4 ESO
1. Lectura: "El Origen de las células eucariotas" . Investigación i ciencia 1996.►
2. Estudi d'un cariotip humà. ►
3. Mitosi (aplicació). ►
4. Estudi de la mitosi d'arrel de ceba. ►
5. Càncer. ►
6. Que diuen els teus gens? ►
7. El joc dels gens (aplicació). ►
8. L'estructura moleculars dels àcids nucleics. ►
9. La doble hèlix. ►
10. Codi genètic (aplicació). ►
11. Manipulació genètica i les seves aplicacions. ►
12. Microevolució (aplicació). ►
13. Evolution lab (aplicació). ►
14. Evolució dels homínids. Estudi del crani. ►
15. Evolució humana. ►
16. Com fou l'Evolució Humana? (Documental BBC). ►
17. Ones sísmiques en el interior de la Terra. ►
18. Idees sobre l'expansió del fons oceànic a partir del magmatisme de l'escorça terrestre. ►
19. Tectònica de plaques. Distribució de terratrèmols i volcans.►
20. Plaques en moviment. ►
21. Deriva continental. (Documental - Cosmos) ►
22. Fitxes paleontològiques. ►
23. Espais naturals protegits. ►
El origen de las células eucariotas
Introducció
Christian de Duve (1917-2013) va ser un bioquímic i professor universitari belga guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1974.
Recerca científica:
Va iniciar la seva recerca en la secreció endocrina del pàncrees, fonamentalment sobre la insulina, arribant a descobrir una altra hormona pancreàtica, el glucagó. També va investigar les funcions físiques dels lisosomes i els peroxisomes, descrivint el procés pel qual l'acció dels lisosomes permet la introducció d'algunes substàncies en l'interior del nucli cel·lular. Realitzant investigacions sobre l'origen biològic de la vida el seu treball ha contribuït al consens que emergia que la Teoria endosimbiòtica és correcta, una idea que proposa que el mitocondri, cloroplast i altres orgànuls de cèl·lules eucariotes es van originar a partir de l'endosimbiosi procariota associades a cèl·lules eucariotes primitives.
L'any 1974 va compartir el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia per haver descrit l'estructura i funcions de l'interior de les cèl·lules amb George Emil Palade i Albert Claude.
Número 237 - Juny 1996
Article "El origen de las células eucariotas"
Conclusions
1. Explica el significat dels següents conceptes, utilitzant les paraules de l’article:
Karyon
Eu
Endosimbionte
fagocito
2. Fes una numeració de les passes dutes a terme en la transformació d’una cèl·lula procariota a una eucariota.
3. Quines avantatges donaria a la cèl·lula, haver perdut la paret cel·lular?
4. Enumera les diferències entre procariotes i eucariotes que explica l’article.
5. Com s’explica l’enorme mida que ha arribat a adquirir la cèl·lula eucariota?
6. Quines avantatges ofereixen els plegaments de la membrana?
7. Com es poden formar sàculs intracel·lulars?
8. Com podria haver-se donat la gènesi del nucli?
9. Com va aconseguir l’estabilitat la nova cèl·lula eucariota un cop havia desaparegut la paret cel·lular?
10. A què fa referència el text quan parla de l’holocaust de l’oxigen?
11. Com varen sobreviure els fagocits anaeròbics tot el temps que va passar fins que aparegueren els avantpassats dels mitocondris?
12. Perquè no han trobat cap prova que doni suport a la hipòtesi dels peroxisomes?
13. Què va ser primer la internalització de mitocondris o la de cloroplasts?
14. Com es va dur a terme el procés de síntesi de les proteïnes específiques per a mitocondris i cloroplasts?
15. Segons explica l’article: “fa 3000 m.a. La branca eucariota es va separar del tronc procariota” que creus que ha passat amb aquest tronc procariota?.
Estudi d'un cariotip humà
Introducció
Un cariotip és el conjunt de cromosomes d’una cèl·lula, individu o espècie. Així, el cariotip és característic de cada espècie i depèn de la dotació cromosòmica de l’espècie / cèl·lules. Segons l’espècie que s’estudiï pot ser que hi hagi o no cromosomes sexuals. En espècies diploides, com és l’home, els cromosomes estan duplicats. Un altre cas són les espècies (o cèl·lules) poliploides, les quals tenen moltes còpies de cada cromosoma, o les espècies (o cèl·lules, com els gàmetes humans) haploides, que només tenen una sola còpia dels cromosomes.
La part de la genètica que es dedica a l’estudi i a l’anàlisi dels cromosomes és la citogenètica, la qual té múltiples aplicacions dins de la medicina i la biologia. En el cas de la medicina, una de les aplicacions més importants ha estat l’estudi i detecció de les malalties relacionades amb les anomalies cromosòmiques. Una altra aplicació dins de la biologia humana són els estudis de la funció cel·lular de certs gens. També cal destacar que l’anàlisi del cariotip és fonamental per determinar el tipus de reproducció d’una espècie, característica biològica que no sempre és fàcil d’establir.
El cariotip humà normal està compost per 23 parells de cromosomes, 22 dels quals són autosomes i l’últim parell són els cromosomes sexuals o heterocromosomes, que en el cas de la dona són iguals i s’anomenen XX i en el de l’home, XY.
El primer criteri per ordenar els cromosomes dins d’un cariotip és la grandària. Segons aquest criteri, es poden classificar segons siguin grossos, mitjans o petits. Un altre criteri per a la classificació és la posició relativa del centròmer. El centròmer és una constricció del cromosoma durant la metafase que té com a funció l’ancoratge de les fibres del fus durant la mitosi i la meiosi. Així, els cromosomes són metacèntrics quan el centròmer és al centre del cromosoma, els cromosomes són acrocèntrics quan el centròmer se situa en un extrem, i finalment quan el centròmer se situa en una posició intermèdia se’ls anomena submetacèntrics. És en aquesta darrera categoria on es troben la majoria dels cromosomes humans. Una altra classificació basada en la situació del centròmer es basa en l’índex centromèric, que es defineix com el percentatge de la llargària que ocupa el braç curt respecte al total del cromosoma.
Als cromosomes de tamanys semblants se'ls reuneix en grups i se'ls assigna una lletra de la A a la G. El cromosoma X està inclós en el grup C i el cromosoma Y en grup G.
Metodologia
La tècnica clàssica 6 per visualitzar els cariotips es basa a obtenir cèl·lules en mitosi, concretament en la fase de metafase o profase tardana, per després poder visualitzar els cromosomes mitjançant la tinció amb el colorant Giemsa. És durant aquesta fase de la mitosi que els cromosomes estan duplicats i per tant es poden localitzar més fàcilment.
La metodologia comença per obtenir un bon cultiu cel·lular, que generalment es fa a partir de cèl·lules sanguínies, encara que també es pot fer d’altres tipus cel·lulars. En aquest pas s’han d’obtenir cèl·lules que es divideixin ràpidament, com és el cas dels leucòcits quan es treballa amb sang, i així poder interrompre la mitosi just en l’estadi de la metafase. La incorporació de medis artificials de cultiu cel·lular cap als anys seixanta va ser un dels avenços clau per obtenir bones preparacions cromosòmiques. Posteriorment, el cultiu cel·lular s’interromp just a la metafase mitjançant l’addició de colquicina. L’obtenció de moltes cèl·lules en metafase incrementa la probabilitat d’obtenir
bones preparacions. A continuació, les cèl·lules es posen en un medi hipotònic, on per l’efecte de l’osmosi es fan més grans, però no s’arriben a rebentar. Aquest efecte hipotònic també provoca que els nuclis es dispersin i que per tant siguin més fàcilment visibles. Després, es procedeix a la fixació i a la separació del nucli del citoplasma. Aquest darrer pas es fa mitjançant un aixafament, que consisteix a deixar anar el cultiu cel·lular des d’una altura d’uns 50 cm a 1 m. Immediatament després, els nuclis es tenyeixen amb el colorant Giemsa. Seguidament, es fa l’observació al microscopi, i finalment l’anotació dels resultats. Si és possible també es fan fotografies per així poder fer la construcció del cariotip de l’individu.
Materials i reactius
1. Medi per al cultiu cel·lular: Karyotyping Medium Gibco BRL 100 ml
2. Reactius:
Metanol al 70% o etanol de 96o (neteja dels portaobjectes)
Solució hipotònica: 5,4‰ ClK
Solució fixadora: 1⁄4 àcid acètic + 3⁄4 alcohol metílic
Solució bloquejadora mitòtica Gibco BRL
Colorant:
5 ml Giemsa
5 ml amortidor A KH 2 PO 4 0,3 M
5 ml amortidor B Na 2 HPO 4 0,3 M
85 ml H 2 O destil·lada
3. Pipetes Pasteur de vidre i de plàstic
4. 3 o 4 portaobjectes per estudiant
5. Tubs cònics estèrils amb tap de 15 ml
6. Cubetes per a la solució d’alcohol 96% i per a la solució colorant
Dia 1
1. Extracció de sang. Recollir 1 ml de sang.
2. Cultiu cel·lular. Incubar verticalment el tub amb la sang a 37oC durant 68-72 hores a l’estufa. Agitar-ho suaument durant la incubació cada 2h.
3. Interrupció de la divisió cel·lular en la metafase. Afegir 0,3 ml de la solució bloquejadora mitòtica.
Dia 2
4. Obtenció dels cromosomes
5. Preparació de l’extensió
Dia 3
6. Observació de la preparació en un microscopi òptic. Obtenir fotografies.
Resultats
1. Fes un esquema del cariograma observat en la preparació. (Retalla els cromosomes i agrupa'ls per parelles de cromosomes homòlegs)
2. Quants cromosomes diferents heu pogut observar?
3. Reconstruïu el cariotip i determineu la dotació cromosòmica. Basant-vos en aquests resultats, descriviu el sexe.
Mitosi
Introducció
Conté informació, animacions interactives i activitats d'avaluació.
Objectius
Metodologia
Estudi de la mitosi d'arrel de ceba
Introducció
Com es forma una nova vida, amb milers de milions de cèl·lules, a partir d'una sola cèl·lula? La cèl·lula es divideix per la meitat i genera dues noves cèl·lules; aquestes dues cèl·lules es tornen a dividir i en generen quatre. Les noves cèl·lules es van dividint i dividint de manera que d'una en tenim dues, quatre, vuit... i més.
Objectius
- Observar i identificar cromosomes.
- Reconèixer les diferents fases de la mitosi en cèl·lules meristemàtiques d'arrel de ceba.
- Utilitzar una tècnica de tinció del material genètic.
- Familiaritzar-se amb l'ús del microscopi òptic.
Material i reactius
1. Una ceba o similar (all, porro...).
2. Tisores
3. Agulla emmanegada
4. Paper de filtre
5. Pinces de fusta
6. Pinces fines
7. Vidre de rellotge
8. Portaobjectes i cobreobjectes
9. Microscopi
10. Bec Bunsen
11. Orceïna A
12. Orceïna B
Metodologia
Tres dies abans de fer la pràctica cal posar una ceba sobre un vas de boca ampla de manera que la part inferior de la ceba estigui en contacte amb l'aigua i no s'assequi.
Passats aquests dies, hi hauran aparegut unes petites arrels (que arriben a uns 2-3 cm de longitud).
1. Amb les tisores fines, talleu els últims 5 mm de l'arrel. Talleu-ne més d'un.
2. Dipositeu els fragments de l'arrel al vidre de rellotge i afegiu-li 2 o 3 gotes d'orceïna A.
3. Agafeu amb les pinces de fusta el vidre de rellotge i acosteu-lo a la flama del cremador fins que surtin vapors. Enretireu-lo i repetiu l'operació dues o tres vegades fins que l'arrel agafi un color fosc. És important evitar l'ebullició, ja que pot fer malbé les cèl·lules.
4. Agafeu el fragment d'arrel amb l'ajuda de l'agulla emmanegada i les pinces fines i dipositeu-lo sobre el portaobjectes.
5. Afegiu unes gotes d'orceïna B.
6. Col·loqueu un cobreobjectes sobre l'arrel. Poseu-ho tot sobre la taula de manera que quedi ben pla, és a dir, que tota la superfície del portaobjectes toqui la taula.
7. Amb el mànec d'una agulla emmanegada, doneu uns petits cops sobre el cobreobjectes. Amb això aconseguireu l'extensió de les cèl·lules.
8. Talleu un petit fragment de paper de filtre, de la mida del portaobjectes i poseu-lo sobre del cobreobjectes. Amb el dit polze feu una pressió suau sobre el paper de filtre. Al mateix temps que augmenteu la pressió realitzeu un petit gir. Aquesta forma d'escampar la mostra sobre el portaobjectes es diu squash. Si el portaobjectes està ben assentat, és impossible que aquest o el cobreobjectes es trenquin.
9. La preparació de cèl·lules en mitosi està llesta per ser observada al microscopi.
10. Observeu la preparació amb l'augment més petit i localitzeu el nucli d'algunacèl·lula. Centreu-lo i canvieu a un augment superior.
11. Repetiu l'operació tantes vegades com calgui per trobar una cèl·lula en mitosi.
Resultats
Càncer
Introducció
Segons la SEOM (Societat Espanyola Oncològica Mèdica) es preveu que en el 2020 es diagnosticaran 250.000 casos de càncer a Espanya (Població a Espanya 46 milions).
Objectius
- Conèixer què és el càncer i la seva incidència a Espanya.- Construir una opinió objectiva d'aquesta malaltia.
Metodologia
El treball d'investigació s'ha de realitzar a mà seguint les indicacions de l'agenda (pàgina 18).
Les pàgines que pots consultar per extreure la informació són aquestes:
Qüestions a tractar en el treball:
2. El Càncer
- Què és el càncer?
- Conjunt de malalties relacionades.
- Diferències entre les cèl·lules canceroses i les cèl·lules normals.
- Com apariex el caǹcer.
- Causes del càncer
- Quan el càncer es dissemina.
- Canvis no cancerosos en els teixits
- Tipus de càncer.
3. Factors de risc del càncer
Enumera quins són els factors de risc del càncer. Explica'n un d'ells.
4. Càncer de la A a la Z
Del llistat de cancer que pots trobar en l'enllaç, explica'n un d'ells.
5. Tractanent del càncer
Enumera els diferents tractaments contra el càncer. Explica'n un d'ells.
6. Efectes secundaris
Enumera el posibles efectes secundaris dels tractaments contra el càncer.
7. Mites comuns i idees falses sobre el càncer.
Explica un dels fals mites que t'ha sorprés conèixer o que et pensaves que era cert.
8. El càncer a Espanya
Fes una recerca de quins són els càncer que té més incidència en les dones i homes a Espanya.
Revolució biotecnològica: ajuda'm a curar el càncer de la Nàdia
Fes l’activitat (joc) Ajudem a curar el càncer de la Nàdia i després respon:
a) Explica en què consisteix la malaltia de la Nadia?
b) Anomena els tractaments que proposa el metge?
c) Explica com actuen els diferents tractaments de quimioterapia (dirigida i combinada).
d) Raona per què quan a una persona li fan “quimio” queda “fluixa” i cal que passi un temps perquè li tornim a fer.
e) Quin són els tractaments de bioteràpia ? Perquè creus que rebem aquest nom?
f) Anota el teu millor resultat en el joc. Digues en quin tractament i quantes cèl·lules has eliminat.
Herència genètica
a.Escriu el genotip i el fenotip d’aquests pares.
b.Escriu el genotip dels gàmetes que poden formar.
c.Calcula la probabilitat que tinguin un fill amb els ulls blaus.
2. Les flors de les pesoleres poden ser blanques o liles. Se sap que el lila és dominant sobre el blanc que és recessiu.
a) Digues quins resultats esperaríem a la F1 i a la F2 si encreuem dues races pures de pesoleres, una de flors blanques i una de flors liles.
b) Un pagès té una pesolera que fa flors liles però no sap si és una raça pura o no. Què podria fer per esbrinar-ho?
3. Representa els gàmets, només els gàmets, que pot fabricar un organismo amb el següent genotip: AaBBCc
4. La proporció 9:3:3:1 obtinguda en el tercer experiment de Mendel és una proporció de fenotips o de genotips ? Justifica la resposta.
6. Un porc amb orelles peludes es creua amb dues truges, una d’orelles nues i altra d’orelles peludes: Del creuament amb la truja d’orelles nues s’obté un 50% de la descendència d’orelles peludes i un 50% d’orelles nues. Com podrà ser la descendència del creuament amb la truja d’orelles peludes?
7. El color de la llana blanca de les ovelles està determinat pel gen dominant B; el seu al·lel recessiu b produeix llana negre. Quan una ovella de llana blanca de línia pura es creua amb un mascle de llana negre, ¿Quina proporció de la descendència serà de llana blanca? ¿ I de llana negra?
8. En la mosca del vinagre, el color gris del cos domina sobre el negre. Creuant dues mosques de cos gris entre sí, s’obtenen 152 mosques grises i 48 negres. Quin serà el genotip dels progenitors?
9. En els conills d’índies, el pelatge negre és dominant sobre el blanc. Com es pot esperar que siguin els descendents en la F1i F2 del creuament d’un conill d’índies negre amb altre blanc, els dos races pures?
10. En els pèsols, el color vermell de les flors esta determinat per un gen dominant sobre el que produeix flors blanques. Com es pot saber si una planta de flors vermelles és homozigòtica o heterozigòtica per aquest caràcter?
11. En el tomàquet el caràcter fruit vermell (R) és dominant sobre fruit groc ®. Sí creuem una planta homozigòtica per fruit vermell amb altra de fruit groc. Quin aspecte tindrà la descendència?
12. Sabent que la sordmudesa és recessiva, trobeu la possible descendència d’una parella entre un sordmut i una persona normal heterozigòtica.
13. L’albinisme és un caràcter recessiu. Trobeu la F1 partint del creuament d’una rata albina amb altra normal heterozigòtica.
14. En la mosca Drosophila melanogaster, els caràcters: cos groc i ulls blancs són recessius. Es creua una femella de cos groc i ulls blancs amb un mascle de cos normal i ulls blancs. Quins genotips i fenotips apareixeran en la seva descendència?
15. El cabell fosc (O) en l’home és dominant respecte al vermell (o). El color bru dels ulls (P) domina sobre el blau (p). Un home d’ulls bruns i cabell fosc es casa amb una dona de cabell fosc i ulls blaus. Tenen dos fills: un d’ulls bruns i cabell vermell i l’altre d’ulls blaus i cabell fosc. Doneu els genotips de pares i fills.
16. En l’home el cabell pèl roig és recessiu respecte a normal i els lòbuls de les orelles lliures, dominants respecte a enganxades. Un home homozigot pur per color de cabell normal i lòbuls de les orelles enganxats es casa amb una dona de cabell pèl roig i homozigòtica pura per lòbuls de les orelles lliures. Doneu els genotips i fenotips de la F1
17. En el conill, la pell amb taques (M) és dominant sobre la pell uniforme (m) i el color negre (N) és dominant sobre el bru (n). Quins seran els fenotips i genotips de la F1 i F2 del creuament d’un conill amb taques i negre (MMNN) amb altre de color uniforme i bru (mmnn).
18. En les ovelles, l’orella peluda és dominant sobre l’orella sense pèl. Una ovella heterozigòtica s’encreua amb una ovella d’orella sense pèl
a) Com són les orelles de l’ovella heterozigòtica?
b) En la F1, quina proporció cal esperar d’ovelles amb orelles peludes?
c) Si s’encreuen dos individus heterozigòtics de la F1 quina probabilitat d’ovelles amb les orelles sense pèl hi haurà en la descendència?
19. El color dels periquitos està determinat per dos gens. El primer parell fabrica el pigment groc si és AA o Aa i no el fabrica si és aa. El segon parell fabrica pigment blau si és BB o Bb i no el fabrica si és bb. Si un periquito té el genotip aabb, no fabrica pigment i és de color blanc. Si, per contra, el seu genotip és AABB, fabrica els pigments blau i groc i el seu color és verd (groc blau). Quin serà el genotip d’un periquito blau?
Quin serà el resultat del encreuament entre un periquito groc (Aabb) i un verd (AaBb)
20. En el pollastre la cresta en roseta és dominant sobre la cresta senzilla. Com podria esbrinar un criador de pollastres si les seves aus de cresta amb roseta són homozigòtiques o heterozigòtiques?
21. Una parella d’animals de laboratori de cabell negre tenen un descendent de pèl blanc. Aquest es creua amb una femella de pèl negre els progenitors de la qual tenien un el pèl negre i l’altre el pèl blanc. Indica quin és el genotip de tots ells.
S’encreua un toro de raça pura sense banyes amb una vaca de raça pura que té banyes. El 100% dels individus de la F1 no tenen banyes. Indica quines de les afirmacions següents són certes o falses.
a. La manca de banyes domina sobre la presència de banyes.
b. Els individus homozigots recessius tenen banyes.
c. L’encreuament d’una vaca sense banyes amb un toro sense banyes dóna lloc a una F1 en la que cap individu té banyes.
22. Una vaca de pèl roig, de raça pura, s’encreua amb un bou de pèl negre, els pares del qual tenen el pèl negre, l’un, i roig, l’altre. Quins és el genotip dels animals que s’encreuen? I el fenotip de la descendència.
23. Un home sordmut es casa amb una dona normal per aquest caràcter. La mare de la dona era sordmuda i el pare norma. Del matrimoni neix un fill normal. Raona com deu ser el genotip de tots els individus.
24. Un encreuament entre dues plantes de carbassa amb fruits blancs ha donat : 38 plantes amb carbasses blanques i 14 plantes amb carbasses grogues. Quins son els genotips de les plantes progenitores?
25. S’encreuen plantes pures de pèsol de tija llarga i flor blanca amb plantes de tija curta i flor roja. Si sabem que el caràcter de tija alta és dominant sobre el de tija curta i la flor blanca és dominant sobre la roja, prediu com serà el fenotip de la F1 i la F2.
26. En el ramat boví, la mancança de banyes (C) domina sobre la presència de banyes (c). Un bou sense banyes s’encreua amb tres vaques:
a) la vaca 1, que té banyes, pareix un vedell amb banyes
b) la vaca 2, que té banyes, pareix un vedell sense banyes
c) la vaca 3, que no té banyes, pareix un vedell amb banyes
Indica quin és el genotip de les vaques, del bou i dels vedells dels anteriors encreuaments.
27. Un encreuament entre un conill d’Índies de pèl rull i un altre de pèl llis ha donat vuit cries totes de pèl rull. En un altre encreuament entre un conill d’Índies de pèl rull amb un altre de pèl llis s’han obtingut sis cries de pèl rull i una de pèl llis. Quin és el genotip dels pares en els dos casos?
28. El pèl rull en els gossos domina sobre el pèl llis. Una parella de pèl rull tingué una cria de pèl també rull, de la qual es vol saber si és heterozigòtica. Amb quina classe de femelles haurà d’encreuar-se? Raona-ho.
29. En encreuar dues mosques negres s’obté una descendència formada per 216 mosques negres i 72 de blanques. Raona el tipus d’encreuament que s’ha donat (negre domina sobre blanc).
30. En les gallines la cresta en pèsol ve determinada per la dotació genotípica GGrr, la cresta en roseta per ggRR. Si creuem un individu de cresta en roseta amb altre de cresta en pèsol, tota la generació F1 presenta cresta en nou. Dona el genotip. Si creuem individus de la F1 surt un fenotip nou que és la cresta serrada. Dona el genotip.
32. Com serà la descendència d’un home i una dóna albins? (El caràcter albí és recessiu)
33. Un criador de gossos obté un cadell blanc de l’encreuament de dos gossos negres. Com es pot explicar aquest fet?
34. En les guineus, el color del pelatge negre-platejat està determinat per un al·lel recessiu (r), i el color vermell, per un al·lel dominant (R). Assenyala les proporcions genotípiques i fenotípiques esperades dels encreuaments següents:
a) Vermell homozigot x negre platejat
b) Negre platejat x negre platejat
c) Vermell homozigot x vermell homozigot
35. En la mosca del vinagre, D. melanogaster, els ulls de color sèpia es deuen a un al·lel recessiu (a), i els ulls normals de color vermell, a un al·lel dominant (A). Quina proporció fenotípica i genotípica s’espera de l’encreuament aa x Aa?
36. En un encreuament de gallines de crestes grans i plomes blanques amb galls de crestes petites i plomes fosques, apareix una F1 formada per individus amb crestes petites i plomes blanques.
a) Quins són els caràcters dominants?
b) Si els progenitors eren homozigots per als caràcters, quins fenotips i genotips s’esperaria trobar en encreuar dos individus de la F1?
Determina els genotips dels progenitors.
37. En les persones l’albinisme es deu a la presència de dos al·lels recessius. Si dos progenitors amb pigmentació normal tenen un fill albí, quinsgenotips tenen? Quina és la probabilitat que tinguessin un descendent albí?
38. En el tomàquet, el fruit de color vermell és dominant sobre el de color groc.
Suposi que una planta homozigòtica de fruits vermells s'encreua amb una planta de fruits grocs. Determineu:
a) els fenotips de les plantes de la F1 i de la F2
b) les proporcions fenotípiques de la descendència d'un encreuament entre plantes de la F1 i el progenitor de fruits vermells.
c) les proporcions fenotípiques de la descendència d'un encreuament entre plantes de la F1 i el progenitor de fruits grocs.
39. Dues femelles de ratolí de pelatge negre s'encreuen amb un mateix mascle de pelatge marró. La primera femella produeix una descendència formada per 9 ratolins negres i 7 marrons, i la segona una descendència formada per 14 ratolins negres. Determineu:
a) quin és el mecanisme d'herència d'aquest caràcter en el ratolí?
b) quins són els genotips del pares?
40. A les carabasses, el fruit de color blanc (A) és dominant sobre el de color groc (a), i el fruit en forma de disc (D) és dominant sobre el de forma esfèrica (d). En els següents encreuaments s'indiquen el fenotip dels pares i dels descendents. Suposant que els dos gens són independents, determini el genotip dels pares en cada cas:
Fenotip del pares Fenotip dels descendents
a) blanc, disc x groc, esfèric 1/2 blanc, disc; 1/2 blanc, esfèric
b) blanc, esfèric x blanc, esfèric 3/4 blanc, esfèric; 1/4 groc, esfèric
c) groc, disc x blanc, esfèric tots blanc, disc
d) blanc, disc x groc, esfèric 1/4 blanc, esfèric; 1/4 groc, esfèric; 1/4 groc, disc; 1/4 blanc, disc
e) blanc, disc x blanc, esfèric 3/8 blanc, disc; 3/8 blanc, esfèric;1/8 groc, disc; 1/8 groc, esfèric
41. La fibrosi quística s'hereta com una anomalia determinada per un gen autosòmic recessiu. Un matrimoni normal té dos fills amb fibrosi quística i un fill normal. Aquest matrimoni demana consell genètic:
a) Quina és la probabilitat que el proper fill tingui fibrosi quística?
b) El fill no afectat d'aquest matrimoni està preocupat per la possibilitat de ser heterozigot per l'al·lel que determina la malaltia. Quina és la probabilitat que un fill no afectat sigui heterozigot?
42. El floquet de neu era un goril·la albí que va morir deixant molta descendència, però cap dels seus fills és albí. Pots explica perquè? Creus que un cop mort en floquet, hi ha alguna possibilitat de que el zoo de Barcelona pugui aconseguir tenir un goril·la albí?
43. El caràcter alçada en una espècie determinada de planta és determinat per una relació al·lèlica de dominància. Quin serà el genotip creuament d’un planta alta pura amb una planta baixa pura ? Quina serà la probabilitat de distribució de fenotips a la F1 de la F2. Utilitza una terminologia adequada.
44. En encreuar un cobai de pèl negre i arrissat amb un d’albí i pèl llis és va obtenir un total de 40 descendents tots ells de pèl negre i arrissat.
a) Quants caràcters estem estudiant en aquest encreuament?
b) Quin és l’al·lel dominant en per cada caràcter?
c) Quin genotip tenen els pares i els descendents?
d) Si encreuéssim els descendents ( F1) entre ells quins resultats esperaríem. Fes l’encreuament per justificar la resposta.
45. Com serà la descendència d’un encreuament entre unamosca del vinagre d’ulls vermells heterozigòtica i ales vestigials (molt reduïdes) i una altra amb ulls de color sèpia i ales normals heterozigòtica ?
Si sabem que a la mosca del vinagre els ulls vermells i les ales normals són caràcters dominants, indica els fenotips dels descendents i la proporció en què apareixen.
46. Donat el següent creuament, quina proporció d’heterozigots per als dos gens podem esperar a la F1?
AaBb x Aabb
AaBbDD x AABbDd
Aabbdd x aabbDD
|
Progenitors |
Púrpura Retallat |
Púrpura Enter |
Verd Retallat |
Verd Enter |
|
Púrpura Retallat x Verd Retallat |
321 |
159 |
310 |
107 |
|
Púrpura Retallat x Púrpura Retallat |
159 |
48 |
50 |
18 |
|
Púrpura Retallat x Verd Retallat |
722 |
231 |
0 |
0 |
Introducció
Com ja saps, molts dels trets que presentem estan determinats genèticament. Per mitjà de la simple observació fenotípica teva i de la teva família, es pot deteminar el genotip.
Objectius
- Elaborar un arbre genealògic.- Reconèixer alguns caràcters humans determinats per un sol gen.
- Esbrinar els possibles genotips amb base als fenotips.
Metodologia
- Elabora un arbre genealògic de la teva família, intenta arribar als padrins i hauria d'incloure els cosins i familiars de 1r grau.Cómo hacer un genograma (arbol genealógico)
Genopro - Programa de árboles familiares
- Fes fotocòpies d'aquest arbre genealògic, un per a cada caràcter a estudiar.
- Del llistat que tens abaix, elegeix 5 caràcters. (Has d'elegir aquells caràcters on hi hagi diversitat en la teva família).
- Sabent el fenotip si és dominant o recessiu intenta esbrinar quin és el teu genotip i el de la teva família.
- Finalment suposa que tens un fill, digués quina és la probabilitat de presentar cada un d'aquests cins caràcters si la teva parella és heterozigòtic/a i homozigòtic/a recessiva per aquest caràcter.
Caràcters:
1. Disposició del lòbul de l'orella. Lòbul separat o aferrat a la galta. Lòbul de l'orella desenganxat és dominant damunt enganxat.
2. Línia frontal dels cabells. Pot ser continua o tenir un "bec de vídua". Òbviament les persones calbes no es poden comptabilitzar. El naixement dels cabells punxeguts és dominant.
3. Capacitat d'enrotllar la llengua en U. Ser o no capaces d'entollar la llengua en forma de U fora de la boca. Poder enrotllar és dominant damunt no poder.
4. Pigmentació de l'iris. Ulls blaus front ulls foscos. Qualsevol color d'iris és dominant damunt ulls balsu que és recessiu.
5. Pigmentació de la pell. El color de la pell fosca és dominant damunt clara.
6. Presència de pigues. La presència de pigues és dominant damunt no presentar pigues.
7. Hipermobilitat del dit gros. Capacitat o incapacitat de doblegar cap enrere la darrera falange del dit gros en un angle de quasi 90º respecto a la anterior. Aquesta capacitat es pot manifestar només en una de les mans. Ser incapaç és dominat damunt ser capaç.
8. Clotets facials a ambdós costats de la boca. Presència o absència de “forats” en les galtes.
9. Clotet a la barbeta: La presència de clotet és dominant damunt no presentar-ne.
10. Presència de pel en les segones falanges dels dits. Només que hi hagi un poc de pèl en alguna de les 10 falanges, es considera fenotip positiu.
11. Tipus de cabells. El cabell arrissat es dominant damunt el cabell laci.
12. Sentit de gir del naixement dels cabells. El sentit horari domina damunt el sentit antihorari.
13. Gruixa dels llavis. El llavis gruixuts dominen damunt els llavis prims.
14. Llargària de les pipelles. Les pipelles llargues dominen damunt les pipelles curtes.
Mira exemples d'aquests caràcters
El joc dels gens
Introducció
El programa "El joc dels gens" planteja problemes de genètica en els quals l'enunciat no conté totes les dades: els estudiants han de planificar i realitzar encreuaments per obtenir-ne de noves.Els problemes es plantegen en un context real. Així, els estudiants són contractats per uns ramaders, per una botiga d'animals, etc. per determinar els genotips d'uns animals o per determinar com s'hereta una característica concreta. S'utilitzen espècies familiars per als alumnes: ratolins, gats, gossos, cavalls, porcs, canaris...
Objectius
- Practicar la ressolució de problemes aplicant les lleis de Mendel.Metodologia
Per tal d'aconseguir els objectius anteriors utilitzarem el següent programa de descàrrega gratuita en el següent enllaç:
Estructura molecular dels àcids nucleics
La doble hèlix
Objectiu
- Possar de manifest les característiques essencials de l'estructura d'ADN.Metodologia
- Imprimeix les peces de model d'ADN damunt dues cartolines.
- Retalla les cadenes A i B de sucres i fosfats.
- Retalla les baldes que representen les bases nitrogenades.
- Doblega les baldes per la part grisa.
- Aferra les baldes primer en una columna i després en l'altre, fent coincidir les baldes amb els requadres.
Les baldes es poden aferrar en qualsevol ordre.
⇔ Aquí
Qüestions
1. Escriu la seqüència d'ADN i la seva complementària.2. Escriu la seqüència d'ARN.
3. Escriu la seqüència d'aminoàcids.
Codi genètic
Introducció
El Dogma central de la biologia molecular és una hipòtesi publicada per Francis Crick el 1958 constatant que el flux de la informació genètica segueix exclusivament des de l'ADN passant per l'ARN - transcripció fins a la seqüència d'aminoàcids de les proteïnes - traducció.L'ADN conté la informació sobre la seqüència d'aminoàcids de todes les proteïnes d'una cèl·lula i, a més, més informació que permeten l'expressió genètica regulada. Quan una cèl·lula es divideix, tota la informació emmagatzemada en l'ADN ha de ser tramitada a les cèl·lules filles. Això queda assegurat per fer una còpia de l'ADN complet abans de la divisió cel·lular. Aquest procés es denomina replicació.
el codi genètic és un conjunt de normes, que permeten la conversió de seqüències d'àcids nucleics (ADN o ARN) en proteïnes dins les cèl·lules dels éssers vius, en el procés de síntesi de proteïnes. Gairebé tots els éssers vius coneguts, utilitzen el mateix codi genètic, anomenat codi genètic estàndard,
Objectius
- Practicar els processos de replicació, transcripció i traducció.- Practicar el procés d'expressió gènica.
- Investigar el codi genètic, i descobrir-lo de manera semblant a com van fer-ho Nirenberg, Khorana i Ochoa als anys 60.
Metodologia
Per tal d'aconseguir els objectius anteriors utilitzarem el següent programa de descàrrega gratuita en el següent enllaç.(Codi Genètic és un programa d’ordinador dissenyat per a intentar facilitar l’ensenyament-aprenentatge de la genètica molecular)
Manipulació genètica i les seves aplicacions
Metodologia
Es formen 4 grups.
La tasca s’exposarà a classe en una data a determinar.
Cada grup tindrà 15 minuts per exposar la seva tasca i contestar preguntes.
Cada grup pot triar el format en què vol realitzar la tasca, encara que es recomana la presentació de diapositives per fer l’exposició.
Tots els components del grup han de preparar tota tasca, ja que tothom ha de ser capaç d’exposar qualsevol part del tema, així com contestar qualsevol pregunta que es plantegi.
En l’avaluació de la tasca es valorarà:
- L'aplicació del mètode científic: plantejam una hipòtesi, obtenim uns resultats i elaboram una conclusió.
- La capacitat d’exposar els continguts més importants, clars i veraços.
- La creativitat i el pensament crític.
- La capacitat de tots els components per explicar el tema.
- L’adequació del vocabulari i la correcta ortografia.
- L’elaboració d’un mapa conceptual al final de l’exposició que reculli tota la informació exposada.
Tasca a realitzar
Es proposen una sèrie de problemes referents a la biotecnologia.
Cada grup en tria un per fer-ne la tasca:
1. Sou un grup d’investigadors que ha d’inventar algun tipus de planta transgènica:
- Heu de triar el tipus de planta, heu d’elaborar una llista de les seves qualitats i heu d’escollir una nova qualitat d’un altre organisme. Explicar el procés pel qual s’obtindrà la planta transgènica.
- Explicar avantatges i inconvenients d’un cultiu transgènic.
- Exposar arguments a favor i en contra dels cultius transgènics.
- Elaborar un mapa conceptual.
2. Sou un grup d’investigadors que ha de definir un model animal:
- Heu de triar un animal que s’emprarà com a model i una malaltia per trobar-ne un tractament efectiu. Descriure la malaltia i explicar el procés pel qual s’obtindrà l’animal transgènic.
- Explicar avantatges i inconvenients dels models animals.
- Exposar arguments a favor i en contra dels animals transgènics.
- Elaborar un mapa conceptual.
3. Sou un grup d’investigadors que ha de presentar l’ús clínic de les cèl·lules mare:
- Heu de triar una malaltia que tractarem amb cèl·lules mare de la sang de cordó umbilical. Definir les característiques de la malaltia i explicar el procés de transplantament de cèl·lules mare.
- Explicar avantatges i inconvenients de l’ús de cèl·lules mare.
- Exposar arguments a favor i en contra de les cèl·lules mare.
- Elaborar un mapa conceptual.
4. Sou un grup d’investigadors que estudiau una malaltia genètica:
- Heu de triar una malaltia rara i definir les seves característiques. Explicar el procés de teràpia gènica que utilitzareu.
- Explicar avantatges i inconvenients de l’ús de la teràpia gènica.
- Exposar arguments a favor i en contra de la teràpia gènica.
- Elaborar un mapa conceptual.
Microevolució
Objectius
- Entendre que la capacitat reproductora d'una espècie és una de les bases de l'evolució de Darwin.- Demostrar la potència de la selecció natural acumulativa.
- Observar els efectes de la selecció natural, al llarg de diverses generacions.
Metodologia
Un micromón d'evolució en entorn Windows, que permet estudiar diferents aspectes del procés evolutiu.Per tal d'aconseguir els objectius anteriors utilitzarem el següent programa de descàrrega gratuita en el següent enllaç.
Evolution lab
Evolució dels homínids. Estudi del crani.
Objectius
Estudiar els canvis soferst als llarg del procés d'hominització mitjançant la superposició de diferents perfils i la descripció de les característiques més importants.
Material
Diferents perfils de cranis, paper vegetal, llapiços de colors, regla, transportador d'angles i paper milimetrat.
Mètode
1. Calcarem el perfil corresponent al ésser humà actual i unirem els punts G i I mitjançant una recta.
2. Damunt el mateix paper calcarem cada un dels perfils craneals utilitzant un color diferents per a cada un. És important que coincideixin els punts G de tots els cranis i que es col·loqui el punt I de cada perfil damunt la recta traçada en primer lloc.
3. Es completarà la taula i assignarem a cada perfil el nom que correspongui a cada crani.
Resultats
Qüestions
1. Contesta
a) Què passa amb el prognatisme?
b) Compara els arcs superciliars, què passa amb aquest caràcter anatòmic?
c) Què passa amb l'os occipital o porció posterior del crani?
d) Observa l'os frontal. Què passa amb la seva inclinació?
e) Com influeixen els canvis anteriors amb la capacitat craneal?
f) Pot existir alguna relació entre l'evolució del crani i la capacitat intelectual?
g) A partir de les dades següents, elabora un histograma de l'evolució de la capacitat craneana. En quin punt s'observa un canvi important? Interpreta l'histograma (ordenades: capacitat craneana, abcises: nom)
Versió per imprimir
Evolució humana
Ficat a la pell d'un paleontòleg que acaba de descobrir en el jaciment d'Atapuerca aquest crani:
Característiques:Mandíbula estreta, acabada amb la barbeta que sobresurt i fina, dents petits, galtes marcades.
Celles prominents.
Destra.
Alçada: 1,65 - 1,85.
Pes: 60 - 90 Kg.
Capacitat craneal: 1000cm3.
Menjaven carn crua i els utensilis eren poc elaborats.
El treball de recerca consisteix en poder afirmar de quin avantpassat nostre es tracta i per això has d'utilitzar el principis del mètode científic.
1. Defineix el teu problema.
2. Realitza una hipòtesi de treball
Per tal de fer aquesta hipòtesi t'has de fer preguntes com per exemple:
- Característqiues anatòmiques: bipedisme, dimorfisme sexual, prognatisme, dimensions del crani (base del carni allargada o curta, orifici occipital anterior o posterior), tipus de dentició, presència o no d'esmalt dentari...
- Quan va viure?
- On va viure?
- Com va viure?...
3. Fes una recerca d'informació.
Per tal de què el projecte d'investigació sigui més senzill basaràs el teu treball en la recerca d'informació de tan sols un dels nostres avantpassats (aquest serà assignat a classe).
- Ardipithecus ramidus
- Australopithecus anamensis
- Australopithecus afarensis
- Australopithecus garhi
- Paranthropus robustus
- Paranthropus boisei
- Homo habilis
- Homo rudolfensis
- Homo ergaster
- Homo erectus
- Homo antecessor
- Homo heidelbergensis
- Homo neanderthalensis
- Homo sapiens
4. Elabora uns resultats a partir de la informació cercada.
5. Treu unes conclusions.
6. Bibliografia.
Com fou l'Evolució Humana?
Homo ergaster o Homo erectus? 
Qüestions
1. Què és l'eslabó perdut?2. Què es va trobar a Java?
3. Que és va trobar a Kenia? (Nariokotome)
4. Qui va descobrir l'esquelet?
5. Quines característiques té? Crani, dents, costelles, columna vertebral, fèmur.
6. Podia parlar? Com s'arriba a aquesta coclusió?
7. De què va morir?
8. Situa en un mapa el Kenia, Nariokotome i el llac Turkana, Java i el riu Solo.
9. Segons les darreres informacions el nen de Turkana és un Homo ergaster o Homo erectus?
Geologia
Ones sísmiques en el interior de la Terra
Introducció
Durant el segle passat, es varen anar acumulant i analitzant les dades sismològiques recollides en moltes estacions sismogràfiques. A partir d’aquesta informació, els sismòlegs han desenvolupat una imatge detallada del interior de la Terra. Encara que aquest model es segueix ajustant a mesura que es recullen més dades i s’utilitzen noves tècniques.
Objectiu
Reconèixer les variacions en la velocitat de les ones P i S a mesura que augmenta la profunditat i la seva relació amb el materials del interior de la Terra.
Material
Llapis, compàs i regla.
Contingut teòric
La direcció i velocitat de propagació de les ones sísmiques varia quan canvia la naturalesa dels materials que travessa. Així les ones sísmiques es propaguen a major velocitat quan major és la rigidesa dels materials, és a dir, quan major sigui la resistència a la deformació que aquests tenen. La velocitat de propagació de les ones sísmiques és, per tant, directament proporcional a la rigidesa dels materials que travessa. Un canvi brusc de velocitat i direcció de propagació de les ones sísmiques indica la separació entre dues capes de materials de diferent rigidesa. Aquesta superfície de separació rep el nom de discontinuïtat.
Discontinuïtat de Mohorovich (1909 – Andrija Mohorovicic)
Límit escorça – mantell.
Les estacions sismogràfiques allunyades més de 200 Km d’un terratrèmol enregistraven velocitats majors per les ones P que les estacions localitzades més pròximes de l’epicentre.
L’ona P ha viatjat a una distància major abans que les ones que o feien per una ruta més directa, s’explica perquè ho van fer per una regió que té una composició que li permet millor el desplaçament. (Va agafar una drecera en un embús de tràfic en una gran ciutat, més Km però menys temps)
Discontinuïtat de Gutenberg (1914 – Beno Gutenberg)
Límit nucli – mantell.
Les ones P disminueixen i finalment desapareixen per complet a uns 105º des d’un terratrèmol i tornen aparèixer als 140º.
Això s’explica perquè a uns 2900Km de profunditat hi ha d’haver un capa que impedeixi o refracti la transmissió de les ones P. Les ones S tampoc la travessen per tant almenys una part és líquida.
Discontinuïtat de Lehman (1936 – Inge Lehman)
Límit nucli intern.
Nova regió de reflexió i refracció sísmica dins el nucli.
Mètode i resultats
1. A continuació tens els gràfics que representen les variacions en la velocitat de propagació de les ones P i S de quatre planetes diferents.
Dedueix la possible estructura de cada un dels planetes, responent a les següents preguntes:
1. Assenyala les variacions de rigidesa i l’estat físic en les diferents zones del planeta i raona si l’estructura interna és homogènia o heterogènia.
2. Localitza a quina profunditat es troben les discontinuïtats del planeta i indica quantes capes dedueixes.
3. Fes un esquema semblant al representat a continuació de la possible estructura de cada planeta, indicant les característiques de cada capa.
2. Un dels gràfics anteriors es correspon amb la Terra. Quin?. A partir de la figura, identifica les diferents capes del interior de la Terra, i explica quines variacions experimenten les ones en els límits entre aquestes capes i quina és la seva causa.
3. Fes tres gràfics que representin la velocitat de propagació de les ones sísmiques:
1. En un planeta homogeni.
2. En un planeta heterogeni en el qual la rigidesa augmenta de forma gradual.
3. En un planeta heterogeni, en el qual la rigidesa sigui decreixent.
Versió per imprimir
Idees sobre l'expansió del fons oceànic a partir del magnetisme de l'escorça terrestre.
Introducció
Simulació de laboratori sobre les proves que demostren l’expansió del fons oceànic en les zones de dorsal oceànica.Objectius
Comprendre i interpretar les proves que ens ofereix el magnetisme (paleomagnetisme) de les roques.
Material
Barra magnètica (iman) de grans dimensions (aprox. 15 cm), 15 agulles magnetitzades, cinta adhesiva, brúixola , paper blanc.
Les agulles es poden magnetitzar. S’alineen les puntes en la mateixa direcció i aferrats amb cinta adhesiva. Després es freguen contra un extrem del iman, en la mateixa direcció i cap a les puntes unes 20 vegades.
Contingut teòric
Per davall de les dorsals oceàniques les roques del mantell es fonen parcialment i el material fos resultant acaba formant magma basàltic. El magma ascendeix cap a l’escorça, es refreda i cristal·litza per a formar un nou sòl oceànic. A mesura que el magma es refreda i es formen les roques, aquestes queden magnetitzades pel camp magnètic terrestre. Durant els darrers mil·lennis el camp magnètic terrestre s’ha invertit moltes vegades, deduint-ne que els pols magnètics s’han intercanviat. Durant aquetes inversions el pol sud magnètic queda situat solia estar l’antic pol nord magnètic i al inrevés. El motiu no està comprés completament però es pensa que està en relació am els sistemes de circulació de corrents en el nucli extern líquid ric en ferro.
D’aquesta manera, durant el refredament de les roques en les dorsals oceàniques queden gravades les antigues inversions magnètiques. Aquest magnetisme residual pot ser mesurat avui mitjançant el sistema simètric de patrons de línees d’inversió a ambdós costats de cada dorsal. Els instruments utilitzats per a mesurar les variacions del camp magnètic terrestre s’anomenen magnetòmetres.
Mètode
Anem a magnetitzar el fons oceànic
- Es possible demostrar que les agulles magnetitzats formaran alineacions paral·leles en un camp magnètic, deixant caure dos d’ells a l’atzar en una fulla de paper situada en la taula de treball, davall de la qual es troba la barra magnètica. Utilitza la brúixola per situar el nord i el sud.
- Després aferra les agulles amb una cinta adhesiva.
- En una altre fulla de paper inverteix el camp magnètic i repeteix el passos anteriors.
- Demostrar que les agulles han mantingut el seu magnetisme normal e invertit una vegada retirat del iman i mesurant la seva polaritat amb la brúixola.
Què demostra la magnetització dels fons oceànic?
- Agafa dues fulles de paper A4 i dibuixa bandes d’amplades semblants.
- Col·loca les fulles entre dues taules juntes, amb una barra de iman davall i una brúixola damunt.
- Ves estirant a poc a poc de cada un dels papers simultàniament. A mesura que les seccions apareixen dóna la volta a la barra d’iman inferior, per indicar la inversió del camp magnètic terrestre. Repeteix la mateixa operació cada vegada que apareix una nova secció de l’escorça terrestre.
- Quan tot el paper hagi estat arrossegat, retira el iman. Utilitza la brúixola per a demostrar que la polaritat apareix alternativament normal i invertida en les agulles magnetitzades.
Resultats
Tectònica de plaques.
Distribució de terratrèmols i volcans.
Introducció
L’estudi de les proves de la teoria de la tectònica de plaques a partir de la distribució i tipus de terratrèmols i volcans en la Terra.
Objectius
- Profunditzar en la comprensió de la teoria de la tectònica de plaques.
- Il·lustrar les diferències entre els fets científics i les teories i demostrar com els fets i les teories són utilitzats com a proves per a reafirmar aquestes teories.
Material
Atles de geografia. Accés a internet.
Contingut teòric
Bona part de les proves que es fan servir per defensar la teoria de la tectònica de plaques necessiten d’un elevat nivell de coneixements. Tan mateix, les que es basen en la distribució i tipus de terratrèmols i volcans són relativament fàcils de comprendre i són la base d’aquesta activitat. Aquesta activitat ens ofereix l’oportunitat de distingir entre observacions i teoria, a més de veure com les proves s’utilitzen per reafirmar teories.
Mètode
- Aquí tens un llistat dels 30 terratrèmols de major magnitud enregistrats i 10 dels volcans més importants del món. Situa’ls en el mapa que tens a continuació.
- Dibuixa els límits de les plaques tectòniques.
| Terratrèmols: | Volcans |
Cadenes muntanyoses |
| 1960 - Chile - M 9.5 1964 - Prince William Sound, Alaska- M 9.2 2004 - Sumatra-Andaman Islands - M 9.1 1952 - Kamchatka - M 9.0 1868 - Arica, Peru (now Chile) - M 9.0 1700 - Cascadia Subduction Zone - M 9.0 2010 – Offshore Maule - M 8.8 1906 - Off the Coast of Esmeraldas, Ecuador - M 8.8 1965 - Rat Islands, Alaska - M 8.7 1755 - Lisbon, Portugal - M 8.7 1730 - Valparasio, Chile - M 8.7 2005 - Northern Sumatra, Indonesia - M 8.6 1957 - Andreanof Islands, Alaska - M 8.6 1950 - Assam - Tibet - M 8.6 2007 - Southern Sumatra, Indonesia- M 8.5 1963 - Kuril Islands - M 8.5 1938 - Banda Sea, Indonesia - M 8.5 1923 - Kamchatka - M 8.5 1922 - Chile-Argentina Border - M 8.5 1896 - Sanriku, Japan - M 8.5 1687 - Lima, Peru - M 8.5 2001 - Near the Coast of Peru - M 8.4 1933 - Sanriku, Japan - M 8.4 1905 - Mongolia - M 8.4 2006 - Kuril Islands - M 8.3 2003 - Hokkaido, Japan Region - M 8.3 1958 - Kuril Islands - M 8.3 1903 - Southern Greece - M 8.3 1897 - Assam, India - M 8.3 1877 - Offshore Tarapaca, Chile - M 8.3 |
1. Kilauea – Hawaii
2. Monte Liamuiga – St. Kitts3. Monte Kilimanjaro – Tanzania 4. Monte Vesubio – Italia 5. Volcanes Augustine, Douglas, Illiamna y Redoubt – Alaska 6. Niyragongo – Zaire 7. Yellowstone – Estados Unidos 8. Complejo volcánico Shiga – Japón 9. Ambrym – Vanuatu 10. Monte Taranaki – Nueva Zelanda |
- Pirineus - Atlas - Alps - Balcans - Càucas - Himalaya - Rocoses - Andes |
Resultats
Plaques en moviment
Objectius
Il·lustrar alguns dels trets dels límits de plaques.
Material
Clips, Blocs de fusta (10 x 6 x 2 cm), tovalló blanca, tovalló de colors, cinta adhesiva, cartró (30 x 20 cm) i cartolina.
Contingut teòric
En algunes de les àrees del món les plaques tectòniques convergeixen. En aquells llocs on una placa oceànica i una continental col·lacionen, l’oceànica s’enfonsa davall de la continental formant una zona subducció. El material de la placa que descendeix a mesura que s’introdueix cap a les profunditats del mantell es va encalentint i va perdent viscositat. Els límits de placa on té lloc aquest fet s’anomenen límits convergents o destructius. En aquests límits s’hi situen les profundes foses oceàniques, com la de Les Marianas (11.022m de profunditat) o la fosa de Perú – Xile.
En altres zones del món les plaques s’estan separant. Normalment això ocórrer en àrees oceàniques com el centre de l’oceà Atlàntic. Al llarg del límit on les plaques s’estan separant, conegudes com dorsal oceànica, el magma ascendeix generant nova placa oceànica. Aquestes zones es coneixen com límits divergents o constructius. La nova placa oceànica es va cobrint gradualment per capes de sediments a mesura que es desplaça de la dorsal.
Mètode
L’activitat implica la construcció d’un model que mostri que ocórrer quan dos continents entren en col·lisió a causa del moviment de les plaques, com per exemple la col·lisió entre l’Índia i Àsia (Obducció).
Hem de construir el model que tens a continuació.
El model representa una àrea de la superfície de la Terra on dues plaques s’estan movent una en direcció a l’altre, una d’elles en subduirà i l’altre encavalcada per damunt.
Quan ho tinguis preparat, estira suament de la cartolina.
Qüestions
- Quina part del model representa els continents?
- Quina part representa els sediments marins?
- Quina representa l’àrea on la placa està subduïnt?
- Una vegada has estirat la cartolina, descriu que li ha succeït als sediments marins del teu model.
- Explica el que representa el següent esquema, i indica que representa cada un dels nombres.
- Dibuixa un diagrama per a mostrar com apareixeria el teu model en una secció transversal.
Profunditza
Construeix un model semblant al anterior però d’un límit de placa divergent o constructiu.
Explica-ho.
Resultats
Escala de temps geològic
Objectius
- Comprendre les dimensions del temps geològic i comparar-la amb les de la història de la humanitat i la vida humana.- Comprendre el significat de l'escala de temps geològic.
- Treballar les divisions del temps geològic.
- Reconèixer i ubicar aconteixements decisius en la història de la Terra.
- Aplicar una visió de conjunt del planeta analitzant relacions i sinèrgies entre diferents tipus d'events.
Introducció
Un dels aprenentatges fonamentals que l'estudi de la Geologia ha d'aportar a les persones és la ubicació de la evolució de la vida i de la nostra espècie en la història del planeta. Per aquesta raó s'ha de comprendre el temps geològic i la història del planeta s'ha de contextualitzar dins una escala temporal que permeti apreciar el temps transcorregut entre uns aconteixements i altres, i comparar les referències temporals habitual dels humans com les eres i periodes geològics.- Das Rad
- Timeline earth history
- Col·loca aquestes imatges per ordre en aquesta escala de temps (Time line)
2.
3.
4.Una de les maneres més habituals és comparar la història de la Terra amb referències conegudes (dies, anys, mesos, etc)
En aquest treball apostam per utilitzar eixos cronològics a una escala que s'anomena "cintes del temps geològic"
Desenvolupament de l'activitat
L'activitat proposada consisteix en elaborar, per part de cada alumne, d'una "cinta de temps geològic" en la qual han de situar els aconteixements més rellevants de la història de la Terra.S'han de representar diferents aconteixements de la història geològica:
- Climàtics: glaciacions, moments greenhouse, màxims termals...
- Paleogeogràfics: situació dels continents i oceans (Pangea)
- Geològics: vulcanisme, variacions del nivell del mar, orogènies.
- Biològiques: radiacions, extincions, grups d'organismes emergents o preponderants
- Fets extraordinaris com la caiguda de meteorits, oxigenació, primers minerals...
- Paleomagnetisme
El resultat permet tenir una visió general de la història de la Terra i permet relacionar diferents fets; per exemple, la coincidència (casual o no) a finals del Mesozoic de tres aconteixements: un impacte cometari, un fort vulcanisme basàltic i una gran extinció biològica.
- Cerca alguna d'aquestes relacions en la teva cinta de temps geològic.
Pautes a seguir:
- Una bona escala de partida és la de 1 milímetre de la cinta = 1 milió d'anys en la història de la Terra, de manera que la cinta resultant medeix 4,5 metres.
- La cinta ha de contenir almenys tres lapses temporals bàsics: eons, eres i períodes
- Els límits numèrics entre unitats es simplifiquen si es comença pel present i no per l'inici de la història.
- L'inici de la cinta ha d'estar a l'esquerra.
- La informació recopilada s'ha d'organitzar de forma visual: targetes amb dibuixos, retallables, dibuixos en la cinta, figures,...
- Aquesta activitat afavoreix la creativitat, per tant hi ha llibertat en quant als materials i al format de presentació.
Una vez en un millon de años.
Història de la vida de la Terra
Cintes de temps geològic
National Geographic.
Deriva continental
Qüestions
1. Què és Islàndia?2. La Placa Euroasiàtica i la placa Americana es separa uns 20mm/any. Perquè?
3. A Islàndia davalla el nivell de la mar o és Escandinavia que puja?
4. Explica l'existència de la zona més elevada d'Islàndia.
5. Característiques del nucli. Quin és el mineral que s'utilitza per estudiar el mantell.
6. Explica la següent afirmació: " El sólido manto fluye"
7. Què és la convecció del mantell?
8. On es troba geològicament Hawai?
9. India - Decan. Quantes inversions magnètiques ha canviat en aquella zona?
10. Com es sap que el torrent de Decan va erupcionar en el cretaci?
11. Quin altre fet rellevant va tenir lloc en el cretaci?
Fitxes paleontològiques
Objectius
Espais naturals protegits
Objectius
Has estat designat com a nou Conseller de Medi Ambient de la CAIB i els tècnics de la teva conselleria t'han proposat catalogar l'espai descrit posteriorment amb una determinada figura de protecció. Com els teus coneixements en el tema són escassos t'has de llegir la Llei per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO); i després podràs prendre la teva decisió.
Metodologia
Tasca individual.
La tasca consta de dues parts:
1. Fes una taula dels diferents espais protegits i posa’n exemples de les Illes Balears. (En un full DIN A-3 i a mà
2. Llegeix el problema que es proposa a continuació i decideix una classe d’espai protegit on es podria classificar. Justifica la resposta.
Àrea que ha de ser protegida per les seves característiques biològiques i paisatgístiques d’interès especial.
Presentam una zona humida de 325.000 m2 amb notables valors ecològics i paisatgístics. Acull nombroses espècies d’aus, diferents hàbitats naturals d’importància comunitària, nombroses poblacions de diferents espècies d’orquídies i una espècie vegetal única al món, Limonium barceloi.
La flora es correspon amb la típica de les zones humides del litoral de la mediterrània, amb la predominança de canyissos i joncs.
En el cas de la fauna, té un valor excepcional com espai per a la nidificació de determinades espècies d’aus i també com a lloc de descans per a les espècies migratòries tant a la tardor com a la primavera.
Les zones humides estan reconegudes com a zones de gran importància biològica i constitueixen un espai primordial per la diversitat d’hàbitats, tant naturals com seminaturals i, com a conseqüència, una elevada diversitat específica, principalment en el cas de les aus.
Avaluació
En l’avaluació de la tasca es valorarà:
- l’aplicació del mètode científic: plantejam una hipòtesi, obtenim uns resultats i elaboram una conclusió,
- la creativitat i el pensament crític,
- l’adequació del vocabulari i la correcta ortografia.
Per poder fer la tasca teniu la legislació referent als espais naturals protegits:
Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO).