?
Les línies verticals semblen corbar-se però son perfectament rectes i paral·leles entre elles. Aquesta il·lusió ocorre en el sistema visual quan la retina codifica vores i contorns. S'anomena il·lusió de cordó tort.
Pots trobar l'estrella de cinc puntes amagada en el dibuix?
Cerca en la part inferior dreta de la figura i trobaràs l'estrella de cinc puntes.
Només.... és una gran il·lusió.
Quantes cames té l'elefant?
No hi ha explicació.
Només.... és una gran il·lusió.
Quina tonalitat de blau és més obscura A o B?
En realitat són iguals.
La percepció per part del cervell es veu afectada per les ratlles blanques i negres col·locades devora les blaves. Això demostra que de vegades la nostra percepció no reconeix informació de l'ull sinó del cervell, que de vegades l'enganen.
Quants colors hi ha a la figura? Sense incloure el blanc.
La majoria diu tres o quatre.
En realitat només hi ha dos colors. De vegades la percepció de la lluentor d'un color per part del cervell es veu afectada per colors adjacents a aquest. En la figura els quadres verds i vermells estan disposats de manera que cada un d'elles està envoltat per requadres de diferent color. Això provoca un contrast diferent i engana la percepció visual.
Mira les paraules de la làmina. Llegeix en veu alta, d'esquerra a dreta, el COLOR però no les paraules. Difícil?
Això està causat per un conflicte esquerra – dreta en el cervell.
El cervell està dividit en dos hemisferis, aquests controlen diferents maneres de pensar. L'hemisferi dret és més intuïtiu, holístic i sintetitzador, així que compleix funcions més importants en la percepció de colors, gràfics,... L'hemisferi esquerre és més lògic, seqüencial i analític. Té funcions més importants en la percepció de paraules i significats. Quan estas llegint les paraules, l'hemisferi dret tracta de dir el color però l'hemisferi esquerre insisteix en llegir les paraules i aquest conflicte causa la confusió en la percepció.
El quadrat A és més obscur que el B?
Són iguals. Si no ho creus, pots usar una tira de paper blanc. Alinea i cobreix la meitat dels quadres per fer la comparació. Per què? La il·lusió demostra la tendència del cervell a percebre les imatges com escenes separades. Quan miram les imatges, el cervell tendrà en compte múltiples factors i elaborarà un significat de la imatge. El quadre B està en la part clara del tauler, mentre que el quadre A està en la part obscura. Es percebrà que B és més clar que A.
Quin cercle és el més gran,el groc o el lila?
El cercles són idèntics. Això demostra de quina manera la nostra percepció es veu afectada pels contrasts circumdants. El cercle lila està envoltat de cercles grans, de forma que es percep com si fos més petit.
Mira la figura. Veus que el cercle blanc té llampecs negres?
Els científics no entenen perquè passa. Tendeixen a creue que hi ha un mecanisme especial que fa que els nostres ulls puguin veure els límits. Això permet que la nostra visió obtengui els límits clars per a un objecte. Quan percep aquestes vores, els nostres receptors de llum apaguen els seus receptors veïns fent que les vores d'aquell objecte siguin més marcats. Tot el que està en la perifèria es junta de forma més grossera. En el cas de la il·lusió, el cercle de la intersecció és decolorat pel mateix cervell. El cervell tracta d'emplenar els punts blancs amb ombres negres.
Fixat en les línies verticals del centre. Quina és més curta, A o B?
Són iguals. Si utilitzes un regla per mesurar-les veuràs que no hi ha diferència entre elles. És una altra il·lusió clàssica. En els extrems d'ambdues línies hi ha caps de fletxa que enganen el cervell.
Què veus en aquesta il·lustració? Una jova o una vella?
Ambdues interpretacions són possibles. Aquesta és una clàssica il·lusió òptica que demostra com el nostre sistema visual agrupa figures en funció del que espera veure.
Estan distorsionats els quadrats del centre?
No, són quadrats perfectes. La il·lusió ens torna demostrar com la nostra percepció del quadrats es veu afectada per les línies creuades de fons. No sempre el cervell diu el que veu sinó el que pensa!
Escales que pugen o escales que baixen?
No hi ha una sola resposta.
És la famosa il·lusió d'Escher de la escala sense fi.
Espenyant la llum
La llum blanca és la suma de tots els colors. Un CD és un entremat de forats micromètrics, per tant la radiació no la travessa netament sinó que es troba amb ranures que fan que es dispersi i interfereixi en franges constructives i destructives de diferents colors.
LA VIDA ÉS COM ANAR EN BICICLETA,
SI T'ATURES CAUS!
Massa i Pes
La massa i el pes d'un cos són propietats diferents.
La massa mesura la quantitat de matèria que té un cos.
Mentre que el pes és la força amb que és atret una massa pel camp gravitatori.
Per tant la massa d'un objecte no canvia de valor sigui quin sigui la ubicació que tinguis a la Terra o en qualsevol planeta de Sistema Solar.
Però el teu pes dependrà de la força de gravetat del planeta en que estiguis.
Qualsevol objecte en l’univers amb una massa, atreu a qualsevol altre objecte en l’univers amb massa. La força d’atracció depèn de la massa dels dos cossos i de la seva distància.
A la Terra, aquesta és tan gran que ens atreu amb tanta força que podem sentir el seus efectes a diari (– sempre caus.... a terra)
Una cosa semblant ens passaria si viatgéssim als altres planetes de Sistema Solar. Com cada planeta té una massa i per tant una força de gravetat diferents pesaríem diferent en aquest planetes.
A la Lluna els nostres bots seriem altíssims.
A Mart també però un poquet menys.
A Júpiter quasi no podries aixecar els peus de terra.
I a Saturn és quasi semblant a nosaltres.
Comprova-ho amb les botelles i compara....
Vols saber la teva massa a aquests planetes? Comparant-lo amb la Terra.....
La Terra gira i gira
La Terra gira per la manera que va ser formada.
El nostre sistema Solar es va formar fa uns 4.6 bilions d’anys quan un enorme núvol de gas i pols va començar a contreurer-se i col·lapsar-se a causa de la pròpia gravetat que generava. A mesura que el núvol es contreia, va començar a girar.
Els planetes es van formar quan el material es va agrupar en remolins dins d’aquest núvol giratori.
Per tant tot en el Sistema Solar gira perquè no hi ha res (força) que ho aturi.
L’explicació física d’aquest fet s’anomena conservació del moment angular.
I explica perquè la Terra rota i precessiona (Moviment d rotació i de precessió)
La Terra (un cos rígid amb un centre de gravetat) quan es va formar va començar a girar amb una força (moment) i rota des de llavors i no s’aturarà si ningú l’atura – Rotació.
-
Agafa la roda i fes-la girar
Quan un gran meteorit va impactar sobre la Terra i va formar la Lluna el seu angle de gir es va desplaçar 23,5º. I això fa que el nord no sempre sigui allà mateix - Precessió. (El període de precessió és de
-
Agafa la roda i fes-la girar inclinada
Conceptes:
Centre de gravetat d’un objecte: és un punt en aquest objecte on hi té lloc la força de gravetat (el pes). De fet tots els cossos es comporten com si tota la seva massa estigués concentrada en un punt al qual anomenem centre de gravetat.
Moment d’una força: Si volem que un objecte doni voltes (rotar) o que s’aturi de donar voltes (aturar de rotar) li hem d’aplicar una força (aquesta força s’anomena moment).
Llei de conservació d’un moment angular: Moment angular per un cos rígid que rota respecte a un eix: és la resistència que ofereix aquest cos a la variació de la velocitat angular
Algunes curiositats:
-
Cada planeta té diferents raons de gir
-
Mercuri rota 1 vegada per cada 58 vegades que gira la Terra per l’atracció del Sol
-
Com més aviat es va col·lapsar el planeta més aviat gira
-
Els impactes de meteorits que poden frenar un planeta
-
A causa de l’efecte d’estirada que fa la Lluna, el gir de la Terra desaccelera un milisegon per any (En l’era dels dinosaures el dia durava 22h)
Quins ous!!!
L'ou despullat
Introducció
Els ous d'algunes aus són un aliment habitual, molt ric en proteïnes i de fàcil digestió. Són, alhora, el component principal de múltiples plats dolços i salats, i un complement imprescindible en molts altres.
Objectius
- Estudiar les parts de l'ou.
- Llevar la closca a l'ou.
- Saber com funciona un ovoscopi.
Contingut teòric
El terme closca d'ou és emprat per designar la part dura externa d'un ou, així com altres ous amb parts exteriors no-dures: com poden ser els ous dels peixos. És una part no comestible que només s'ingereix després d'un tractament químic, per exemple les closques dels ous adobats solen poder menjar-se per la seva acció en un medi àcid (vinagre) que les ha estovat. La closca suposa entre un 10% i un 15% del pes total d'un ou.
L'estructura material d'una closca d'ou sol variar segons les espècies, es pot dir que és una matriu de proteïna alineada amb cristalls minerals, per regla general calci en compostos químics com el carbonat càlcic. El calci dels ous procedeix d'una sedimentació, no hi ha cèl·lules en les aus que generin el calci de la closca. Els ous amb closca més dura estan més mineralitzats que els de closca més feble o fràgil.
LA CLARA
La clara d'ou és el nom comú que fa referència al líquid semitransparent que contenen els ous. Es caracteritza pel seu alt contingut en proteïnes de l'ou, de manera que científicament se li coneix amb el nom de albumen.
Contràriament al que se sol pensar, la clara no és el citoplasma de l'òvul. El citoplasma és el rovell, farcit gairebé exclusivament de vitel i amb el nucli restringit a una petita regió excèntrica. La clara de l'ou són en realitat aigua i proteïnes. La seva funció natural primària és la de protegir el rovell d'ou i proveir nutrients addicionals per al creixement de l'embrió, a causa dels seus alts valors nutricionals. La clara d'ou té molts usos per als humans, especialment culinaris.
EL ROVELL O EL VERMELL
El rovell constitueix la cèl·lula ou que originarà, d'estar fecundat, un nou organisme. El rovell suposa una reserva energètica per al desenvolupament de l'embrió, que de fet es desenvolupa en ella. Biològicament parlant, el rovell és l'òvul (fecundat o sense fecundar) de l'animal, que en la seva gran majoria és citoplasma farcit per una substància de reserva per l'embrió, coneguda a nivell científic com vitel. El nucli es troba molt reduït i en posició excèntrica, i és on començarà a desenvolupar l'embrió si es produeix la fecundació.
La membrana vitelina és l'estructura biològica que es troba directament adjacent a la superfície exterior de la membrana plasmàtica d'un òvul. La gran majoria està formada de fibres proteiques, amb els receptors proteics necessaris per adhesió de l'esperma. L'especificitat d'espècies d'aquests receptors ajuden a prevenir la cruïlla entre espècies diferents.
LA XALASA
Les xalases són dues formacions similars a cordons d'un color transparent-blanquinós la funció principal és la de fixar el rovell al centre de l'ou. Com més prominent és la chalaza, més fresc és l'ou (moltes vegades les persones desconeixen aquesta funció de les estructures fixadores i creuen que són parts de la clara que no es poden utilitzar, o fins i tot que l'ou està en mal estat, quan en realitat, és tot el contrari)
LA CAMBRA D'AIRE
Hi ha dues membranes immediatament enganxades a la closca, que protegeixen la clara i complementa com protectora davant els microorganismes. Amb el pas del temps, i moltes vegades amb la cocció, aquestes membranes es separen i deixen un espai anomenat cambra d'aire. A mesura que l'ou envelleix (perd frescor) l'espai es fa més gran.
OVOSCOPI
Material
-Un ou sencer amb la closca.
-Un ou obert amb la clara, per veure les parts internes.
-Un ou fecundat (si pot ser) perquè és pugui veure amb l'ovoscopi.
-Ovoscopi.
Metodologia
1.Agafar un ou i obrir-lo i intentar distingir les diferents parts que hem anunciat abans.
2.Agafar un ou sencer fecundat o no, i posar-lo damunt l'ovoscopi i observar el que hi ha dins l'ou.
Resultats
L'ou despullat
Introducció
Objectius
Contingut teòric
Material
Metodologia
Resultats
IncubacióIntroducció
La Incubadora és un equip amb funcions específiques que permet controlar, segons el disseny, temperatura i humitat per crear un ambient adequat apte per a la reproducció i desenvolupament d’organismes vius. Per a obtenir el millor resultat, les incubadores artificials permeten un control automatitzat i continu de temperatura i humitat ambiental.
Objectius
Contingut teòric
El procés d’incubació, és una acte pel qual els animals ovípars incuben els ous seient sobra ells, per mantenir-los calents i per tant aconseguir desenvolupar els embrions. Per dur a terme aquest procés, la majoria de les espècies d’aus, necessiten una temperatura per a la incubació es produeix per mitjà del calor corporal del progenitor que incuba.
En relació amb la transferència de calor d’una incubadora, s’utilitzen sistemes de convecció forçat i natural.
El sistema de convecció natural: es per el qual hi té lloc el moviment del fluid(calor) per mitjà de la flotació , on l’aire calent puja i l’aire fred baixa. I el sistema de convecció forçat: es el moviment del fluid (calor) per mitjà de mitjans externs, com ventiladors.
La gallina ovula cada 26 hores, és a dir produeix un ou al dia, a partir de les 20 setmanes de vida. Aquesta espècie no necessita estar fecundada per poder produir ous.
Abans de carregar els ous en les màquines d'incubació, han de passar per un període de preescalfament, a fi d'evitar un canvi brusc de temperatura entre la mantinguda a la sala de conservació i la de les màquines d'incubació, el que donaria lloc al " suat "dels ous. En el cas d'incubadores de càrrega contínua, també s'evita incorporar una "massa freda" a la màquina
Un cop fet el preescalfament, es procedirà a carregar les màquines, que ja deuen estar temperades hores abans. Aquí, els ous de gallina es mantindran durant 18 dies, moment en el qual s'efectuarà la seva transferència a les naixedores ,on estaran altres 3 dies.
Factors:
- L'edat de l'ou. Com més temps estiguin emmagatzemats els ous, major serà el temps d'incubació. En general, la incubació s'allarga en 45 minuts per cada dia d'emmagatzematge. Això s'ha de tenir en compte per carregar aquests ous en primer lloc.
- El pes de l'ou. Els ous més grans triguen més temps en incubar que els de menor pes: ous de 64 g. de mitjana poden trigar 2,5 hores més en incubar que ous de 52 g. La regla és deixar 30 minuts addicionals d'incubació per cada 2,5 g. per sobre dels 50 g.
- L'estació de l'any. A la pràctica, s'observa que, en algunes sales d'incubació on es reben ous mal emmagatzemats en granja, els ous s'incuben més de pressa en els mesos d'estiu. Probablement, això és degut a que la temperatura ambiental de la granja produeix un preescalfament anticipat i, en conseqüència, una pre-incubació.
Paràmetres importants:
1-Temperatura: per les gallines en concret, la temperatura ideal d'incubació és de 37,7-37,8º C
Mantenint una correcta temperatura de l'embrió durant la incubació, s’ha aconsegueix:
2-La humitat de l'espai on es desenvolupa la incubació requereix un rigorós control, amb vista a obtenir una òptima taxa d'eclosió i una mida correcte del pollet, ja que tots dos paràmetres estan afectats per la pèrdua de pes que pateix l'ou durant la incubació .
3-La ventilació és necessària durant la incubació per proporcionar l'oxigen que l'embrió va consumint i per eliminar el CO2, el vapor d'aigua i excés de temperatura que es produeix en el seu interior
4-Posició. Durant la fase d'incubació, els ous de gallina han d'estar col·locats imprescindiblement amb el pol fi cap avall
5-El volteig dels ous constitueix una de les principals operacions a efectuar durant el període d'incubació per assegurar uns bons resultats. L'absència de volteig comporta l'adherència de l'embrió i de les membranes embrionàries a la membrana de la closca
El volteig és útil fins al 14 º dia d'incubació, en el cas de la gallina. Una freqüència alta, cada hora o cada dues hores, fa millorar els resultats d'incubació.
6-Una il·luminació amb fluorescents sembla tenir un efecte d'acceleració del desenvolupament embrionari
Material
- Ou fecundat
Metodologia
Resultats
L'ou elèctric
Introducció
Els ous solen ser complements indispensables per a la nostra alimentació i es consideren aliments usuals i d’us quotidians, sobretot per els no vegetarians. En la següent pràctica ensenyarem els diferents comportament que poden adoptar els ous.
Objectius
- Observar l’electrització per fregament de diferents materials i l’existència del camp magnètic.
Contingut teòric
L’electrització al efecte de guanyar o perdre carreges elèctriques, produït per un cos normalment neutre. Els mètodes més comuns d’excitació d’electrons són per fregament, per contacte elèctric o per inducció. El que nosaltres emprenem serà el que es dóna per fregament quan dos materials no conductors entren en contacte i un dels dos adopta la capacitat de captar els electrons de l’altre.
Quan es dóna aquest compartiment d’electrons es produeix un camp electromagnètic de tipus tensional, és a dir produïts per aquells elements carregats elèctricament.
Aquest fenomen es el que nosaltres intentarem reproduir amb un tros de seda o pell de conill i una vareta de vidre, que li donarà les carregues negatives a el tros de tela, quedant aquell carregat positivament. Els cossos electritzats amb la mateixa carrega repelen o separen, i els electritzats amb diferent carrega s’atreuen.
Al ajuntar la vareta electritzada positivament a un ou podem crear en ells una separació de càrreges. És comportarà com un iman.
Material
- Ou
- Cera
- Bolígraf de plàstic
- Tros de seda
- Agulla
- Pell de conill
1.Fer dos forats a un ou
2.Buidar-lo
3.Tapar els forats amb cera
4.Posar l’ou damunt d’una superfície llisa
5.Fregar la vareta de vidre amb el tros de seda o pell de conill
6.Ajuntar la vareta a l’ou i observar el comportament que adopta aquest.
Resultats
L’ou és comportarà com a un iman essent atrait per la vareta de vidre i es dirigira allà on es mogui la vareta de vidre. Els resultas son els mateixos amb vidre i seda, que amb vidre i pell de conill.
L'ou entremeliat Introducció
Els ous solen ser complements indispensables per a la nostra alimentació i es consideren aliments usuals i d’us quotidians, sobretot per els no vegetarians. En la següent pràctica ensenyarem els diferents comportament que poden adoptar els ous.
Objectius
- Observar la contracció i l’expansió tèrmica de l’aire.
Contingut teòric
La nostra atmosfera exerceix sobre els cossos una determinada pressió atmosfèrica. Dins el recipient existeix una porció de gasos si el aire es calenta, la energia tèrmica introduïa és transforma energia cinètica.
D’aquesta manera, que quan s’apaga el foc, se condensa el valor d’aigua i disminueix la pressió en l’interior de l’erlenmeyer, fins arribar a un valor inferior a l’atmosfèrica, i l’ou entra dins el recipient.
Material
- Ou
- Erlenmeyer
- Cotó
- Alcohol
- Foc
Metodologia
1.Posar el coto dins el erlenmeyer
2.Afegir alcohol
3.Encendre el recipient
4.Posar l’ou a damunt
Resultats
L’ou es posa damunt la botella gràcies a la força de pressió atmosfèrica.
Trepitjant ous Introducció
L'ou és un embolcall que permet el desenvolupament d'un zigot. Per tant, ens impressiona veure com es pot trepitjar.
Objectius
- Estudiar la resistència d'un ou quan hi aplica’m una força externa i arribar a la conclusió de que és degut a la forma de la closca.
Contingut teòric
La forma oval d'un ou té molts avantatges. Aquesta forma permet que el niu de l'embrió pugui desenvolupar-se millor, ja que un pollet no te forma exactament redona. La forma ovalada també permet que si l'ou cau, no pugui girar sense control i per tant girar formant cercles fins que s'atura. També facilita la caiguda, ja que és més suau i el zigot no s'altera. Finalment, com a característica més curiosa, aquesta forma ovalada permet la resistència de forces als seus pols.
Com hem dit anteriorment, la resistència és eficaç als pols, ja que si pressiona’m lateralment, aquest es romp. Però si aconseguim aplicar la força a un dels pols, aquesta energia és reparteix en forma d'arc per tota la closca i resisteix. Per complir aquest experiment l'ou ha d'estar en bon estat i ha de col·locar-se totalment vertical per exercir la força al pol. Ja que la resistència de l'ou és alta, per aguantar un alumne, hem d'augmentar la superfície i per tant s'han d'utilitzar més d'un ou. Com per exemple, un esquiador sense esquís s'enfonsa en la neu, però amb els esquís el pes es reparteix per tota la superfície i es sosté.
Material
- Ous de gallina, recomanable que siguin de la mateixa mida.
- Overes de 24 places.
- Bosses de fems.
- Cotó.
Metodologia
- Col·locar deu ous a una overa.
- Intentar, amb una base plana, que els ous estiguin totalment alineats i verticals.
- Utilitzar cotó per elevar algun ou.
- Col·locar el peu repartint el pes per tots els ous.
- A continuació, col·locar quatre overes més amb deu ous cada una i així poder fer una passarel·la per anar trepitjant-los.
Resultats
Les primeres vegades els ous es trenquen ja que la exactitud de les altures dels ous és difícil d'aconseguir, però perfeccionant-la s'aconsegueix l'objectiu.
Oologia
Ous Art Deco
