3 ESO
ÍNDEX
1. Normes de treball i seguretat en el laboratori ►
2. Material de laboratori ►
3. Observació de cèl·lules de la mucosa bucal ►
4. Avaluació nutricional ►
5. Preparacions microscòpiques: aparell digestiu
6. L'etiquetatge dels aliments: què mengem? ►
7. Observació de cèl·lules del teixit adipós.
8. Digestió dels greixos per acció de la bilis ►
8. La botella que respira ►
9. Detecció de CO2 ►
10. Espiròmetre.
11. Què és la sang?►
12. Dissecció d'un cor de mamífer. ►
13. Dissecció de ronyó. ►
Gimcama sensorial: una o dues? ►
Normes de treball i seguretat al laboratori
El laboratori, tot i que ens pot resultat molt atractiu, no és un lloc per jugar; és un recinte equipat per treballar-hi divertint-nos.
Al laboratori podràs comprendre, si poses prou interès, els aspectes de la biologia, la física i la química que de vegades resulten avorrits o poc entenedors a la pissarra.
Però és un lloc al qual s’ha de tenir un gran respecte, perquè pot ser un lloc perillós: s’hi poden produir incendis, intoxicacions, talls, cremades i explosions. S’ha de ser conscient en cada moment què s’està fent per tal d’evitar accidents. Per tant, molta cura.
1. No entrar al laboratori si no està present el professor o responsable.
2. Seguir les instruccions del professor o persona responsable.
3. Estudiar cada experiment abans de dur-ho a terme. No han de modificar-se en cap cas les quantitats de reactius indicades pel professor/a.
4. Mantenir una actitud responsable, no es poden fer bromes, córrer o cridar.
5. Cal portar roba còmoda i dur els cabells recollits.
6. No es pot menjar ni beure al laboratori.
7.Cal llegir les etiquetes abans d’emprar qualsevol reactiu i seguir-ne les indicacions.
8. Mai no tasteu cap producte químic. Procureu evitar el contacte dels productes químics amb la pell, ulls i qualsevol mucosa. No es poden tocar els reactius amb els dits, sinó amb una espàtula ben neta. No s’han d’ensumar els reactius.
9. No retornar mai l’excés de reactiu al recipient originari.
10. Gairebé tot el material del laboratori és de vidre i, per tant, es trenca fàcilment. Vés amb compte quan hi treballis.
11. Per pesar substàncies s’utilitza la balança. Els reactius no han de posar-se mai directament sobre els plats, sinó en un vidre de rellotge prèviament tarat, en el cas dels sòlids, o en un vas, en el cas de líquids.
12. Els residus s’emmagatzemaran en els llocs disposats a tal efecte i no es llançaran a les piques o papereres del laboratori sense el permís del professor.
13. L’eliminació de residus líquids es fa a l’aigüera, però cal obrir prèviament l’aixeta i deixar que ragi mentre s’aboca el líquid.
14. En cap cas es llençaran materials sòlids a les piques del laboratori. Les restes de sòlids i d’altres materials inservibles es llencen a la paperera.
15. Les restes de vidre trencat es llencen en una capsa destinada precisament a aquesta finalitat, ja que cal evitar riscs innecessaris al personal de la neteja.
16.Treure material o productes fora del laboratori serà sancionat severament.
17.Quan sigui necessari, abans de sortir del laboratori, renteu-vos les mans amb sabó i aigua.
18. Un cop acabat el treball, cal deixar les taules i el material ben net, ordenat i col·locat a la seva safata corresponent.
L’etiqueta: és necessari llegir l’etiqueta o consultar la fitxa de les dades de seguretat dels productes abans de la seva utilització
1. Relaciona cada imatge amb una de les normes a seguir en el laboratori:
2.Observa atentament la següent imatge i encercla aquells objectes o aquelles accions que et semblin.
Alumne/a: _________________________________________________
Declaro haver llegit i entès les normes de seguretat en el laboratori i em comprometo a seguir les indicacions que aquí es descriuen pel que fa al comportament i al treball en el laboratori.
Data i signatura
Material de laboratori
Objectiu
Material i mètode
Laboratori virtual
- Realitzau les activitats:
Utillatge químic
Aparells de mesura
Pictogrames de perillositat
Resultats
Balança, bureta, càpsula de porcellana, comptagotes, cristal·litzador, embut, escovilló, espàtula, flascó rentador, filtre, gradeta, matràs aforat, matràs erlenmeyer, pipeta i pipetajoador, proveta, reixeta, tub d'assaig, vas de precipitats, vidre de rellotge.
Fitxa d'utillatgeQüestions
1. Dels estris anteriors, digués:
a) Quins s'utilitzen per mesurar volums?
b) Quins s'utilitzen per fer pesades en la balança?
c) Quins s'utilitzen per fer reaccions químiques?
d) Quin s'utilitza per triturar les substàncies?
e) Quins s'utilitzen per preparar dissolucions?
f) Què és l'enrasament d'un matràs?
g) Quins tipus d'embuts hi ha?
h) Quan s'utilitzen els filtres?
i) Què ha de posar en un recipient per poder escalfar-lo sense que es trenqui?
j) Per què els aparells del laboratori de química es fan de vidre o de ceràmica?
k) Per què quan es fa una reacció química es millor triturar els reactius?
l) Què s'utilitza per agafar els productes químics sòlids de l'envàs que els conté?
m) I per agafar las substàncies líquides?
n) Per què el material anterior ha d'estar net quan s'agafen les substàncies?
Observació de cèl·lules de la mucosa bucal
Introducció
La cèl·lula és l’estructura viva més senzilla capaç d’actuar per si mateixa fent les tres funcions vitals, que són nutrició, relació i reproducció.
Objectius
- Realitzar una preparació microscòpica.
- Observar cèl·lules animals eucariotes descrivint les estructures visibles al microscopi òptic.
Material
Contingut teòric
Les cèl·lules dels éssers pluricel·lulars s’organitzen en teixits.
El recobriment intern d’algunes cavitats és teixit epitelial de revestiment format per cèl·lules.
Les cèl·lules tenen una estructura: membrana, citoplasma i nucli.
Mètode
1.Amb la part plana d’un escuradents frega la part interna. Diposita el material recollit damunt d’un portaobjectes.
2.Fixar : (Amb la fixació aconseguim que el material mantingui la seva forma per tal de que el que observarem sigui el més semblant possible a la realitat). Fixació a la flama: Has d’agafar el portaobjectes amb unes pinces de fusta per no cremar-te. Has d’escalfar suaument la preparació amb la flama. De tant en tant comprova que la temperatura del portaobjectes no sigui tant elevada com per a fer-te mal a la pell. Es tracta de moure el portaobjectes ràpidament per sobre la flama.
3.Tintar: quan la mostra estigui ben seca fica al damunt el colorant blau de metilè en excés. Deixa passar un 2-3 minuts.
4.Renta el colorant amb aigua. Has d’inclinar el portaobjectes i deixar caure l’aigua per l’extrem superior del portaobjectes, sense que l’aigua toqui directament el lloc on has col·locat la mostra.
5.Utilitza un tros de paper per eixugar la part inferior del portaobjectes.
6.Muntatge de la preparació: el farem amb una gota d’aigua i al damunt col·loca el cubreobjectes. Aquest s’ha de deixar caure molt lentament i amb l’ajuda d’una agulla emmanegada. Si no es fa així poden formar-se gotes d’aire que després es veuen com cercles blancs rodejats d’una línia negra.
7.Observa a diferents augments.
Resultats
1. Observa la preparació a diferents augments, començant sempre amb l’augment més baix.
2. Identifica les diferents parts de les cèl·lules del teixit epidèrmic de ceba.
3. De quin color són les cèl·lules vives? De quin color les observes? Per què?
4. Per què tenyim amb blau metilè?
5. Quines estructures cel·lulars has trobat?
6. Què significa que les cèl·lules observades procedeixen de la descamació de l’epiteli que recobreix la cavitat bucal?
7. A quin tipus de teixit pertanyen les cèl·lules que hem observat?
AVALUACIÓ NUTRICIONAL
Introducció
Cada dia és més gran el nombre de persones que són conscients del paper de la nutrició i l’exercici en el manteniment de la salud, però quants de nosaltres coneix el seu pes ideal.Les dietes han de ser específiques per cada persona, en funció de l'edat, el sexe i l'activitat física que desenvolupi.
La dieta ha de ser completa, variada i equilibrada (amb tots els aliments i amb les quantitats de nutrients i energia suficients).
Dieta equilibrada : entrades = sortides
- Entrades: ingesta diària
- Sortides:
La TMB varia d'una persona a una altra despenent del sexe, el pes, l'edat o de l'estat de salut.
- Activitat física: qualsevol activitat suposa un consum d'energia. L'activitat física augmenta les nostres necessitats energètiques. Aquestes necessitats energètiques són diferents per cada tipus d'activitat, per la intensitat de l'activitat i pel pes de la persona.
Objectius
- Realitzar una autoavaluació nutricional de la dieta diària.- Establir una relació entre les necessitats nutricionals en funció de la taxa metabòlica corregida d’acord a l’exercici.
- Utilitzar una aplicació informàtica.
Material
Balança, cinta mètrica, maneig de taules per a la transformació de les dades, ordinadors.
Mètode
Durant 1 setmana es durà a terme la medició de la quantitat i tipus d’aliment i begudes que es consumeixen. Amb aquestes dades es podrà calcular l’ingesta calòrica (entrades).
Per altra banda es durà a terme la medició de l’activitat física durant una setmana que juntament amb la taxa metabòlica basal representen la despesa energètica total (sortides).
Finalment es compararan aquestes dues dades per a determinar el balanç energètic o sigui si les entrades són majors que les sortides al inrevés o si es té un equilibri nutricional.
En la xarxa hi ha una gran varietat d'aplicacions que ens poden ajudar a realitzar aquestes càlculs. Hem escollit la segünet aplicació, també disponible gratuïtament en dispositius mòbils, per realitzar-los. Ves-hi, omple el formulari i inicia la sessió:
- Pestanya "Alimentos"
Seguiment de la dieta
Dia 1:
Dia 2:
Dia 3: ...
Mitjana ingesta diària = Kcal (dia 1) + Kcal (dia 2) + .../ 7
- Pestanya "Ejercicio"
Dia 1:
Dia 2:
Dia 3: ...
Mitjana activitat física diària = Kcal (dia 1) + Kcal (dia 2) + .../ 7
- Taxa metabòlica basal (Equacions de Harris i Benedict)
| Homes | TMB = (10 x pes en kg) + (6,25 × alçada en cm) – (5 × edat en anys) + 5 |
| Dones | TMB = (10 x pes en kg) + (6,25 × alçada en cm) – (5 × edat en anys) – 161 |
Resultats
Imprimeix la informació que has introduït.
- En una data, al final " Imprimir informe completo"
Conclusions
Introducció
La cèl·lula és l’estructura viva més senzilla capaç d’actuar per si mateixa fent les tres funcions vitals, que són nutrició, relació i reproducció.
Un teixit és un conjunt de cèl·lules especialitzades a dur a terme una mateixa funció.
Objectius
- Identifica les diferents parts.
OBSERVACIÓ DE CÈL·LULES DEL TEIXIT ADIPÓS
Objectius
- Realitzar una preparació microscòpica.
- Observar cèl·lules animals del teixit adipós descrivint les estructures visibles al microscopi òptic.
Material
Cansalada, bisturí, portaobjectes i cubreobjectes, solució comercial de formaldehid (formol), solució alcohòlica saturada de colorant sudan III (per a tenyir elss greixos), flascó d'aigua, microscopi.
Mètode
- Amb l'ajuda d'un bisturí, talla una finíssima tallada de cansalada.
- Col·loca la mostra sobre un portaobjectes i cobreix-la amb unes gotes de formol. Espera 4 minuts.
- Transcorregurt el temps, renta la mostra amb aigua i cobreix-la amb unes gotes del colorant ssudan III. Espera 5 minuts.
- Transcorregut el temps, renta la mosstra amb aigua, cobreix-la amb un cubreobjectes, i observa-la am microscopi.
Resultats
Realitza un dibuix de les cèl·lules del teixit adipós.
Qüestions
1. Per què cal tenyir les cèl·lules del teixit adipós amb un colorant específic dels greixos?
2. Observaràs que la substància intercel·lular del teixit no queda tenyida pel colorant. Per què?
3. A més de la cansalada, quines altres parts d'un animal se t'ocorreria tenyir amb sudan III per a observar les seves cèl·lules? Raona la resposta.
4. Quins pigments tenen els crromoplasts?
DIGESTIÓ DELS GREIXOS PER ACCIÓ DE LA BILIS
Objectius
Material i reactius
Procediment
- Afegeix 10ml d'aigua destilada a cada un d'ells.
- Possar-hi tres gotes d'oli vegetal a cada tub.
- Amb la punta d'un escuradents possar una petita quantitat de bicarbonat sòdic en el tub G2.
- Afegir al tub G3 cinc gotes de solució de bilis.
- Tapar els tres tubs amb taps de goma i agitar fortament per mesclar bé el contingut.
- Deixar reposar els tubs en la gradeta durant 10 minuts.
- Obsevar els canvis que es produeixen i anotar els canvis.
Resultats i conclusions
- Completa:
| Tubs | Contingut | Resultats |
| 1 | Aigua + greix | |
| 2 | Aigua + greix + bicarbonat sòdic | |
| 3 | Aigua + greix + bilis |
- Què significa emulsionar?
- Quin efecte té la bilis quan el mescles amb l'oli? Raona la resposta.
- Hi ha algun canvi en els tubs 1 i 2? Explica la resposta.
ACCIÓ DIGESTIVA DE L'AMILASA SALIVAL SOBRE EL MIDÓ
Objectius
- Comprovar experimentalment l'acció digestiva de l'amilasa de la saliva sobre el midó. Contingut teòric
El midó és una macromolècula que contenen aliments com l'arròs, farina... Quan mastegam aliments que contenen midó, la saliva es mescla amb ells i inicia la seva digestió, romp les macromolècules i les converteix en molècules més senzilles com la glucosa.
Es pot descobrir la presència de midó o de glucosa mitjançant l'autilització de reaccions específiques per aquests dos tipus de sucres:
- Reacció de Lugol: el lugol és un reactiu de color groguenc translúcid que coloreja de blau el midó però que no reacciona amb la glucosa (sucre reductor)
- Reacció de Fehling: el licor de Fehling consta de dues disolucions, el Fehling A i el Fehling B, que s'han d'afegir separadament i en quantitats iguals. El licor de Fehling reacciona amb sucres reductors com la glucosa donant una coloració vermell - ataronjat. Per que tingui lloc la reacció s'ha de possar al bany maria.
Per tant el lugol canvia de color en detectar la presència de midó i el Fehling A i B detecten la presència de glucosa.
Material
Reactiu de Fehling A i B
Lugol
Tubs d'assaig i gradeta
Pipetes
Bany maria
Mètode
2. Posa a cada tub el contingut que tens a la taula i anota els resultats.
Resultats
Completa:| Tubs | Contingut | Bany maria sí o no |
Color abans | Color després | ||
| Mostra | Reactiu | |||||
| 1 | 2 ml d'aigua | + Lugol | ||||
| 2 | 2 ml d'aigua | + Midó | + Lugol | |||
| 3 | 2 ml d'aigua | + Glucosa | + Lugol | |||
| 4 | 2 ml d'aigua | + Fehling A i B | ||||
| 5 | 2 ml d'aigua | + Midó | + Fehling A i B | |||
| 6 | 2 ml d'aigua | + Glucosa | + Fehling A i B | |||
| 7 | 2 ml d'aigua | + pa ensalivat | + Lugol | |||
| 8 | 2 ml d'aigua | + pa ensalivat | + Fehling A i B | |||
L'ETIQUETATGE DELS ALIMENTS: QUÈ MENGEM?
Objectius
- Analitzar la informació de les etiquetes i envasats, per prendre decisions sobre el consum d'aliments.Contingut teòric
Tots els productes han de portar l'etiqueta obligatòriament de forma clara i comprensible. En aquesta etiqueta s'han d'especificar les indicacions següents:
a) El nom del producte.
b) La llista d'ingredients.
c) El grau alcohòlic en les begudes amb una graduació superior en volum al 1,2%.
e) El pes net dels aliments, això vol dir, el pes de l'aliment sense tenir en compte el pes de l'envàs.
f) La data de consum preferent (data abans de la qual et recomanen haver consumit el producte ja que a partir d'aquesta pot haver perdut propietats) o la data de caducitat (data a partir de la qual no es pot menjar el producte ja que pot provocar problemes de salut).
g) Les condicions especials de conservació i d'utilització.
h) La manera d'utilitzar-lo, quan la seva indicació sigui necessària per fer un ús adequat del producte alimentari.
i) Identificació de l'empresa: el nom de l'empresa que l'ha fabricat amb la seva direcció.
j) El lot de fabricació.
k) El lloc d'origen o procedència.
Els additius no s'utilitzen en tots els productes alimentaris, ja que només s'autoritzen per a determinats productes i en quantitats estrictament controlades. Malgrat tot, no es poden descartar possibles efectes acumulatius a llarg plaç, i per aquest motiu els revisen constantment amb els avenços científics.
Els additius estan classificats per la seva funció en els aliments.
Aquesta classificació és la següent :
- Antioxidants: impedeixen la degradació dels aliments per oxidació dels greixos, o a causa del contacte amb l'aire un cop obert l'envàs.
- Acidulants: acidifiquen l'aliment, enrederint el desenvolupament de fongs i bactèries.
- Colorants: retornen als aliments el seu color original perdut durant el procés d'elaboració.
- Conservants: endarrereixen el desenvolupament de microorganismes, i permeten una major duració dels productes.
- Espesseïdors, gelificants i gasificants: donen als aliments les característiques a les que fa referència la seva pròpia denominació.
- Edulcorants i potenciadors del sabor: augmenten el gust de l'aliment.
Els additius autoritzats apareixen a la llista d'ingredients de l'etiquetat dels productes. Es denominen pel seu nom o mitjançant la lletra E ( d'Europa, en els països de la Unió Europea) seguida d'un número de tres o quatre xifres assignat per l'autoritat sanitària, i sempre han d'estar precedits per el nom de la categoria de l'additiu.
Per exemple: Edulcorant: sacarina o E-954.
Mètode
- Etiqueta: s'ha d'aferrar l'etiqueta de l'aliment seleccionat.
- Denominació del producte.
- Nom i domicili del fabricant, envasador o venedor.
- Llista d'ingredients.
- Contingut net.
- Data de caducitat o de consum preferent.
- Lot de fabricació.
- Indiqueu on s'han de desar els productes (nevera, congelador...), durant quant de temps i què s'ha de fer amb l'envàs un cop obert.
- Quins nutrients aporten al teu cos aquests aliments? Recorda que els nutrients són els glúcids o hidrats de carboni, els lípids o greixos, les proteïnes...
- A continuació definiu què és un additiu i feis un llistat del additius presents a cada un dels aliments.
LA BOTELLA QUE RESPIRA
DETECCIÓ DE CO2
Introducció
Encara que el nostre cos estigui en repòs absolut, les nostres cèl·lules desprenen CO2, però si es realitza exercici físic la quantitat d'energia que es gasta és major i per tant la quantitat de CO2 que desprenem és major.
Objectius
- Demostrar que en el procés d'intercanvi de gasos que realitza l'aparell respiratori s'expulsa CO2.Material
- Experiment 2: hidròxid de sodi i fenoftaleïna, 2 erlenmeyer, 1 vas de precipitat, vareta de vidre, contagotes, tub de plàstic, hidròxid sòdic, fenoftaleïna.
Contingut teòric
Ca(OH)2 + CO2 ——► CaCO3 + H2O
- El diòxid de carboni és expulsat en la respiració.
- El carbonat de calci és insoluble en aigua.
2. Hidròxid sòdic i fenoftaleïna
2NaOH + CO2 ——► Na2CO3 + H2O
- El CO2 es dissol en aigua es forma àcid carbònic: CO2 + H2O → H2CO3
- La fenolftaleïna és un indicador que en medi bàsic dóna un color rosa-lilenc (pH >8,1) i que en medi àcid és incolora. Hi ha substàncies que es diuen indicadors que canvien de color segons l'acidesa o basicitat del medi.
Per preparar fenoftaleïna s'gafa una punta de solut i es dissol en 100ml d'alcohol 95%.
Mètode
- Preparar una dissolució saturada d'hidròxid de calci - Ca(OH)
2. Deixar reposar 30 minuts i filtrar per obtenir una aigua de cal.
- Possar una part de l'aigua de cal dins un erlenmeyer.
- Amb la canyeta bufar dins l'erlenmeyer i contar quan de temps tarda en tornar la dissolució banquinosa.
Experiment 2 - hidròxid sòdic i fenoftaleïna:
- En un vas de precipitat prepara una disolució d'hidoxid sòdic o sosa càustica. 50 ml d'aigua i una llentia de sosa seran suficients.
- Dins cada erlenemeyer posa 100ml d'aigua i afegeix unes 10 gotes de dissolució de sosa i unes 10 gotes de dissolució de fenoftaleïna. Mescla amb la vareta de vidre.
- Amb la manguera bufa dins l'erlenmeyer i conta quan de temps tarda en canviar de color.
Resultats
Experiment 1 - aigua de cal:
-
Experiment 2 - hidròxid sòdic i fenoftaleïna:
-
Conclusions
- Què indica el que hi hagi tornat blanquinós després de respirar-hi?
- Quina reacció química s'hi ha produït?
- Què indica la coloració lila que té la dissolució abans de començar a repirar-hi?
- Què indica el que hi hagi tornat transparent després de respirar-hi?
- Quina reacció química s'hi ha produït?
- Qui produeix el CO2 que expiram? D'on l'han obtingut?
ESPIRÒMETRE
Introducció
- Volum corrent (VC o VT): volum d'aire inspirat o expirat en cada respiració normal, és d'uns 500ml aproximadament.
- Volum de reserva inspiratori (VRI): volum addicional màxim d'aire que es pot inspirar per sobre del volum corrent normal; habitualment és igual a uns 3,000 ml.
- Volum de reserva expiratori (VRE): quantitat addicional màxima d'aire que es pot expirar mitjançant una expiració forçada, després d'una expiració corrent normal, normalment és d'uns 1,100 ml.
- Volum residual (VR): volum d'aire que queda als pulmons i les vies respiratòries després de l'expiració forçada, suposa de mitjana uns 1,200 ml aproximadament. Aquest volum no pot ser exhalat.
- Capacitat inspiratoria (CI): volum d'aire que una persona pot respirar començant en el nivell d'una expiració normal i distenent al màxim els seus pulmons (3,500 ml aprox). CI = VC + VRI.
- Capacitat residual funcional (CRF): volum d'aire que queda als pulmons després d'una expiració normal (2,300 ml aprox). CRF = VRE + VR.
- Capacitat vital (CV): volum d'aire que és possible expulsar dels pulmons després d'haver inspirat completament. Són al voltant de 4.6 litres. CV = VRI + VC + VRE.
- Capacitat pulmonar total (CPT): volum d'aire que hi ha en l'aparell respiratori, després d'una inhalació màxima voluntària. Correspon a aproximadament 6 litres d'aire. És el màxim volum al qual poden expandir els pulmons amb el màxim esforç possible (5,800 ml aprox). CPT = VC + VRI + VRE + VR.
Objectius
- Interpretar els resultats de l'espirometria.
- Classificar els individus segons el patró d'espirometria obtingut.
Contingut teòric
La Capacitat vital forçada és el volum d'aire expulsat durant l'espiració forçada. És un indicador de la capacitat pulmonar i s'expressa en litres.
El valor teòric de la capacitat vital forçada es calcula mitjançant aquestes fórmules:
- Dona - FVC = 0.0454 x T - 0.0211 x A - 2.8253
A = edat en anys.
Mètode
- El subjecte pot estar assegut o en peu
- Subjectar l'espiròmetre amb les dues mans
- Subjectar la boquilla amb els llavis.
- Realitzar una inspiració màxima fins a l'ompliment total amb la màxima força.
- Expirar completament amb la major força possible tot l'aire (espiració forçada)
- Repetir alments tres vegades.
- Fes la mitjana del tres valors i s'obté la FVC observada.
- Calcula la FVC tèorica
- Obté el percentatge.
Resultats
|
Subjecte |
FVC observat |
FVC teòric |
% = (valor observat/valor teòric) * 100 |
|---|---|---|---|
|
1. |
|
|
|
|
2. |
|
|
|
QUÈ ÉS LA SANG?
1. Observació dels components cel·lulars de la sang
Objectius
- Realitzar una extensió de sang i una tinció en diferents passes.- Observar i identidicar els components principlas de la sang.
Procediment
1. Poseu sobre un extrem d’un portaobjectes net i desengreixat una gota de sang.2. Amb l’ajut d’un altra portaobjectes i com mostren els dibuixos estén la gota fins que sobre el primer portaobjectes quedi una finíssima capa de sang. Això es diu frotis.
3. Deixeu que s’assequi a l’aire durant uns dos minuts.
4. Cobriu el frotis amb alcohol metílic durant tres minuts.
5. Deixeu que escorri l’alcohol sobrant i s’assequi l’aire.
6. Cobriu el frotis amb unes gotes d’eosina-blau de metilé, segons May-Grünwald, i deixeu que actuï durant 5 minuts. Eviteu la dessecació del colorant afegint-ne més si és necessari.
7. Decanteu l’excés de colorant i cobriu el frotis amb Giemsa. Deixeu que actuï durant quinze minuts.
8. Renteu amb aigua destil·lada fins que no quedin restes de colorant.
9. Assecau el frotis a l’aire o amb un paper de filtre, molt suaument.
10. Observau el frotis al microscopi. Comparau el que es veu a través del microscopi amb les fotografies següents:
Resultats
1.Quin tipus de cèl·lules heu observat?
2. Quina característica i funció més rellevant tenen els leucòcits?
3. S’observen plaquetes? Com són?
2. Determinació de grups sanguinis. Sistema AB0 i Rh.
Objectiu
- Determinar el tipus de grup sanguini en els sistemes AB0 i Rh, per la identificació de l’aglutinogen dels eritròcits.
Introducció
Els eritròcits presenten en les seves parets unes molècules que són identificades com a substàncies estranyes (antígens) quan es posen en contacte amb la sang d’un altre individu que presenti els anticossos corresponents a aquestes molècules. En aquest cas els eritròcits aglomeren (aglutinació) i posteriorment es destrueixen (hemòlisi).
Material i reactius
Llanceta d’un sol ús
Escuradents
Portaobjectes
Antisèrums: anti-A, anti-B i anti-D.
Etanol 96%
Procediment
2. Desinfecteu-vos el palpís d’un dit amb cotó i punxeu-lo amb la llanceta d’un sol ús (utilitzeu la llanceta una sola vegada).
3. Col·locau una gota de sang en cada zona del portaobjectes.
4. Col·locau una gota de sèrum Anti-A en la zona marcada amb una A, una gota de sèrum Anti-B a la marcada amb una B i una gota de sèrum Anti-D a la marcada amb la Rh.
5. Mesclau les gotes de sang amb els reactius (utilitzau un escuradents diferent per a cada antisèrum). Anau amb compte de no mesclar les gotes de les diferents zones.
6. Observar el que passa, passats uns minuts.
Resultats
1. De quin grup sanguini ets? Com ho saps? Respon de forma raonada i argumentada.
2. Què passaria si tinguessis un full amb el teu company/a? Una vegada identificat el grup sanguini dels dos, haureu de simular que sou parella i deduir quin grup sanguini tindrien els vostres fills. Heu de fer la simulació amb 4 companys diferents.
Es sol·licita l'autorització paterna/materna per a quee el seu fill/a utilitzi una mostra de teixit biològic propi (concretament una gota de sang del dit de la mà) per a la realització d'una pràctica de laboratori de l'assignatura de Biologia i Geologia.
El Sr/Sra................... autoritzo que el meu fill/a ......................... utilitzi una mostra de teixit biològic.
Data i signatura.
DISSECCIÓ D'UN COR DE MAMÍFER
Introducció
Objectius
- Comprendre el seu funcionament
- Diferenciar entre venes i artèries
Material
Mètode
- Cara anterior o ventral
Col·loqueu el cor sobre la cara dorsal, de manera que l’aurícula i el ventricle esquerres quedin a la vostra dreta i l’aurícula i el ventricle dret a la vostra esquerra.
L’aurícula esquerra queda en posició avançada respecte l’aurícula dreta.
Entre els dos ventricles s’observa un solc anterior, que recorre obliquament però no acaba al vèrtex. Aquest solc, coincideix amb el septe intern que separa els ventricles, ens indica que els ventricles són de mida diferent, sent l’esquerre més gran.
A la part superior del cor observem en posició avançada l’artèria pulmonar (du la sang als pulmons), que es divideix donant les dues artèries pulmonars. Per darrera hi ha l’artèria aorta, que es subdivideix poc després de sortir del cor en l’aorta anterior (du la sang al cap i les extremitats anteriors) i l’aorta posterior (du la sang a la resta del cos). Per comprovar d’on surt cada artèria introdueix una agulla manegada en cada una d’elles. Si ho fas per l’artèria pulmonar arribaràs al ventricle dret, mentre que si introdueixes l’agulla per l’aorta, arribaràs al ventricle esquerre.
- Cara posterior o dorsal:
Col·loca el cor sobre la cara ventral.
Observa que entre els ventricles hi ha un solc casi vertical anomenat solc posterior.
Devora l’aurícula dreta veiem uns conductes tancats i aixafat que són les venes caves. Si introduïu una agulla manegada comprovaràs que arriben a l’aurícula dreta.
Devora l’aurícula esquerra veureu conductes semblants que són les venes pulmonars, si introdueixes l’agulla comprovaràs que arriben a l’aurícula dreta.
ol·locau el cor sobre la cara dorsals i realitzarem dos tall:- Les vàlvules sigmoides de la base de l’artèria pulmonar
- Tres replegaments membranosos subjectes a la paret del ventricle per fibres tendinoses, que formen la vàlvula tricúspide.
- La gruixa de la paret del ventricle
- La primor de la paret de l’aurícula
Tall 2: S’inicia a l’artèria aorta continuant per davall del solc major - Les vàlvules sigmoides a la base de l’artèria aorta
- Dues laminetes membranoses subjectes a les parets del ventricle per fibres tendinoses, que formen la vàlvula mitral.
- El vèrtex del cor, que pertany al ventricle esquerre
- La gruixa de la paret del ventricle
Qüestions
1. Quina funció fan els vasos sanguinis que s’observen rodejant el cor?
2. Què es el pericardi? Comenta el seu aspecte
3.Posa nom a les parts de cor
4. Indica amb quina cambra comuniquen els següents vasos:
- venes caves
- artèria aorta
- artèries pulmonars
- venes pulmonars
5. A quin costat del cor hi ha la vàlvula mitral? Per què s’anomena bicúspide? En què es diferencia de la tricúspide?
6. Què ocorreria si ens faltés el costat dret del cor?
7. Per què les parets dels ventricles són més gruixudes que les parets de les aurícules?
8. Quina és més gran, la paret externa del ventricle esquerre o la del dret? Té alguna relació aquest fet amb la funció dels dos ventricles?
9. Què són i quina funció tenen els replecs membranosos que s’observen a la base de l’artèria aorta?
10. En què es diferencien venes i artèries.
DISSECCIÓ DE RONYÓ
Objectius
- Observar les característiques externes del ronyó.
- Observar i identificar les estructures internes del ronyó
Material
Ronyó, safata, bisturí, agulla enmanegada, paper, regla, probeta, lupa binocular i microscopi.
Metodologia
1. Normalment el ronyó està envoltat per una capa de greix que has de treure amb l’ajuda de les tisores.
2. Deixa el ronyó a la cubeta i fes-ne un dibuix de l’aspecte extern. Localitzant l’arteria renal, la vena renal i el urèter. Mesura les seve dimensions.
3. Amb el bisturí, i amb molt de compte talla el ronyó de manera longitudinal.
4. Fes un dibuix del ronyó obert i assenyala les diferents parts que observis. (Escorça, medul·la, pelvis renal i naixement del urèter).
5. Talla una petita porció de la zona cortical més externa i interna, posa-les sobre un portaobjectes i estén-les bé amb l’ajuda de les agulles emmanegades.
6. Posa-hi al damunt una gota d’aigua i tapa-les amb un cobreobjectes. Posa a sobre un tros de paper de filtre i pressiona lleugerament i amb molt de compte la preparació.
7. Observa les dues preparacions al microscopi.
Resultats
1. Fes un dibuix de l'estructura externa i assenyala les parts.
2. Fes un dibuix de l'estructura interna i assenyala les parts.
Qüestions
1. Completa:
L'excreció consisteix en________________________________________________.
La funció de l’excreció la du a terme principalment l’aparell urinari.
L’aparell urinari està format pels ____________, i les vies urinàries (_____________________,_________________ i __________________)
Els ronyons són dos òrgans que filtren la sang. En els ronyons es distingeixen tres zones principals, la ______________,___________i la _________
El ronyó està format per una gran quantitat d’unes estructures anomenades _______________, les quals són les unitats funcionals bàsiques del ronyó.
2. Aspecte extern
El ronyó té forma de ________ i és de color ________.
La seva superfície és molt ________ i _________.
El ronyó està envoltat d'una membrana transparent, però no la veiem perquè la treiem amb el greix. Aquesta s'anomena _____________.
Si posem el ronyó pla a la cubeta, observem una part convexa i una part còncava. De la convexa hi surten els vasos sanguinis que són:
- l'arteria renal que porta______________________________________________.
- i la vena renal que porta _____________________________________________.
També hi surt un conducte blanc, ___________, que la seva funció és ____________________________.
El ronyó mesura
- llarg _________cm
- ample _________cm
- volum _________cm3
3. Observa les següents dades i respon:
- Quines substàncies es reabsorbeixen del tot?
- Quines substàncies estan més concentrades en l’orina que en el plasma? A què és degut?
- Si una persona produeix 180 l de filtrat glomerular durant un dia, calcula’n el volum en ml produït durant un minut.
- Si una persona produeix 180 l de filtrat glomerular durant un dia, per uqè la quantitat d'orina formada és únicament de 1,5l?
- Quin significat tendria el fet de detectar glucosa en l'orina?
- Què passa amb les sals?
Versió per imprimir
ESTUDI ANATÒMIC DE L'ENCÈFAL DE BÈ
Introducció
L'encèfal de bè, com el de quasevol mamífer, és molt semblant a l'humà, La seva dissecció permet estudiar l'anatomia externa i interna d'aquest òrgan.
Objectius
- Realitzar una dissecció d'un encèfal de bè.
- Determinar les parts més importants.
Mètode
Anatomia externa
Cara dorsal
S'hi distingeix les hemisferis cerebrals, el cerebel, el bulb raquidi i la seva prolongació, la medul·la espinal
Els hemisferis cerebrals esstan separats per la cissura interhemisfèrica i la sevaa ssuperfície presenta nombrososes circumvalacions cerebrals.
El bulb raquidi continua amb la medul·la, envoltada de susbtància blanca en l'exterior i de la substància grisa en l'interior.
Cara ventral
S'hi aprecia la cissura interhemisfèerica, que divideix la zona davantera del cervell en dues meitats.
En cadascuna de les meitats ess localitzen unes protuberàncies que corresponen als bulbs olfactius. Aquests s'uneixen al cervell a través dels nervis olfactius.
En l'extrem final de la cissura hi ha els neervis òptics.
Anatomia interna
- Fes amb el bisturí un tall sagital per la cara dorsal, seguint la cissura interhemisfèrica, fins a tallar la banda transversal de susbtància blanca que uneix ambdós hemisferis cerebrals: el cos callós.
- Separa els dos hemisfeeris cerebrals sense forçar-los. En l'interior dels dos trabaràs dues cavitats, els ventricles lateerals, que es prolonguen per l'interior dels hemisferis.
- Talla el cerebel i comprova que la susbtànciagrisa se situa en la superfície i la susbtància blanca en l'interior.
GIMCAMA SENSORIAL: UNA O DUES?
Introducció
La pell humana té diferents receptors sensorials i aquests diferents receptors responen a estímuls mecànics, químics i tèrmics.
Investigueu quina és la mínima distància a la qual discrimineu les dues puntes de l’agulla i per tant saber la distribució i densitat dels receptors.
Objectius
- Estudiar la distribució i densitat dels receptors tàctils de la pell a diferents regions.
- Practicar la realització de càlculs matemàtics.
- Realitzar una representació de la forma que és sentida cada regió mitjançant el sentit del tacte.
Material
Una agulla per al cabell, llapis o qualsevol altra cosa que tingui punta, regla, mocador.
Mètode
a) Una persona es taparà els ulls i un company o companya anirà tocant les diferents parts del cos amb una o dues puntes. Quan ho faci amb dues puntes utilitzarà diferents graus d’obertura de les puntes.
b) La persona que té els ulls tapats haurà de contestar UNA o DUES segons la percepció que rebi.
c) S’haurà de mesurar la distància mínima entre les puntes la persona percep que són dues puntes i no una sola. El nombre anotat representa la distància entre cada receptor sensorial independent.
d) Aquesta distància mesurada és inversament proporcional a la seva sensibilitat.
Resultats
Conclusions
Fes un dibuix d’un home proporcional a la seva sensibilitat.
Versió per imprimir
ENSUMAM PER NASOS
Objectius
- Reconèixer a través de l'olfaccte diferents substàncies químiques.
- Comprobar que l'olfacte és capaç de detectar les susbtàncies químiques en estat gasós i dissoltes en l'aire.
- Comprendre com els aromes trnasformats en senyals nervioses arriben als centres nerviosos del cervell i són capaços d'evocar diferents sensacions i estats d'ànim.
Material
Recipients opacs, amb tapa hermètica i diferents susbtàncies químiques (menta, romaní, vinagre, cafè, xocolata, llimona, alcohol, canyella).
Mètode
1. Col·locar dins cada recipient opac una de les substàncies.
2. Ensumar-la i anotar si es distingeix l'olr i la sensació que produeix.
3. Comprobar els resultats.
4. Elaborar una estadística amb els aromes més reconeguts i els que es detecten amb més dificultat o indetectables.
Resultats
Substància 1
Identificació —►
Sensació —►
Substància 2
Identificació —►
Sensació —►
L'aroma més reconegut:___________.
L'aroma que es detecta amb més dificultat: ___________.
Versió per imprimir
Per saber més i entendre millor
GENETICA El sentido mutilado El 70% de los genes responsables del olfato ya ha perdido su funció
Nuestro sentido del olfato está deteriorándose gradualmente con el paso de las generaciones. Los científicos aseguran que el 70% de los genes que sintetizan
los receptores olfativos, las proteínas responsables del sentido del olfato, ha mutado hasta el punto de que ya no cumple ninguna función.
«Si bien los humanos seguirán teniendo un sentido del olfato bastante desarrollado durante un largo tiempo, creo que el número de estos genes
inoperantes irá probablemente en aumento», asegura Dominique Giorgi, del Centro de Investigación de Biología Macromolecular de Montpelier, Francia, y director del equipo de investigación.
Giorgi y Barbara Trask, su colega de la Universidad de Washington en Seattle, se propusieron descubrir los genes de los receptores del olfato en el genoma
humano. Investigaciones anteriores sugerían que nuestro sentido del olfato radica en unos 1.000 receptores, y que los genes que sintetizan estas proteínas
tienen en común largas secuencias de ADN.
El equipo empleó métodos especiales para detectar estas secuencias e identificar los genes del olfato, y descubrió que éstos se encuentran
repartidos en los 46 cromosomas humanos. El análisis del ADN de estos genes sugería que el 72% de ellos había mutado hasta el punto de que ya no tiene
ningún efecto. En su estudio, publicado en el número de este mes de Nature Genetics, Giorgi llega a la conclusión de que el complejo mecanismo genético
para el sentido del olfato de nuestros antepasados se ha ido deteriorando con el tiempo. Giorgi sospecha que su hallazgo es un sorprendente caso de evolución genética rápida. Ahora tiene previsto comparar las secuencias genéticas del olfato humano con la de perros y primates, para determinar si estas mutaciones se produjeron en el curso de la evolución de la especie humana o en fases anteriores.
MICHAEL DAY
New Scientist/El Mundo
DISSECCIÓ DE L'ULL
Introducció
Els ulls són fotoreceptors que transformen la llum en impulsos nerviosos.
Com que no podem examinar els nostres ulls per esbrinar per quines parts estan formats fem servir altres models. Els ulls de porc són força semblants als ulls dels humans, la seva mida és pràcticament la mateixa i ens serviran per identificar les parts d'aquest òrgan receptor de la visió.
Objectius
- Observar les característiques externes de l'ull.
- Observar i identificar les estructures internes de l'ull.
Contingut tèoric
Els ulls estan situats a les cavitats orbitàries del crani. Cada un està format per un globus ocular, annexes oculars de protecció (celles, parpelles, pestanyes, …) i vies òptiques. En ell s’insereixen sis músculs (quatre rectes i dos oblics) que permeten el moviment.
La capa més externa del globus és l’ escleròtica. En ella s’insereixen els músculs, i la seva part anterior és la còrnia. A sota d’aquesta hi ha la coroides, molt vascularitzada per alimentar a la retina, que és la capa interior fotosensible, que conté les cèl·lules receptores, cons i bastons. La informació es trasllada al cervell pel nervi òptic.
La quantitat de llum que arriba a la retina està regulada per l’ iris, i la imatge es projecta amb nitidesa gràcies al cristal·lí, que varia el seu gruix mitjançant els músculs ciliars. A l’interior del globus es troben l’ humor vitri y l’ humor aquós, transparents per deixar passar la llum fins la retina.
Material
Bisturí, tisores, pinces de dissecció, placa Petri.
Mètode
1. Extreu tot el greix possible del voltant de l’ull, sense tallar el nervi òptic. Identifica les estructures externes de l’ull: escleròtica, còrnia, iris, pupil·la, músculs extraoculars i nervi òptic.
2. Divideix el globus ocular en dues meitats, de forma paral·lela a l’iris. Comença amb el bisturí y continua amb les tisores. Recull l’ humor vitri en una placa Petri.
3. Posa aigua (dos dits) en la cubeta de dissecció i col·loca en ella les dues meitats del globus ocular, amb la concavitat cap amunt. Observa l’interior amb l’ ajuda de l’agulla i les pinces.
4. Desprèn el cristal·lí amb l’ ajuda de les pinces. Col·loca’l sobre una placa Petri i observa a través seu un text.
Resultats
Després d’ identificar totes les estructures, en l’esquema següent anomena tots els elements assenyalats.
Qüestions
1. Com és la imatge que veurem al mirar a través del cristal·lí?
2. Quina funció té el cristal·lí en el globus ocular?
3. En quina malaltia s’ha de treure el cristal·lí?
4. Hauràs observat que en la meitat posterior de l’ull la retina es desprèn en tota la seva extensió, excepte per un punt. Què marca dit punt? Com s’anomena? Com és la visió en dit punt?
5. En la retina existeixen dos tipus de cèl·lules fotoreceptores: els cons i els bastons. Busca informació sobre elles i indica la seva funció.
6. Per què tenim dos ulls, si ambdós apunten cap endavant?
7. Busca informació sobre els principals defectes visuals: miopia, hipermetropia i astigmatisme.
COM FER UN INFORME DE PRÀCTIQUES
Ha de fer explícites totes les etapes de la investigació o estudi. Per a la seva elaboració cals observar les pautes següents:
PORTADA
Correspon al primer full de l’informe de pràctiques i ha de constar la informació següent:
-
Nom de l’alumne que realitza l’informe de pràctiques.
-
Títol de la pràctica.
-
Nom del professor que dirigeix la pràctica.
-
Curs.
-
Data de realització de la pràctica i del lliurament de l’informe.
-
Si la fase experimental s’ha realitzat amb algun company, cal indicar el seu nom.
-
Si la portada es fa amb ordinador, ha de tenir la lletra de com a mínim 14 punts de grandària, però no més de 28 punts.
-
No cal fer portades artístiques. La informació breu, concreta i concisa.
Normalment no cal afegir un índex ja que totes les pràctiques tenen la mateixa estructura i el número de fulls és petit.
ESTRUCTURA DE L’INFORME
Resum
Feu un resum, en un màxim de 4 línies, del tema del treball, la metodologia seguida i els resultats més importants obtinguts.
Introducció
Introducció molt breu teòrica i experimental que situï en el problema a estudiar.
Disseny experimental
Formulació de les hipòtesis i disseny d'experiments per poder-les comprovar. Especificació molt clara de les variables a estudiar: quines seran les controlades i quines les dependents. S'ha de fer un esquema del dispositiu experimental i una relació del material a emprar. Podeu fer fotografies al muntatge realitzat.
Procediment
Correspon a la part del document en el qual es descriu de manera clara i concisa les actuacions a portar a terme. El procediment han de tenir una redacció senzilla comprensible i sense ambigüitats i ha de reflectir la metodologia utilitzada i els criteris a complir. Ha de contenir les anotacions fetes durant la realització de l'experiència, amb els possibles problemes que sorgeixin, canvis de plantejaments o de disseny...
Recollida i anàlisi de dades
Les dades obtingudes de l'experimentació s'han de presentar en taules, ben organitzades i diferenciant clarament les dades dels diferents experiments. Si hi ha més d'una taula, s'han de numerar per poder-les identificar adequadament.
S'ha de fer un tractament d'errors de les dades, Es calcularà l’error absolut i relatiu.
Per a l'anàlisi de les dades, aquestes s'han de representar gràficament. Els gràfics han d'estar numerats, tenir títol i una llegenda. A partir de les gràfiques, si se'n poden deduir regularitats, aquestes s'han d'expressar en forma d'equacions.
El tractament de les dades es pot fer amb l'ajut d'algun programa, del tipus full de càlcul, així com les gràfiques i la deducció de regularitats.
Conclusions
S'han d'especificar clarament cadascuna de les conclusions que podem deduir de l'experiència, relacionant-les amb les hipòtesis que havíem fer prèviament.
Bibliografia
S'ha de fer una relació detallada de totes les fonts d'informació consultades: llibres o revistes, pàgines d'internet , publicacions digitals, ...