1r Batxillerat
3. Perfil topogràfic ►
4. El planeta Terra: formació i mètodes d'estudi.►
5. El planeta Terra: estructura, composició i dinàmica. ►
6. Cristal·lografia, minerologia i petrografia. ►
7. Pbinocular ►
8. Aeix ►
El mètode cièntífic aplicat a la Biologia i la Geologia
CIÈNCIA
La recerca de coneixement en aquest context es coneix com `ciència pura ', per distingir-la de la` ciència aplicada' la recerca d’usos pràctics del coneixement científic i de la tecnologia, a través de la qual es duen a terme les aplicacions.
- Les ciències formals treballen amb conceptes abstractes com ara: la matemàtica i la lògica.
- Les ciències fàctiques o empíriques: treballen sobre fets de l’experiència humana, com per exemple: la psicologia, l’antropologia, la sociologia, la biologia, ...
La ciència no és tan sols l’estudi d’uns elements de la realitat, sinó també la transformació d’uns esquemes mentals i culturals que la societat va generant al llarg de la història.
III. Metodologia de les ciències segons Aristòtil
Nosaltres creiem saber d’una manera absoluta les coses i no d’una manera purament accidental. Quan creiem saber que la causa d’aquesta cosa, i per tant, que la cosa no pot ser d’altra manera que com nosaltres la sabem.
El saber. Entre els que no saben i els que saben només hi ha aquesta diferència: que els primers creuen saber, i els segons saben realment que la cosa de la qual tenen coneixement absolut no pot ser d’altra manera que com ells la coneixen.
IV. Metodologia de les ciències segons Galileu
Col·locar en forma ordenada i per escrit, els continguts que s’han adquirit, i anar relacionant els conceptes que s’han anat recollint i les proves que es reben de l’observació, la mesura o de l’experimentació.
El mètode científic no és simplement com una llista de recepta per a trobar les respostes correctes a les preguntes que ens feim, sinó que és un conjunt de procediments a través dels quals:
- Es plantegen correctament els problemes d’ordre científic;
- I es posen a prova les hipòtesis que hem creat sobre el problema.
El mètode científic és un procés de raonament que intenta no només descriure els fets sinó també explicar-los. La ciència, considerada com la màxima expressió del coneixement.
En definitiva, la ciència busca resoldre problemes, i en general ho aconsegueix de manera eficient, de manera que a qualsevol persona interessada en resoldre algun problema li pot servir el fet de conèixer alguna cosa sobre el mètode científic.
La importància de la ciència i de l’esquema de pensament o mètode que ella defineix és fonamental en el món modern, i no es pot ignorar. Però el mètode científic no només s’aplica a la ciència pura, sinó que la seva aplicació en la vida diària, comercial, política, etc. proveeix de nombrosos beneficis i evita nombrosos problemes.
La ciència no és perfecta i pot ser deformada. Indubtablement, un avenç científic pot utilitzar-se per fer el bé o el mal, i queda en mans de l’ètica el evitar que això passi, però la ciència en si, com a mecanisme per resoldre els problemes humans, és molt més eficient i segur que les simples creences, supersticions, prejudicis i altres formes de pensament.
Guia per a la realització d’una investigació utilitzant el mètode científic, utilitzant un problema proper a la realitat:
La selecció del tema d’investigació és, potser, la part central de tot el projecte. Amb el mètode científic és fonamental tenir un problema, tu no pots fer un treball de recerca sobre res, ja que el mètode científic és la recerca d’una solució a un problema determinat.
En aquests moments al nostre país estem sotmesos a una important
epidèmia de dengue. El dengue és una malaltia ben difícil de controlar per que és transmesa per un mosquit, el incansable, tenaç i obstinat Aedes aegypti, contra el qual la humanitat ha estat lluitant des de fa diversos segles. L’únic camí que ens queda per eliminar-lo és el del mètode científic, experimentar per aprendre alguna cosa de la seva biologia: saber com es comporta, on és, què menja, com es reprodueix, en quin aigües creix ¿en les netes o brutes?, A quins llocs posa els ous, en els clars o foscos?, a qui pica més ¿als homes o a les dones?, on hi ha més ¿en els llocs calorosos o freds?, quant de temps viu aquest dolent?, és cert què els insecticides l’eliminen?, etc. D’un tema poden sortir milions de possibilitats, anem a escollir una i amb ella aprendrem l’aplicació del mètode científic.
2. RECERCA D’INFORMACIÓ
Després de definir el problema he de buscar informació.
La pólvora és molt difícil de descobrir avui en dia perquè ja la van descobrir, cert? És important verificar que el problema plantejat no hagi estat ja resolt i això Com s’aconsegueix? Visitant biblioteques, consultant amb experts en la matèria, adreçant-te a laboratoris de recerca, llegint llibres, revistes especialitzades i per descomptat navegant per aquesta meravella anomenada Internet.
3. FORMULACIÓ DE HIPÒTESI
Després de buscar informació el tercer pas del mètode científic és la formulació d’hipòtesis. La hipòtesi del treball és el que jo vull comprovar, la pregunta que jo em plantejo per resoldre el problema: els mosquits mascles de l’espècie Aedes aegypti tenen preferència per certes fruites o no? ¿Mengen de tot o no mengen tot tipus de fruita? En aquesta etapa també és convenient establir els objectius del treball que generalment coincideixen amb la definició del problema: Conèixer els hàbits alimentaris dels mosquits mascles de l'espècie Aedes aegypti.
4. EXPERIMENTACIÓ U OBSERVACIÓ
Després de tenir la hipòtesi formulada faig un experiment per comprovar-la, negar o simplement perquè em doni informació. Depenent de l’àrea escollida de vegades ni tan sols s’experimenta, simplement es va a l’observació. Si es tracta d’un tema pertinent a la ciències socials generalment s’utilitza l’observació encara que de vegades és necessari provar (experimentar) en el cas de moltes especialitats de la ciència i de la tecnologia.
5. INTERPRETACIÓ DE RESULTATS
I llavors vénen les interpretacions dels resultats llançats en aquesta experimentació. Generalment en la naturalesa no hi ha res que sigui blanc o negre i sobretot en les ciències biològiques que donat la seva complexitat cal recórrer a l’anàlisi dels resultats. Un cop fet aquest anàlisi el compares amb investigacions similars. Per exemple es pot donar el cas que aquest experiment va ser realitzat en un altre país però amb fruites diferents. Perfecte, això em serveix com a model de comparació dels resultats. A això en diem discussió dels resultats. És molt freqüent que aquests es presenten en forma de gràfics o corbes. No tinguis por posar en dubte els teus propis resultats si no estàs segur d’ells i, sobretot, assenyala els errors experimentals comesos. Si els teus resultats estan en contraposició amb els teus hipòtesis originals de treball, no deixis de discutir, fins i tot, si ignores les raons d’això. Assessora’t el més possible durant aquesta etapa.
6. CONCLUSIONS
Després de analitzats i discutits els resultats anem a la part fonamental, què va concloure d’aquests resultats?, Em comprova la hipòtesi que tinc?, Puc negar per complet el resultat? O simplement puc dir: "senyors aquests mosquits no mengen res d’això". En aquesta part destaca clarament els principals resultats obtinguts i la seva interpretació d’una manera molt resumida.
Si van sorgir noves preguntes durant el desenvolupament del teu treball, a les quals tu no pots contestar, indica-ho aquí també. Finalment pots apreciar que a més d’haver après els passos del mètode científic vam donar una important contribució a la campanya de lluita contra el dengue. Heus aquí la importància de la selecció dels temes a investigar. Ahh! i si us plau no oblidis prendre les precaucions necessàries en la realització de treballs com aquest i per descomptat d’eliminar la colònia de mosquits que vas crear.
REDACCIÓ DE L'INFORME
L’objecte de preparar un informe és per establir una comunicació entre la persona que va realitzar la investigació, en aquest cas tu, i la (es) persona (s) que puguin estar interessades sobre el teu estudi. Per això has de fer de la manera més clara i precisa, que permeti a altres repetir o realitzar noves experiències sobre la base dels resultats que aportin el teu informe.
a. Introducció. En aquesta part enunciar el problema que has analitzat, les motivacions que et van portar a realitzar, els antecedents que té el tema que vas escollir, i una breu ressenya dels resultats.
b. Hipòtesi i / o Objectius: Posa la o les hipòtesis que van orientar la teva recerca i si no en tens detalla els objectius que va perseguir la mateixa.
c. Materials i Mètodes: Aquí descriurà les tècniques emprades i el material utilitzat (població, mostra, qüestionari, etc).
d. Resultats: D’una forma clara i objectiva presenta els resultats obtinguts de la teva experiència. Pots utilitzar taules, gràfics, dibuixos, fotografies i en general qualsevol mitjà que t’ajudi a mostrar amb més claredat i precisió els teus resultats.
e. Anàlisi i discussió de resultats: En aquesta secció comparar les dades obtingudes de la teva experimentació amb les hipòtesis plantejades i amb els resultats obtinguts en altres investigacions. També aquí, indica les limitacions del treball i en quina mesura això afecta la validesa dels resultats.
f. Conclusions: Aquestes deriven dels resultats obtinguts però d’una manera molt resumida.
g. Agraïments: Tota ajuda, ja sigui material, intel·lectual o d'un altre ordre, Expressa aquí.
h. Referències Bibliogràfiques: Consisteix en realitzar una llista de tot el material que consultes: llibres, enciclopèdies, revistes, articles de premsa i altres fonts d’informació. Recorda que has de citar la font d’informació de tota idea que no sigui teva.
La bruíxola del geòleg
Objectius
- Utilitzar la brúixola per mesurar direccions, inclinacions i alçades.
Material
Contingut teòric
Mètode
1. Agafam el mapa geològic, i veurem com hi ha indicat on està situat el nord. Col·locam el mapa en un pla horitzontal on no hi hagi cap tipus de material que pugui alterar el sistema de magnetisme de la brúixola.
3. Anam girant el mapa, fins que l'agulla imantada vermella, coincidesqui també amb aquesta direcció.
4. Quan hem aconseguit orientar el mapa cap al nord, miram de fixar el mapa al lloc de recolzament (per exemple, amb cinta adhesiva).
5. Per a començar a mirar les direccions entre dos punts (A-A'), mitjançant un costat de la brúixola, unim el punt A amb el punt A' (posant el punt del que partim, a la part inferior de l'escala).
6. Feim girar el limbe fins que la fletxa nord ens coincideixi amb l'agulla imantada vermella, els graus indicats, serà la direcció que volem obtenir.
1. Mesuram la distància (X) entre la torre i el lloc on estem.
3. Des de la torre, anam inclinant la brúixola fins a arribar al punt més alt, de la torre. Miram els graus que marca ara el clinòmetre de la brúixola.
4. Aplicant la raó trigonomètrica de la tangent, obtendrem l'altura de la torre (y).
2. Per això comprovam que si posam la brúixola recte, el clinòmetre marca 0º, llavors, el superposam damunt la tapa del llibre, i n'obtindrem els graus d'inclinació.
3. El mateix podem fer amb la mampara d'una làmpada (B) i amb una pila de llibres d'una estanteria (C).
Resultats
Mapes i perfils topogràfics
Objectius
Aprendre a interpretar mapes topogràfics, fer perfils topogràfics i calcular el recorregut real.
Material
Curvímetre, paper mil·limetrat, regla, llapis, paper, calculadora,...
Contingut teòric
Una corba de nivell és una línia que uneix tots els punts que es troben a la mateixa altitud (o cota).
-
Si tenim en un mapa dues corbes que es troben molt juntes indiquen un pendent fort, ja que la distància horitzontal és poca comparada amb la vertical, o, dit d'una altra manera, en poc espai horitzontal l'altitud puja molt ràpidament.
-
Dues corbes que en un mapa es troben molt separades, indiquen una pendent suau o fins i tot un pla, ja que la distància horitzontal és molta comparada amb la vertical.
-
Si tenim una corba tancada, sense cap altre a dins d'ella, indica un cim, i sovint se n'indica la cota màxima, o almenys un punt que es troba a una cota superior a la zona que l'envolta. Si aquesta corba encercla un espai molt gran, pot indicar un petit altiplà.
L'equidistància és la diferència d'alçada real entre dues corbes de nivell. En un mapa topogràfic sempre és la mateixa, totes les corbes van, per exemple, de 50 en 50. Cada unes certes corbes de nivell sempre hi ha una corba mestra, s'expressa igual que una corba de nivell, però és més gruixada i en ella s'expressa l'altitud que té sobre el nivell del mar.
L'escala d'un mapa és la proporció entre les dimensions reals d'un objecte i la seva representació en un mapa:
La pendent d'un mapa és la relació que existeix entre el desnivell que hem de superar i la distància en horitzontal que hem de recórrer, el que equival a la tangent de l'angle que forma la línia a mesurar amb l'eix X, que seria el pla. La distància horitzontal es mesura en el mapa. El pendent s'expressa en tants per cent, o en graus.
La distància topogràfica (a) és la que separa el punt A de C, i la calculam aplicant Pitàgores:
A partir dels mapes topogràfics es poden realitzar perfils topogràfics. Un perfil topogràfic és una representació del relleu, al llarg d'una línia imaginària, en sentit vertical-perpendicular a la superfície de la terra, que permet posar de manifest les diferents altituds i accidents geogràfics.
La finalitat d'aquests perfils és plasmar en una gràfica la topografia d'un determinat lloc, és la reconstrucció del relleu vertical partint de la seva projecció en un pla horitzontal (mapa).
El curvímetre és un aparell de mesura, que pot ser analògic (mecànic) o digital, té com a objectiu mesurar la distància o longitud existent entre dos punts d'un mapa o plànol de forma precisa, encara que sense tenir en compte el desnivell.
El que ens facilita un curvímetre és poder seguir amb precisió els racons d'un camí marcat en un mapa, i al mateix temps anar comptabilitzant la distància existent, en funció de l'escala del mapa. Per això prèviament hem d'indicar correctament en el nostre curvímetre (mecànic o digital), l'escala del nostre mapa.MÈTODE
Per passar d'un mapa a un perfil topogràfic:
-
Es traça una recta pel lloc escollit per la realització d'un tall. La topografia que talla aquesta recta serà la que quedarà plasmada a la gràfica.
-
Es situa un paper en blanc per la línia marcada i es va assenyalant en aquest paper totes les corbes de nivell que tallen a la recta. En cada punt d'intersecció anotarem a quina corba de nivell es correspon (anotarem la cota d'altitud).
-
En un paper mil·limetrat dibuixarem dos eixos d'ordenades. L'escala horitzontal que s'indicarà a la gràfica, ha de coincidir amb l'escala del mapa. A les ordenades s'indiquen les cotes de les corbes de nivell travessades (es pot partir de la cota mínima i no de la cota zero). L'interval de separació de les ordenades s'ha de correspondre amb l'equidistància de les corbes de nivell en el mapa, però aquesta escala (l'escala de les ordenades), que també s'ha de d'indicar, es pot prendre de forma arbitrària per ressaltar les formacions del relleu, tot i evitant que sigui exagerada.
-
A les abscisses posarem els punts de tall anteriorment obtinguts (es traslladen els punts marcats en el paper auxiliar). Les alçades(segons les cotes dels punts de tall) les marquem com ordenades (és a dir, projectam verticalment els punts fins a la seva alçada). D'aquesta forma tenim tots els punts en el lloc que els hi correspon (en sentit longitudinal i en alçada).
-
S'uneixen els punts obtinguts i es forma el perfil (en unir els punts no fer línies quebrades que no es troben en els relleus naturals).
Mètode
Resultats
Mapa 0
- Altituds en el punt
1,2,3 i 4
- Aixeca els perfils A-B i de A-C
- Dibuixa les corbes mestre
Mapa 1
- Direcció entre els punts 1 i 2
- Distància entre els punts 1 i 2
- Pendent entre 1 i 2
- Distància topogràfica
Mapa 2
- Direcció entre els punts A-B
- Perfils A-B
- Direcció entre els punts C-D
- Perfils C-D
- Pendent topogràfica entre els punts 1 i 2
- Altitud en el punt 3
- Distància entre els punts 4 i 5
- Observar imatges estereoscòpiques
Estereoscopi, Imatges estereoscòpiques.
L'estereoscòpia, imatge estereogràfica, o imatge 3D (tridimensional) és qualsevol tècnica capaç de recollir informació visual (tridimensional) o de crear la il·lusió de profunditat en una imatge. La il·lusió de la profunditat en una fotografia, pel·lícula o altre imatge bidimensional és creada presentant una imatge lleugerament diferent per a cada ull, com succeeix en la nostra forma habitual de recollir la realitat. L'estereoscopi és un instrument òptic que, per mitjà de dues imatges planes d'un mateix objecte preses des de angles diferents. No fou fins 1838 que al físic Sir Charles Wheatstone se li va ocórrer dibuixar (mantenint el cap fix), la imatge d'un cub de fusta, primer amb l'ull dret obert i després solament amb l'esquerra. Les dues imatges les va contemplar amb dos miralls, un per cada ull, i observà que les dues imatges es fonien formant una de sola i en relleu.
-
Amb l'ajuda d'un estereoscopi observam diferents parells de fotografies i feim una descripció d'allò que podem observar.
-
Ens feim dues fotos, una lleugerament desplaçada cap a la dreta i una l'altra cap a l'esquerra, com si tenguéssim una imatge diferent per a cada ull i així, amb l'estereoscopi, veure'ns en 3D.
Aigua en els aliments?
Objectius
- Determinar la quantitat d'aigua que hi ha en els aliments.
- Comparar els nosres resultats de quantitat d'aigua amb dades tabulades de presència d'aigua en els aliments.
Contingut teòric
La vida tan sols és possible en un medi amb aigua líquida, ja que la majoria de reaccions químiques en l’organisme es duen a terme en un medi aquós.
L’aigua és un compost essencial de molts aliments. La seva funció consisteix en dissoldre i afavorir la dispersió de substàncies. L’estudi del contingut d’aigua en els aliments és important per entendre la seva funció i per poder controlar el malbaratament químic i microbiològic d’aquests aliments. Així l’assecat, la congelació, el salat, envinagrat, el fumat... són mètodes de conservació de aliments que es basen en immobilitzar o retirar l’aigua dels aliments. L’aigua és tan important en els aliments que una mala congelació o descongelació els pot fer malbé o fins i tot s’utilitza per fer fraus alimentaris
Metodologia
2. El col·locam en el forn a una temperatura de 120ºC d'aproximadament i deixam que tota l'aigua s'evapori.
3. Passat uns 10 minuts, tornam a pesar l'aliment (pes sec, final).
4. Calcular el % en massa d'aigua.
Resultats
Maigua = Mi (inicial) – Mf (final)
Per calcular el percentatge d’aigua apliquem la següent fórmula:
%aigua = Maigua / Mi (inicial) · 100
Gotes en una moneda 
Si es redueix la tensió superficial, per exemple afegint un tensioactiu, l'aigua comneça a abocar-se a partir d'un volum molt menor.
Objectius
- Demostrat que una petitat quantitat de tensioactiu pot reduir de manera considerable la tensió superficial de l'aigua.
Materials
Metodologia
2. Posa un poc de sabó en un dit i toca la moneda.
3. Llavors comença a posar gotes d'aigua sobre les monedes amb la pipeta.
Resultats
2. Quantes gotes d'aigua pots posar en cada moneda?
3. Què és el que manté les molècules juntes d'aigua?
Forçes de capil·laritat
Objectius
- Formular experiments per estudiar quins factors influeixen en l'efecte observat.
Materials
Metodologia
2. Col·loca el muntatge en una placa de petri.
3. Vas afegint aigua tenyida o oli amb o sense detergent.
Resultats
2. Quins factors determinen l'alçada a la qual arriba el líquid?
3. Què canvia al llarg del dos portaobjectes muntats?
4. Quina propietat fa possible l'efecte observat?
Aigua que flota i s'enfonsa en aigua
Objectius
- La densitat de l'aigua freda és major que la de l'aigua temperada.
- Observar com actua el principi de transferència de calor per convecció.
Material
Metodologia
2. Observa què passa.
3. Després col·loca una gota de colorant en el dau de gel.
Resultats
2. La densitat d'un material depèn de la seva temperatura?
3. Si el gel només és aigua congelada, Per què l'aigua flota damunt aigua?
4. Per què s'enfonsa l'aigua colorida?
5. Quan l'aigua freda s'enfonsa, a on va l'aigua temperada del fons?
6. De vegades, segons quins tipus de gel no flota. Perquè?
Més fred que el gel
Objectius
Material
Metodologia
2. Afegeix una cullerada de sal.
3. Apunta cada 30 segons com varia la tempretaura.
Resultats
2. Gràfic temps/temperatura.
3. Explica el què ha passat amb el gel i amb la sal.
Desviant l'aigua
Objectiu
Material
Metodologia
2. Col·loca un canyeta de plàstic entre un paper sec i el teus cabells.
3. Frega sempre en la mateixa direcció.
4. Ràpidament col·loca a un centrímetre o menys la canyeta del fil d'aigua.
Resultats
2. L'aigua, tè càrrega elèctrica?
3. Les molècules d'aigua, tenen càrrega elèctrica?
Que em cremo!
Objectius
Material
Metodologia
2. Col·loca l'aigua i l'arena dins un vas de precipitat i mesura la temperatura inicial.
3. Posa els dos vasos en el forn. Fer mesures de com canvia la temperatura amb el temps.
4. Deixar refredar els dos recipients i torna a prendre mesura de com varia la temperatura.
Resultats
2. Taula de resultats
3. Gràfic temps/temperatura
Corba de fusió de l'aigua
Sals minerals en els esquelets
Objectiu
Material
Metodologia
2. Deixam passar un dies i observam els resultats.
Resultats
- Os llarg de pollastre (proteïna col·lagen i sals minerals)
- Conquilla de petxina (CaCO3)
- Closca de cranc (quitina i CaCO3)
- Exoesquelet d'insecte (quitina)
Òsmosis cel·lular
Objectiu
- Observar els processos de turgència i plasmòlisi.
Material
Portaobjectes, cubreobjectes, pinces, ceba vermella, aigua destil·lada, sal o sucre.
Metodologia
1. Agafa tres mostres de ceba i col-loca cada una d'elles dins aigua destil·lada, suerum fisològic i una dissolució saturada de sal o sucre.
2. Deixa les mostres en cada una de les dissolucions uns 10 minuts.
3. Prepara les mostres per ser observades.
Resultats
1. Dibuixos o imatges de cada mostra
2. Explica el que pots observar.
Òsmosis
Objectiu
- Observar i quantificar el procés de turgència i plasmòlisi.
Material
Patates, aigua destil·lada, dissolucions de sucre (0,2 M, 0,4 M, 0,6M, 0,8M, 1M), vasos de precipitat.
Metodologia
1. Talla trossos de patata de més o menys les mateixes dimensions i pesa cada tros.
2. Col·loca cada un dels trossos dins un dels vasos de precipitat de concentració creixent.
3. Pesa després de 24h i després de 48h.
Resultats
1. Elabora una taula de resultats.
2. Elabora un gràfic.
3. Explica els resultats obtinguts.
Difusió a través d'una membrana selectivament permeable. Diàlisi.
Objectiu
Material
Metodologia
2. Dins el vas de precipitat posar uns 300ml d'aigua i unes gotes de Lugol
3. Col·locar la bossa de celofan dins el vas de precipitat i deixar reposar uns 30 minuts.
4. Mentres esperen fer proves de lugol i de benedict a totes les dissolucions.
5. Passat el temps possa el contingut de la bossa de celofan dins un altre vas de precipitat.
6. Fer la prova de benedict a les dues dissolucions
Resultats
2. Taula de resultats
Reconeixement de glúcids
Objectiu
- Reconèixer la presència de glúcids.
Material
Tubs d'assaig; reactiu de Fehling A i B; reactiu de Lugol; dissolucions diluïdes de glucosa, sacarosa, fructosa, midó (3 a 5 g/100ml); HCl al 10%, NaOH al 20%, paper indicador de pH.
Metodologia
1. Agafam dos tubs per cada una de les dissolucions problema.
2. Afegim a cada tub 1ml de dissolució problema.
3. Als primers tubs hi afegim 1 ml de Fehling A i 1ml de Fehling B i ho col·locam al bany maria.
4. Als segons hi afegim unes gotes de Lugol.
5. Per a les mostres que han donat negatiu per a la prova de Fehling. Agafam un 1ml de dissolució problema. Afegim 1 ml d'HCL al 10% per a fer la hidròlisi dels enllaços glucosídics. Els calfem 15 minuts al bany maria. Després hi afegim NaOH al 20% fins que el medi es torni bàsic i, a continuació, repetim la prova de Fehling.
Resultats
1. Explica els resultats obtinguts.
2. Taula de resultats.
Corba de glucèmia
La concentració de glucosa en sang (glucèmia) s'eleva durant la ingestió d'aliments i durant l'absorció digestiva , però sense sobrepassar els 160 mg/dl en les persones normals. Si una persona en dijú se li administra per via oral 50 a 100 g de glucosa s'observa un ascens glucèmic per tornar a disminuir lentament finsa arribar al nivell inicial. Aquesta corba glucèmica produïda per la ingestió s'anomena corba de tolerància a la glucosa, i té valor diagnòstic clínic en els humans.
Objectiu
- Elaborar una corba de tolerància a glucosa.Material
Subjectes sans no diabètics, sucre (1g/kg de pes corporal), botella d'aigua, suc de llimona, aparell de mesura de glucosa i agulles esterilitzades.Metodologia
1. En dijú (8h a 14h) prendre la mesura de glucosa en sang.2. Beure en el menys temps possible la dissolució rica en sucre.
3. Mesura la glucèmia als 30, 60, 90 i 120 minuts.
Resultats
1. Elaborar una taula de resultats. Ha d'incloure els resultats de tots els alumnes.2. Elaborar un gràfic amb tots els resultats.
3. Explica els resultats obtinguts.
4. Cerca informació de com actua la insulina.
5. Com creus que seria la corba d'un subjecte diabètic.