1 ESO LOMCE: Ciències de la naturalesa

ÍNDEX

Els éssers vius

1. Característiques dels éssers vius

• Tots neixen i moren.

• Tots estan formats per matèria orgànica.

• Tots estan formats per cèl·lules, que són les unitats més petites amb vida pròpia.

• Fan les funcions vitals: nutrició, relació i reproducció.

Funció de nutrició: són els processos pels quals els éssers vius obtenen energia i substàncies per viure. Poden ser:

• Autòtrofs: fabriquen substàncies orgàniques a partir de substàncies inorgàniques ( Aigua, sals minerals, diòxid de carboni) i llum solar, a partir de la fotosíntesi. Plantes, algues i alguns bacteris.

• Heteròtrofs: agafen la matèria orgànica del medi, s'alimenten d'altres éssers vius. Animals, fongs i majoria microorganismes.

Funció de relació: són els processos pels quals els éssers vius es relacionen entre si i amb el medi en què viuen.

Funció de reproducció: són els processos mitjançant els quals els éssers vius originen nous individus.

-Asexual: intervé un sol individu que origina descendents..

Els éssers vius estan formats majoritàriament per: Carboni, Hidrogen, Oxigen i Nitrògen.

Substàncies inorgàniques: es troben en els éssers vius i inerts, no solen tenir carboni en la seva composició.
- Aigua: és la substància més abundant dels organismes, en ella és realitzen reaccions químiques i és el mitjà de transport d'altres substàncies.
- Sals minerals: formen part d'estructures ( ossos, dents, closques), regulen moltes funcions de l'organisme.

Organització cel·lular
- Membrana plasmàtica: fina capa que protegeix la cèl·lula i regula l'entrada i sortida de substàncies.
- Citoplasma: és el contingut de la cèl·lula, és un líquid viscós on hi ha els orgànuls que fan diverses funcions.
- Material genètic: controla i regula el funcionament de la cèl·lula i l'ADN té la informació hereditària.

Segons on es trobi el material genètic hi ha dos tipus de cèl·lules:
- Eucariotes: tenen l'ADN tancat dins el nucli. Animals i vegetals.
- Procariotes: no tenen nucli, l'ADN està dispers al citoplasma. Bacteris.

Diferències:
- La cèl·lula vegetal té una paret cel·lular que envolta la membrana plasmàtica , manté la forma i li dóna resistència.
- Les cèl·lules vegetals tenen forma polièdrica i les animals poden ser estrellades, esfèriques...
- Les cèl.lules vegetals tenen cloroplasts amb clorofila, on es fa la fotosíntesi.
- Les cèl.lules vegetals tenen el nucli a un costat degut a que tenen un gran vacúol, les animals tenen vesícules més petites on es guarden substàncies.

Unicel.lulars: formats per una cèl.lula, a vegades formen colònies però cada cèlula fa totes les funcions vitals. Bacteris.
Pluricel.lulars:formats per moltes cèl.lules diferents i depenen unes de les altres per viure.

Nivells d'organització:

- Teixits: agrupació de diverses cèl.lules que fan la mateixa funció. Teixit muscular.
- Òrgans: agrupació de diversos teixits que actúen coordinadament.Múscul.
- Sistemes: formats per diversos òrgans. Sistema muscular.
- Aparells: agrupacions de diversos sistemes. Aparell locomotor.

Tàxons

Regne- Tipus- Classe- Ordre- Família- Gènere- Espècie

Regne de les moneres:

- Unicel.lulars, procariotes.
- Nutrició autòtrofa.
- Bacteris.

Regne dels protoctics:

- Unicel.lulars o pluricel.lulars.
- Eucariotes sense teixits.
- Nutrició autòtrofa o heteròtrofa.
- Protozous i algues.

Regne dels fongs:

- Unicel.lulars o pluricel.lulars.
- Eucariotes sense teixits.
- Heteròtrofs.
- Llevats, fongs i floridures.

Regne vegetal:

-Pluricel.lulars
-Eucariotes amb teixits.
- Autòtrofs.
- Molses, falgueres i plantes amb flors.

Regne animal:

- Pluricel.lulars
- Eucariotes amb teixits.
- Heteròtrofs.
- Animals vertebrats i invertebrats.

Espècie: és un grup d'individus semblants que es poden reproduir entre ells i tenir descendència fèrtil.

Els animals vertebrats

1.- El regne animal

Els animals invertebrats

Les plantes

Regne Vegetal

1. Característiques:

   

 


 

- Són eucariotes
- Són pluricel·lulars
- Són autòtrofes
- No tenen flors ni fruits
- Sí tenen vasos conductors que les serveixen per distribuir  les substàncies per tota la planta.
- Sí tenen arrels, tija i fulles, però s'anomenen:

rizoma: la tija és curta, subterrània i horitzontal
frondes: fulles grans que surten del rizoma
arrel: creix al llarg de tot el rizoma i serveixen per absorbir l'aigua i nutrients i fixar la planta al sòl
- Es reprodueixen per espores i depenen de l'aigua per reproduir-se, per això han de viure en llocs humits i amb ombra. Les espores es formen a la part posterior de les frondes - fulles en unes protuberàncies anomenades sorus.

 

     

4. Plantes amb flors

4.1 Estructura de les plantes superiors

 

Arrel:

Parts

- Estructura ramificada
- Tegument: les zones apicals - finals de les arrels tenen una espècie de caputxó que els serveix per crèixer.
- Pèls absorbents: pèls més fins pels quals entra l'aigua i les sals minerals a la planta.

Característiques i funcions:

- Es solen trobar davall terra

- Fixen la planta al sòl
- Absorbeixen aigua i sals minerals
- Algunes arrels acumulen substàncies de reserva

Tija:

Parts

- Nusos: protuberàncies petites on s'insereixen les fulles i les branques
- Entrenusos: zones de la tija situades entre dos nusos
- Gemmes terminals apicals: zones de la planta on creix en longitud (es fa llarga)

Característiques i funcions:

- Es la part aèria de la planta, encara que n'hi ha de subterrànies

- Mantenir la planta recta
- Serveix de suport a fulles, flors i fruits
- S' hi transporten les substàncies
- Emmagtzemen aigua o altres substàncies de reserva

Fulles:

Parts

- Limbe: part aixemplada
- Anvers: cara superior
- Revers: cara inferior
- Pecíol: la part que uneix el limbe amb la tija
- Estomes: petits porus situats en el revers de les fulles per on entren i surten gasos.

Característiques i funcions:

- Hi té lloc la fotosíntesi.

- S'hi produeix l'intercanvi de gasos.
- Transpiració: s'elimina aigua que permet l'escens de la saba bruta fins a les fulles.

4.2. Classificació de les plantes amb flors

Les plantes amb flors produeixen llavors i es classifiquen en dos grups, segons que tinguin protegida la llavor per un fruit o no.

Gimnospermes
- Les llavors no estan protegides per un fruit.
- Flors menudes i poc cridaneres.
- Les flors s'agrupen formant inflorescències o cons. Hi ha cons masculins i cons femenins - pinyes.
- Són de fulla perenne, és a dir, conserven les fulles durant tot l'any.
- Les fulles són dures i fortes.

Pins

  

       

Cedres

      
 

Xiprer

 

     

 

Cyca

  

Angiospermes
- Les llavors estan protegides per un fruit.
- Flors de colors vius, serveixen per atreure animals i així facilitar la polinització.
- Moltes espècies són de fulla caduca, és a dir, durant l'hivern perden totes les fulles.

Blat

  

Tulipa
 

  

Ametller
 

    

 

Alzina

 

  

Perera
 

      

4.3. Funcions vitals: nutrició, relació i reproducció

4.3.1. Nutrició

Les plantes tenen nutrició autòtrofa.
Les plantes elaboren matèria orgànica a partir de matèria inorgànica i l'energia del sol. La matèria orgànica elaborada l'utilitzen per formar les seves pròpies estructures i per obtenir energia.

Fases de la nutrició:

- Absorció: la'igua i les sals minerals del sòl (saba bruta) són absorbits pels pèls absorbents de les arrels.
- Transport: la saba bruta (aigua + sals minerals) puja pels vasos conductors (xilema) fins a les fulles o parts verdes de la planta on es realitza la fotosíntesi.
- Transpiració: pèrdua d'aigua a través els estomes de les fulles per afavorir l'ascens de la saba bruta.
- Fotosíntesi: procés pel qual la planta fabrica matèria orgànica (glúcids) a partir de matèria inorgànica (aigua i sals minerals) gràcia a l'energia del sol. Aquest procés té lloc en els cloroplasts.

cèl·lula vegetal

    cloroplats

  energia solar

aigua       +     diòxid de carboni ——————————► glúcids  +    oxígen

¯¯¯¯¯            ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯                                            ¯¯¯¯¯¯¯       ¯¯¯¯¯¯

saba                       estomes                                                        saba          estomes
bruta (xilema)                                                                          elaborada
arrels - pèls absorbents                                                          (floema)                    
                                                                                                        
- Respiració: procés mitjançant el qual les plantes obtenen energia degradant matèria orgànica, es necessita oxígen i s'allibera diòxid de carboni. Aquest procés té lloc en els mitocondris.

cèl·lula vegetal

    mitocondris

matèria orgànica      +     oxígen ——————————► energia  +   diòxid de carboni

¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯             ¯¯¯¯¯¯                                              ¯¯¯¯¯¯       ¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯¯

saba                                 estomes                                                                        estomes
elaborada                                                                         
                                                                          

  

4.3.2. Relació

Les plantes són capaces de rebre informació del medi i respondre de manera adequada per poder sobreviure.

Estímuls: aigua, llum, gravetat,....

Respostes

Temporals: la planta recupera la posició inicial quan acaba l'estímul o canvi ambiental.

Ex: girasols, plantes carnívores, mimosa.

Definitius: creixement.
Ex les arrels creixen cercant aigua o les branques i fulles creixen cercant la llum.

Les respostes definitives davant un estímul són les adaptacions al medi:
- fred - perdre la fulla
- llocs humits - fulles grans i acabades amb punta
- llocs calorosos - fulles petites i amb pèls
- llocs secs - emmagatzemen aigua a les tiges i tenen espines per evitar la pèrdua d'aigua i defensar-se de depredadors

4.3.3. Reproducció

Reproducció: capacitat que tenen les plantes d'originar nous individus iguals o similars als progenitors

Tipus de reproducció:

- Asexual: un sol individu origina descendents idèntics.

- Sexual: dos individus originen cèl·lules especialitzades per a la reproducció - gàmetes que quan s'ajunten donen lloc a descendents que són una mescla dels caràcters dels pares - progenitors
 

4.3.3.1 Reproducció asexual

- Reproducció vegetativa: capacitat per formar nous individus a partir d'un fragment - gemma.

- Estolons: tiges que creixen paral·leles al sòl. En tocar el sòl, emeten arrels i desenvolupen un nou individu.

  

- Bulbs: tiges subterrànies envoltades de fulles grosses i carnoses i d'aquestes creixen nous individus.

  

- Tubercles: tiges subterrànies engrossides ja que acumulen substàncies de reserva. En els tubercles es formen uns engrossiments o gemmes (ulls) que poden originar una nova planta.

  

4.3.3.2. Reproducció sexual

- Òrgan reproductor: la flor

Gònades i gàmetes



- Cicle vital

Pol·linització —► Fecundació (llavors amb fruit o sense) —► Dispersió de les llavors —► Germinació

- Pol·linització
Moviment dels grans de pol·len dels estams fins al pistil de la mateixa flor (autopol·linització) o d'altres flors (pol·linització encreuada).

- Vent: típica de gimnospermes (plantes amb flors poc vistoses, produiexen molt pol·len)
 

   

- Animals: típica de angiospermes (plantes amb flor vistoses o amb olors, es necessita menys quantitat de pol·len)

  

- Fecundació
Unió dels gàmetes (òvuls i grans de pol·len) per formar una llavor.
El gra de pol·len arriba a l'estigma del pistil i desesnvolupa el tub pol·línic, que creix per l'estil fins arribar a l'ovari. A l'interior de l'ovari hi té lloc la fecundació on es forma el zigot que creixerà i formarà l'embrió.
La llavor és l'embrió recobert d'albumen - reserves d'aliment.

Si són angiospermes la llavor està protegida per un fruit.

Formaciódel fruit:L'ovari que contenia l'embrió es transforma en fruit per protegir-lo i per ajudar a la seva dispersió.
Tipus de fruits:
- Carnosos

- Secs

- Dispersió de llavors

- Animals

    

- Vent

  

- Germinació de  les llavors:
Quan la llavopr cau a terra i les condicions de temperatura i humitat són les adequades la llavor germina.

Germina perquè entra aigua i s'obri, de la que surt una radícula - arrel i una tija que s'allarga per arribar a la superfície. Són els cotilèdons els que donen les substàncies nutritives pel creixement de la nova planta.

  

Exemples de cicles vitals: angiospermes i gimnospermes.
 

Per saber més

Els fongs

Regne Fongs

1. Característiques:

- Són eucariotes: el material genètic està envoltat per una membrana - la membrana nuclear (nucli= material genètic + membrana nuclear)
- Poder ser:

Unicel·lulars: una única cèl·lula.
Pluricel·lulars: estan formades per moltes cèl·lules.

- Són heteròtrofes: s'alimenten de matèria orgànica ja elaborada.

Sapròfits: si la matèria orgànica prové d'organismes en descomposició.
Paràsits: si la matèria orgànica prové d'altres éssers vius al qual provoquen malalties.

- Tenen una paret cel·lular que envolta la membrana plasmàtica, feta de quitina. Serveix per mantenir la forma de la cèl·lula i li dóna resistència.

2. Com és un fong?

Els fongs pluricel·lulars són uns filaments microscòpics molt ramificats que podem trobar davall la terra. Aquest filaments s'anomenen hifes i totes les hifes juntes s'anomenen miceli.

  

3. Classificació dels fongs:

3.1. Llevats

- Són unicel·lulars.
- Alguns són paràsits i provoquen malalties.
- Altres tenen una gran importància econòmica ja que s'utilitzen per elaborar aliments: pa, cervesa, vi.

3.2. Floridures

- Són pluricel·lulars.
- Alguns són paràsits.
- Altres provoquen la descomposició de la matèria orgànica.

3.3. Fongs que formen bolets

- Són pluricel·lulars.
- Viuen en llocs humits i ocults de la llum del Sol, també necessiten matèria en descomposició.
- Quan les condicions de temperatura i humitat són les adequades el miceli pot donar lloc a un bolet  (aparell reporductor del fong) que produeix espores. Les espores cauen a terra i originen un nou fong o hifa.

Alguns bolets són comestibles i altres verinosos.
Els bolets solen ser aèris però també poden ser subterranis.

Time Lapse Funghi
 

Els éssers vius més senzills: Protoctists

Regne Protoctists

1. Característiques:

- Són eucariotes: el material genètic està envoltat per una membrana - la membrana nuclear (nucli= material genètic + membrana nuclear)
- Poder ser:

Unicel·lulars: una única cèl·lula.
Pluricel·lulars: estan formades per moltes cèl·lules.

- Són:

Autòtrofes - algues: elaboren matèria orgànica a partir de matèria inorgànica i l'energia del sol.
Heteròtrofes - protozous: s'alimenten de matèria orgànica ja elaborada.

2.Classificació dels protoctists:

2.1. Protozous

- Són unicel·lulars.
- Són heteròtrofs: s'alimenten de bacteris, restes orgàniques i altres organismes microscòpics.
- Viuen en medis aquàtics d'aigua salada o dolça.
- Poden viure lliures o ser paràsits.
- Exemple zooplàncton

2.1.1 Classificació dels protozous
Els protozous es classifiquen segons la forma de desplaçar-se:

- Falgel·lats: es mouen mitjançant flagels (pocs i llargs).

Poden viure

lliures
o ser paràsits (tripanosoma - malaltia de la son)

- Ciliats: es mouen mitjançant cilis (molts i curts)

Poden viure

lliures (parameci)
o ser paràsits

- Pseudopodis: prolongacions del citoplasma (Rizòpodes)

Poden viure

lliures (ameba)
o ser paràsits

- Immòbils - Esporozous

Són paràsits (plasmodi - malària)

2.2. Algues

- Poden ser unicel·lulars o pluricel·lulars.
- Són autòtrofes: són capaços de fabricar la seva pròpia matèria orgànica.
- Viuen en medis aquàtics d'aigua salada o dolça.
- Serveixen d'aliment a molts animals. Base d'alimentcaió de la resta d'éssers vius dels ecosistemes aquàtics.
- L'home les utilitza per preparar aliments (gelats o batuts), font de medicaments, adobs i altres productes químics.

  

2.2.1 Exemples d'algues

- Unicel·lulars:

- Les diatomees suren en l'aigua i formen part del fitoplàncton.
 

     

- Euglena: algues verdes

 

- Pluricel·lulars:
Totes les cèl·lules tenen el mateix aspecte i tenen les mateixes funcions, per tant no formen veritables teixits ni òrgans.
Es classifiquen segons el color i per tant segons el pigment fotosintètic més abundant.

- Algues verdes: la clorofil·la és el seu pigment més abundant
 

       

- Algues brunes: el pigment més abundant és de color groc que amb la clorofil·la els dona una coloració marronosa.
 

  

- Algues vermelles: el pigment més abundant és de color vermell. Aquest pigment els permet viure a zones profundes.
 

  

 Els eśsers vius més senzills: Moneres

2. Estructura dels bacteris:

3. Tipus de bacteris segons la seva forma:

4. Nutrició dels bacteris:

Els bacteris poden ser autòtrofs o heteròtrofs.
- Bacteris autòtrofs:
Capaços de fabricar les seves pròpies substàncies orgàniques a partir de substàncies inorgàniques.
Exemple: cianobacteris són bacteris autòtrofes que realitzen la fotosíntesi.

- Bacteris heteròtrofs:
S'alimenten de matèria orgànica ja elaborada.
Poden ser:

- Paràsits si la matèria orgànica prové d'altres éssers vius al qual provoquen malalties.
- Sapròfits: si la matèria orgànica prové d'organismes en descomposició.

- Transformen la matèria orgànica en inorgànica
- Fabricació de iogurts o formatges a partir de llet

- Simbionts: viuen associats a un altre individu amb un benefici mutu. Bacteris del nostre aparell digestiu.

5. Reproducció dels bacteris:

Els bacteris es reprodueixen per bipartició.
Bipartició: un bacteri dóna lloc a dos bacteris fills, cada bacteri fill creix fins assolir la mida adequada per poder tornar a dividir-se.

6. Relació dels bacteris:

Els bacteris són capaços de captar les variacions del medi i respondre-hi de manera adequada.
Si les condicions del medi són favorables, es nodreixen (nutrició), creixen i es reprodueixen.
Si les condicions del medi no són favorables, alguns bacteris, s'envolten d'una paret gruixad i formen espores de resistència. Aquestes espores els permeten suportar temperatures elevades o fredes o períodes de sequera.

---

Virus

1. Característiques:

- Els virus NO poden ser considerats AUTÈNTICS ÉSSERS VIUS.
- Ja que no ón capaços de realitzar les funcions vitals (nutrició, relació i reproducció) per si sols.
- Els virus són sempre paràsits obligats.
- Podem trobar virus pertot arreu.
- Només es poden veure amb un microscopi electrònic. Són molt, molt petits.
- No es poden moure per si sols.

2. Estructura dels virus:

- Càpsida: embolcall de proteïnes que pot adoptar diverses formes.
- Àcid nucleic: material hereditari del virus la seva informació, es troba dins la càpsida.
- Embolcall extern: alguns virus tenen un emvbolcall que recobreix la càpsida.

3. La vida d'un virus - procés d'infecció:

1. Un virus troba una cèl·lula hoste.
2. El virus es fixa a la cèl·lula hoste.
3. Entrada del material genètic del virus dins la cèl·lula.
4. El material genètic del virus es dirigeix al nucli de la cèl·lula hoste i s'introdueix al mig del seu ADN.
5. El materail genètic del virus s'apodera de la cèl·lula i li obliga a fer còpies de la seva càpsida i del seu material genètic.
6. Els nous virus s'ensamblen dins la cèl·lula hoste.
7. Es trenca la cèl·lula infectada i els virus queden lliures per infectar noves cèl·lules.

---

Microorganismes. Malalties i lluita contra les malalties

1. El paper dels Microorganismes en la biosfera:

- Microorganisme beneficiosos.

- Microorganismes descomponedors: transformen la matèria orgànica en inorgànica i així torna estar a disposició de les plantes.
- Plàncton: microrganismes aquàtics que serveixen d'aliment per la resta d'èssers vius aquàtics.
- Flora intestinal: bacteris que habiten en l'interior de tub digestiu. S'alimenten de les restes d'aliments i produeixen vitamines i altres substàncies.
- Fabricació d'aliments:

Llet —► iogurts i formatge
Vi  —► vinagre

- Per obtenir antibiòtics.

 

- Microorganisme perjudicials

Microrganismes patògens: són microorganisme perjudicials i capaços de produir malalties.

Virus

- Constipat. Es transmet per l'aire.
- Sida. Transmissió sexual.

Bacteris

- Pneumònia. Es transmet per l'aire.
- Salmonel·losi. Alimnets en mal estat.
- Còlera. Aigües contaminades.

Protozou

- Malària o paludisme. Picada d'un moscard.

Fong

- Peu d'atleta. Contacte físic, per la pell.

2. Procés d'infecció a humans:

3. Lluita contra les malalties infeccioses

Mètodes preventius: maneres per prevenir - evitar una malaltia infecciosa.

- higiene corporal
- bons hàbits de comportament per evitar el contagi
- consum d'aliments i begudes en bon estat
- vacunes: és un preparat que conté microorganismes morts o debilitats ique per tant no poden causar la malaltia. El nostre cos no sap si el microorganisme és mort o no i per tant hi respon com si estàs viu. Així estam preperats per combatre aquesta malaltia si en un futur ens exposam al microorganisme.
Les vacunes protegeixen durant tota la vida, però en alguns casos el seu efecte només dura uns anys i per això s'han de tornar administrar una dosi de record.

Mètodes curatius:

- Si la infecció és vírica (ens hem infectat amb un virus) només el nostre cos la pot vèncer. Per ajudar-nos a vèncer millor la malaltia el metge ens recepta analgèsics (paracetamol , ibuprofè, antitusius,...) que no maten el  virus però ens ajuden a estar millor.
- Si la infecció és bacteriana o fúngica (produïda per bacteris o fongs) el metge et pot receptar antibiòtics.
Antibiòtics: són substàncies produïdes per alguns bacteris i fongs, que elimnen - maten o impedeixen el creixement de altres bacteris o fongs que ens causen la malaltia.
Alexander Fleming va descobrir el primer antibiòtic , la penicil·lina que va representar per a la medicina un gran esdeveniment.

L'univers i els sistema solar

1. L'Univers. Coneixement històric.

Les teories que tractaven d'explicar com era l'univers es basaven en observacions realitzades a ull nu, a mesura que els instruments d'observació han millorat ha anat variant la idea que tenim de qué és i com és l'univers.

1.1 Teories passades i actuals sobre l'Univers i el Sistema Solar

- Teoria geocèntrica: teoria proposada pels grecs antics. Afirmava que la Terra estava quieta al centre de l'univers i que les estrelles, el Sol, els planetes i la Lluna giraven al seu voltant.

- Teoria heliocèntrica: Enunciada per Copèrnic. Proposa que el Sol estava quiet al centre de l'univers i que els planetes giraven al seu voltant.

CAP de les dues teories és correcte.

- Teoria actual sobre l'estructura de l'univers. Big Bang com a origen de l'univers.

- Fa uns 15.000 milions d'anys tot l'uiners estava concentrat en un únic punt - ou còsmic (enorme).
- Tenia tanta matèria i energia concentrada que va explotar - Big Bang (gran explosió còsmica).
- Aquesta gran explosió va fer que tota la matèria s'allunyés una de l'altre. Però en petites regions la matèria no es seperava sinó que s'ajuntava per la força de gravetat, formant galàxies plenes de estrelles, planetes, asteroides.
- Les galàxies encara s'allunyen unes de les altres a velocitat enormes fruit d'aquesta explosió. (Demostrat per Hubble)
- L'univers augmenta de mida amb el temps, en un procés d'expansió.
- No existeix un lloc que pugui ser considerat el centre de l'univers.
- El Sol no és més que una petita estrella que es troba en una de les moltes galàxies de l'univers (Via Làctia)

1.2 Científics i fites en el coneixement de l'Univers.

- Nicolau Copèrnic (S. XVI) va proposar la teoria heliocèntrica.

- Johannes Kepler (finals del s XVI) matemàtic que va poder calcular les òrbites planetàries i va desterrar la Teoria Geocèntrica.

- Galileu Galilei (principis del S XVII) va ser el primer en usar un telescopii va descobrir que la LLuna tenia valls profundes i muntanyes, i que Júpiter tenia satel·lits.

- (Segle XVIII) Descobriment d'Urà gràcies a les dades aportades per Kepler.

- (Segle XIX) Descobriment de Neptú per l'astrònom Johann Galle.

- (Segle XX) El coneixement de l'Univers i del Sistema Solar va avançar molt gràcies als radiotelescopis i a les primeres sondes espacials.

- 1929 Edwin Hubble va demostrar que l'Uinivers estava format per milions de galàxies i que s'allunyaven unes de les altres.

- 1969 l'home arriba a la Lluna (Apollo XI)

- Els telescopis actuals de gran precisisó i les sondes espacials fan avançar l'astronomia i ens donen més informació sobre l'Univers en què vivim.

2. Components de l'Univers.

3. Sistema Solar.

Estrella  del Sistema Solar i que emet llum pròpia.
És una estrella de dimensions mitjanes.
Fa 5.000 milions d'nays que dóna llum i està a la meitat de la seva vida.
Reacció de combustió (reacció de fusió nuclear): H + H—► He + Energia

El planeta Terra

1. El planeta Terra.

Característiques de la Terra:
- Camp magnètic que ens protegeix d'algunes de les radiacions solars.
Magnetosfera

  

- Atmosfera: formada per nitrogen i oxigen. L'oxigen és indispensable per a la respiració.
- Una distància al Sol de 150 milions de quilòmetres i la composició de l'atmosfera permeten que la temperatura mitjana de la superfície terrestre sigui de 15ºC.
- Existeix aigua en els tres estats (sòlida, líquida i gas). És possible el cicle de l'aigua.
- Té un satèl·lit, la Lluna, responsable de les marees.
- Té una gran activitat geològica: terratrèmols, volcans, formació de relleus, erosió.
- Hi ha vida

 
 

2. Moviments de la Terra.

La Terra realitza molts moviments: rotació, translació, precessió i nutació. Però són els dos primers moviments que tenen unes conseqüències més directes en les nostres vides.

• Rotació

La Terra presenta un moviment de rotació al voltant d'un eix (sentit de gir - horari).
L'eix de rotació està inclinat 23'5º amb relació al pla de l'eclíptica (pla de traslació de la Terra al voltant del Sol).
Si tallàssim la Terra en dues meitats iguals - pla equatorial, obtendríem dos hemisferis - nord i sud.
L'equador és la línia imaginària que separa els dos hemisferis.

Conseqüències de la rotació: la Terra tarda 24 hores a fer un gir complet, aquest període és un dia. Un punt de la superfície terrestre passa per una zona pel Sol - dia i per una zona fosca - nit

Conseqüències de la inclinació de l'eix de gir: la durada relativa del dia i de la nit varia al llarg de l'any i la direcció dels raigs solars varia de perpendi culars a oblics això fa que hi hagi estacions.

• Translació

La Terra presenta un moviment de translació al voltant de Sol (sentit de gir  - antihorari)
L'òrbita és quasi circular: té un radi de 150 milions de Km i la Terra tarda 365 dies, 6 hores, 9 minuts i 15 segons en donar una volta sencera - un any terrestre.

3. Estacions

La inclinació de l'eix de gir de la Terra 23,5º és la causa de què a la Terra hi hagi variacions:
- De temperatura ja que no sempre es reben els raigs solars amb la mateixa inclinació

- si els raigs solars arriben perpendiculars a la superfície de la Terra es concentren en una zona més petita i encalenteixen més
- si els raigs solars arriben oblics a la superfície de la Terra s'han de repartir per una zona més àmplia i encalenteixen menys

 

- En la durada del dia i la nit
Vist des de la superfície de la Terra, sembla que el Sol gira al voltant nostre descrivint un arc (trenc d'alba - est fins al capvespre - oest). Aquest recorregut del Sol dura més temps a l'estiu que a l'hivern.
 

4. La Terra i la Lluna

4.1 Moviments de la Lluna

• La Lluna realitza dos tipus de moviments:

- Rotació: la Lluna tarda 28 dies a fer un gir complet damunt ella mateixa.
Sentit antihorari.
- Translació: la Luna tarda 28 dies en descriure una òrbita al voltant de la Terra (mes lunar).
L'òrbita Lunar està 5º inclinada respecte al pla de l'ecliptica de la Terra.
Sentit antihorari.

• Les fases de la Lluna:

- Lluna nova: quan està sense il·luminar
- Quart creixent: període en que augmenta la part il·luminada dia a dia, la zona il·luminada pel Sol és la que es correspondria, aproximadament amb les 3, si la cara de la Lluna fos una esfera de rellotge. la Lluna té forma de D.
- Lluna plena: quan està totalment il·luminada
- Quart minvant: Període en el que disminueix la part il·luminada dia a dia, la zona il·luminada pel Sol és la que es correspondria, aproximadament amb les 9, si la cara de la Lluna fos una esfera de rellotge, la Lluna té forma de C.

4.2 Eclipsis

Un eclipsi és l'ocultació, total o parcial, d'un astre per un altre.

Tipus d'eclipsis:

- Eclipsi de Sol:
La Lluna està entre el Sol i la Terra. La Lluna projecta la seva ombra damunt la Terra i no podem veure el Sol.
(no es veu el Sol i es produiex de dia)

- Eclipsi de Lluna:
La Terra està entre el Sol i la Lluna. Podem veure l'ombra de la Terra projectadaa damunt la Lluna plena.
(no es veu la Lluna i es produiex de nit quan hi ha Lluna plena)

Com l'òrbita lunar està 5º inclinada respecte al pla de l'eclíptica de la Terra, no hi ha un eclipsi lunar cada mes.

Animació de les fases de la Lluna i dels eclipsis.

4.3 Marees

La força d’atracció de la Lluna sobre les masses d’aigua de la Terra són prou importants per deformar-ne la superfície i estirar-la uns quants metres per sobre el nivell mitjà (fins a 18 metres a les costes atlàntiques de Canadà).

Marea alta: el nivell de l'aigua puja a la zona terrestre més pròxima a la Luna i a la zona situada a la part oposada per la força centrífuga.
Marea baixa: el nivell de l'aigua baixa en les zones allunyades de la Luna.
Encara que l’atracció del Sol és molt menor (menys de la meitat) quan les dues forces van cap a la mateixa direcció se sumen i produeixen marees més intenses  són les marees vives. Quan les dues forces són oposades, es resten i provoquen marees mortes.

 

  Quèquicom.   La influència de la Lluna.

5. Les capes de la Terra. La geosfera.

5.1 La geosfera

La geosfera és la part rocosa de la Terra. Té un radi de 6370Km i està formada per tres capes:

- L'escorça: capa externa

- Escorça continental: forma els continents

té un gruix de 70 Km
roca més abundant: granit

- Escorça oceànica: la podem trobar davall els oceans

té un gruix de 10 Km
roca més abundant: basalt

- Mantell:
Situat davall l'escorça.
Format per roques en estat sòlid, a una temperatura de 1.000ºC a 4.000ºC.

- Nucli
Situat davall el mantell.
El seu component principal és el ferro.
La temperatura és superior als 4.000ºC

- Nucli extern: líquid
- Nucli intern: sòlid
 

5.2 El relleu de la superfície terrestre.

Si tallassim longitudinalment la Terra podriem veure que l'escorça oceànica i continental no són continues sinó que hi ha una gran diversitat de formes, formes del relleu.





Escorça continental:
- Serralades: alineacions muntanyoses que assoleixen grans altituds (Himàlaia - Àsia, Andes - Amèrica del Sud)
- Grans planes o escuts: grans extensions pràcticament horitzontals (plana de l'Amazones - Amèrica del Sud, Sàhara - Àfrica)
- Plataformes continentals: comprenen des de la línia de costa fins a uns quants quilòmetres mar endins. Són la vorera dels continents. Profunditat màxima de 300m. La plataforma continental acaba en una gran davallada fins a arribar a l'escorça oceànica, aquest fort pendent s'anomena talús continental.

Escorça oceànica:
- Serralades o dorsals oceàniques: zona elevada de les conques oceàniques. Les dorsals s'interconnecten per tots els oceans de la Terra i formen un conjunt de més de 70.000 Km de longitud.
- Fosses oceàniques: són les zones més profundes dels oceans. On es posen en contacte l'escorça oceànica i la continental. La fossa més profunda és la de les Mariannes amb 11.034 m de profunditat.
- Planes abissals: les zones planes més extenses del planeta, situades a una profunditat mitjana de 4.000 a 4.500 m
- Volcans submarins: relleus aïllats enormes, que en alguns casos poden arribar a la superfície de l'oceà i originar arxipèlags volcànics (Hawaii).

6. Altres capes de la Terra: atmosfera, hidrosfera i biosfera

Atmosfera: és la capa d'aire que envolta la Terra.
Hidrosfera: està formada per tota l'aigua que hi ha a la Terra.
Biosfera: és el conjunt de tots els éssers vius que habiten a la Terra.

L'atmosfera terrestre

1. L'atmosfera Terrestre. Composició de l'aire.

2. Estructura de l'atmosfera.

• Troposfera

- Capa en contacte amb el sòl (tropo - home, sfera - capa; troposfera és la capa on habita l'home)
- Gruix d'aproximadament 10 Km.
- A mesura que pujam la temperatura baixa fins als 55ºC
- Conté el 90% de l'aire de l'atmosfera.
- El seu límit superior s'anomena tropopausa.

• Estratosfera

- Gruix d'aproximadament 30 Km
- El rajos del Sol (ultraviolats - UV) xoquen amb les molècules d'oxigen (O2) i originen ozó (O3).
O2 + Uv -----► O + O
O2 + O -----►  O3
O3 + Uv -----► O2 + O
Així es forma una zona rica en ozó, l'ozonosfera
- La anterior reacció allibera calor, per això la part superior de l'estratosfera està a aproximadament 17ºC.
- El seu límit superior és l'estratopausa

• Mesosfera

- Gruix d'aproximadament 40 Km
- A mesura que pujam la temperatura baixa fins als -100ºC
- El seu límit superior és la mesopausa

• Ionosfera

- És la capa més externa.
- El seu gruix és d'aproximadament 420 Km. Comença en la mesopausa i acaba en els 500 Km on ja es troba el buit de l'espai.
- S'hi produeixen les estrelles fugaces i les aurores polars i boreals.

3. Origen de l'atmosfera

L'atmosfera es va formar en el mateix moment que es va formar la Terra, fa 4.500 M.anys.
La Terra estava molt calenta quan es va formar i deixava escapar gasos que van formar l'atmosfera primitiva.

Composició atmosfera primitiva:

- Diòxid de carboni CO2. 95%
- Vapor d'aigua

- Òxids de sofre i nitrogen
 

Canvis a l'atmosfera:

- Vapor d'aigua es va condensar, va caure en forma de precipitacions i va donar lloc a l'hidrosfera.
- Diòxid de carboni (CO2) es va reduir a causa de:

- La fotosíntesi dels organismes autòtrofes per produir la seva matèria orgànica.
- Es va dissoldre en la hidrofera i va formar les roques calcàries

- Òxids de sofre i nitrogen: es va dissoldre en la hidrofera i va formar els guixos
- Oxigen va aparèixer com a resultat de la fotosíntesi. Va anar augmentant fins a la concentració actual del 21%. La gran quantitat d'oxigen va fer possible l'aparició de l'ozó.

4. Pressió atmosfèrica i el vent

Pressió atmosfèrica:
L'aire pesa i l'atracció de la gravetat manté l'aire damunt la superfície de la Terra.
La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'aire damunt nosaltres.
Es mesura en:
- mil·libars (mb). En condicions normals, al nivell de la mar la pressió és de 1024 mb
- Hectopascals (1 hPa = 1 mb)
- mm de mercuri (experiment de Torricelli)

La pressió atmosfèrica en els mapes meteorològics
Cada dia, a molts de llocs, utilitzant les sondes meteorològiques es mesuren i registren la temperatura, humitat i pressió atmosfèrica.
Els llocs d'una zona que tenen la mateixa pressió atmosfèrica s'uneixen i formen les isòbares (línies corbes que uneixen punts amb la mateixa pressió).
Les isòbares es representen cada 4 mb.

  

Anticiclons i borrasques

El Sol encalenteix la Terra, l'aire en contacte amb la Terra també s'encalenteix i puja perquè és més lleuger.
El lloc que deixa buit l'aire calent és ocupat per aire fred que està al voltant.

Anticicló:

Zones en què la pressió atmosfèrica és major que a les àrees del seu entorn.
Zones on l'aire fred baixa per ocupar el lloc que deixa l'aire calent.
Altes pressions.
L'aire gira en el sentit de les agulles del rellotge.
Estabilitat atmosfèrica

Borrasca:

Zones en què la pressió atmosfèrica és menor que a les àrees del seu  entorn.
Zones on l'aire calent puja.
Baixes pressions.
L'aire gira en direcció contrària a les agulles del rellotge.
Inestabilitat atmosfèrica

 

 

Vent: l'aire es mou des de les zones d'alta pressió (A) cap a les de baixa pressió (B) (A ---► B). Com més juntes estan les isòbares significa que hi ha molta diferència de pressió entre elles per tant més fort bufa el vent.

 

5 i 6. Humitat, niguls i precipitacions.

• Humitat

L'aire conté aigua en forma de vapor i prové de:
- l'evaporació de mars, oceans, aigües continentals (rius, llacs) o el sòl humit
- l'activitat dels éssers vius - transpiració

L'humitat específica és la quanitat de grams d'aigua per cada kilogram d'aire sec (g/Kg)

Però en general es parla d'humitat relativa que és la quantitat d'aigua en forma de vapor que conté una massa d'aire en comparació en la que tendria si estigués completament saturada a una determinada temperatura. L'aire calent pot contenir més vapor d'aigua que l'aire fred. 

• Niguls, rosada i boira
  

Quan una massa d'aire càlid amb molta humitat és refreda, contendrà més aigua de la que pot mantenir en forma de vapor i una part d'aquest vapor es condensarà en forma de gotetes. L'aire calent pot contenir més vapor d'aigua que l'aire fred.

Les gotes es poden manifestar en forma de:
- Rosada: si la humitat es condensa damunt els objectes (fulles dels arbres, cotxes, vidres).
- Niguls: masses formades per gotetes diminutes d'aigua suspeses en l'aire.
- Boira: niguls que es formen damunt el sòl.

• Precipitacions

 

Les gotestes d'aigua que formen els niguls són microscòpiques. 
Quan l'aire es refreda, la condensació és intensa i les gotes es fan més grans i cauen en forma de precipitacions.
- Pluja: l'aire conté molta humitat ---►es refreda ---► es condensa ---► forma gotes grans que cauen.
- Neu: l'aire conté molta humitat ---►es refreda per davall de zero ---► es condensa ---► es congela el vapor d'aigua ---► volves de neu que cauen.
- Calabruix: l'aire conté molta humitat ---►es refreda per davall de zero ---► es condensa ---► es congela el vapor d'aigua ---► les esferes de gel són arrossegades amunt i avall i es recobreixen de més gel ---►cauen.

7. L'estat de l'atmosfera. La meteorologia.

Les previsions meteorològiques ens informen del temps que tindrem en el futur meś proper.
En les previsisons meteorològiques s'utilitzen:
- mapes meteorològics: que contenen la situació d'anticiclons i borrasques
- mapes significatius: que amb símbols (sol, núvols, boira) ens indiquen la previsió

Temps meterològic: és l'estat de l'atmosfera a un lloc i a un moment determinat. La ciència que estudia el temps és la meteorologia.

Intruments meteorològics:
- Termòmetre: mesura la temperatura (màximes i mínimes). Unitats: ºC (Graus Celsius)
- Pluviòmetre: mesura el volum d'aigua caigut per metre quadrat. Unitats: l/m2 o mm/m2
- Anemòmetre: mesura la velocitat del vent. Unitats: Km/s , m/s.
- Penell: serveix per deteminar la direcció del vent (nord, nord-est,... tramuntana, gregal, ponent,...)
- Baròmetre: mesura la pressió atmosfèrica. Unitats: milibars, hectopascals, mm de mercuri.
- Higròmetre: mesura el grau d'humitat de l'aire (contingut de vapor d'aigua que presenta l'atmosfera a una temperatura determinada. Unitats: % humitat

8. L'impacte de les activitats humanes.

- Diòxid de carboni (C02)

Font: crema de combustibles fòssils (carbó, petroli) per fàbriques, mitjans de transport o ús domèstic
Efectes: augment de l'efecte hivernacles i el canvi climàtic.
Conseqüències: fusió dels casquets polars, pujada del nivell de la mar, canvis en els règims de precipitacions.

- Òxids de sofre i nitrogen:

Font: crema de combustibles fòssils (carbó, petroli) per fàbriques, mitjans de transport o ús domèstic
Efectes: pluja àcida quan aquests òxids es cobinen amb l'aigua dels niguls.

Conseqüències: mort dels vegetasl idels animals herbívors, deteriorament dels edificis.

- Gasos CFC:

Font: esprais, aparells d'aire acondicionat.
Efectes: reducció de la capa d'ozó.

Conseqüències: entrada de més raigs Ultraviolats (UV) que provoquen cremades o càncer de pell.

 

- Sutge: partícules sòlides

Font: crema de combustibles fòssils (carbó, petroli) per fàbriques, mitjans de transport o ús domèstic
Efectes: contaminació de l'aire, més grisenc i menys transparent.

Conseqüències: dificultat per respirar, brutícia, deteriorament dels edificis.

 

8. Correcció de l'impacte damunt l'atmosfera

 

  

La hidrosfera terrestre

1. Hidrosfera

2. Propietats de l'aigua

3. Cicle de l'aigua

Els minerals

Les roques

Les propietats de la matèria

La diversitats de la matèria