2 ESO
1. Normes de treball i seguretat en el laboratori ►
2. Material de laboratori ►
3. Una cèl·lula de plastilina ►
4. Estudi de la dentició dels mamífers ►
5. Acció digestiva de l'amilasa de la saliva sobre el midó. ►
6. Trip - trap ►
7.Observació d'estomes►
8. Midó en una fulla ►
9. Fototropisme ►
9. Què qui com: Ous al laboratori ►
10. Cl ►
El laboratori, tot i que ens pot resultat molt atractiu, no és un lloc per jugar; és un recinte equipat per treballar-hi divertint-nos.
Al laboratori podràs comprendre, si poses prou interès, els aspectes de la biologia, la física i la química que de vegades resulten avorrits o poc entenedors a la pissarra.
Però és un lloc al qual s’ha de tenir un gran respecte, perquè pot ser un lloc perillós: s’hi poden produir incendis, intoxicacions, talls, cremades i explosions. S’ha de ser conscient en cada moment què s’està fent per tal d’evitar accidents. Per tant, molta cura.
1. No entrar al laboratori si no està present el professor o responsable.
2. Seguir les instruccions del professor o persona responsable.
3. Estudiar cada experiment abans de dur-ho a terme. No han de modificar-se en cap cas les quantitats de reactius indicades pel professor/a.
4. Mantenir una actitud responsable, no es poden fer bromes, córrer o cridar.
5. Cal portar roba còmoda i dur els cabells recollits.
6. No es pot menjar ni beure al laboratori.
7.Cal llegir les etiquetes abans d’emprar qualsevol reactiu i seguir-ne les indicacions.
8. Mai no tasteu cap producte químic. Procureu evitar el contacte dels productes químics amb la pell, ulls i qualsevol mucosa. No es poden tocar els reactius amb els dits, sinó amb una espàtula ben neta. No s’han d’ensumar els reactius.
9. No retornar mai l’excés de reactiu al recipient originari.
10. Gairebé tot el material del laboratori és de vidre i, per tant, es trenca fàcilment. Vés amb compte quan hi treballis.
11. Per pesar substàncies s’utilitza la balança. Els reactius no han de posar-se mai directament sobre els plats, sinó en un vidre de rellotge prèviament tarat, en el cas dels sòlids, o en un vas, en el cas de líquids.
12. Els residus s’emmagatzemaran en els llocs disposats a tal efecte i no es llançaran a les piques o papereres del laboratori sense el permís del professor.
13. L’eliminació de residus líquids es fa a l’aigüera, però cal obrir prèviament l’aixeta i deixar que ragi mentre s’aboca el líquid.
14. En cap cas es llençaran materials sòlids a les piques del laboratori. Les restes de sòlids i d’altres materials inservibles es llencen a la paperera.
15. Les restes de vidre trencat es llencen en una capsa destinada precisament a aquesta finalitat, ja que cal evitar riscs innecessaris al personal de la neteja.
16.Treure material o productes fora del laboratori serà sancionat severament.
17.Quan sigui necessari, abans de sortir del laboratori, renteu-vos les mans amb sabó i aigua.
18. Un cop acabat el treball, cal deixar les taules i el material ben net, ordenat i col·locat a la seva safata corresponent.
L’etiqueta: és necessari llegir l’etiqueta o consultar la fitxa de les dades de seguretat dels productes abans de la seva utilització.
1. Relaciona cada imatge amb una de les normes a seguir en el laboratori:
2.Observa atentament la següent imatge i encercla aquells objectes o aquelles accions que et semblin.
Alumne/a: _________________________________________________
Declaro haver llegit i entès les normes de seguretat en el laboratori i em comprometo a seguir les indicacions que aquí es descriuen pel que fa al comportament i al treball en el laboratori.
Data i signatura
Material de laboratori
OBJECTIU
- Conèixer el material d’ús més comú que utilitzarem i que farem servir al llarg de les diferents pràctiques.MATERIAL
Cal que ompliu la fitxa de cada material amb la informació que trobareu al següent enllaç web.
Laboratori virtual
Una cèl·lula de plastilina
- Reconeìxer les parts i orgànuls que formen part d'una cèl·lula.
- Aprendre les diferències entre una cèl·lula animal i una cèl·lula vegetal.
Plastilina de diferents colors:
Per la cèl·lula animal:
- Individual:
- 2 beig (grosses) - citoplasma
- 1 taronja - membrana plasmàtica
- A compartir:
- 1 blanc - lisosomes
- 1 lila - nucli
- 1 vermell - mitocondri
- 1 marró - RER i REL
- 1 groc - Aparell de Golgi
Per la cèl·lula vegetal:
- Individual:
- 2 beig (grosses) - citoplasma
- 2 verd (grosses) - cloroplasts i paret cel·lular
- A compartir:
- 1 blau - vacúol
- 1 lila - nucli
- 1 vermell - mitocondri
- 1 marró - RER i REL
- 1 groc - Aparell de Golgi
- 1 taronja - membrana plasmàtica
MÈTODE
Amb molta paciència i un poc d'habilitat intenta fer un model d'una cèl·lula animal o vegetal.
Estudi de la dentició dels mamífers
- Aprendre a realitzar fórmules dentàries.
- Comparar les denticions de diferents cranis.
- Conèixer les adaptacions dels mamífers al seu règim alimentari.
Esquemes de la dentició de diferents mamífers.
CONTINGUT TEÒRIC
A les dents dels mamífers es distingeixen la corona, el coll i l’arrel. Hi ha dents d’arrel oberta i creixement continu (incisives de Rosegadors) i altres d’arrel tancada i creixement limitat.
Presenten diverses formes i funcions (heterodòncia), encara que hi ha excepcions (homodòncia en catxolot i dolí). Normalment es troben quatre tipus de dents:
- Incisives: cantell tallant a manera d’escalpel. Serveixen per tallar.
- Canines (ullals): còniques I punxegudes. Fortament implantades. Subjecten i esqueixen.
- Pre-molars: tenen superfícies aplanades. Serveixen per mastegar.
- Molars: àmplies superfícies amb rugositats o tubercles. Funció mastegadora.
El règim alimentari condiciona l’adquisició d’un determinat tipus de dentició. El nombre i la disposició de les dents és un carácter sistemàtic. S’indica per la fórmula dentària:
nº dents ½ superior (incisives, canines, pre-molars, molars.) Pe. 2 1 2 3 (home)
nº dents ½ inferior 2 1 2 3
Els mamífers que no tenen canines presenten un espai lliure de dents, el diastema.
MÈTODE
Utilitzant els esquemes de la dentició dels diferents mamífers completa el requadre següent.
RESULTATS
Acció digestiva de l'amilasa de la saliva sobre el midó
CONTINGUT TEÒRIC
El midó és una macromolècula que contenen aliments com l'arròs, farina... Quan mastegam aliments que contenen midó, la saliva es mescla amb ells i inicia la seva digestió, romp les macromolècules i les converteix en molècules més senzilles com la glucosa.
L'amilasa de la saliva actua damunt el midó hidrolitzant-lo (espenyant els seus enllaços) i alliberant una mescla de sucres (glucosa i dextrina).
Es pot descobrir la presència de midó o de glucosa mitjançant l'autilització de reaccions específiques per aquests dos tipus de sucres:
- Reacció de Lugol: el lugol és un reactiu de color groguenc translúcid que coloreja de blau el midó però que no reacciona amb la glucosa (sucre reductor)
- Reacció de Fehling: el licor de Fehling consta de dues disolucions, el Fehling A i el Fehling B, que s'han d'afegir separadament i en quantitats iguals. El licor de Fehling reacciona amb sucres reductors com la glucosa donant una coloració vermell - ataronjat
Per tant el lugol canvia de color en detectar la presència de midó i el Fehling A i B detecten la presència de glucosa.
Reacctiu de Fehling A i B
Lugol
Tubs d'assaig i gradeta
Pipetes
Bany maria
MÈTODE
1. Enumera els tubs d'assaig de l'1 al 8.
2. Mescla 1 ml de Fehling A i de Fehling B dins el número 1
3. En el tub d'assaig número 3 i 4, posar aigua i un poc de midó i escalfar-ho una mica (s'ha de dissoldre)
4. Una vegada dissolt, posar els tubs 3 i 4 a escalfar al bany maria
5. Mastega el midó (pa, farina...) mesclant-lo bé amb la saliva i tot seguit aboca'l dins els tubs número 5 i 6. Després hi afegeixes més saliva i una mica d'aigua. A continuació posa'ls a escalfar al bany maria.
6. En els tubs 2, 3 i 5 aboca-hi unes gotes de Lugol i en els tubs 4 i 6 posar 1ml de Fehling A i Fehling B. Escalfa un altre cop tots els tubs al bany Maria.
RESULTATS
| Tubs | Contingut | Bany maria sí o no | Color abans | Color després | ||
| Mostra | Reactiu | |||||
| 1 | 2 ml d'aigua | + Lugol | ||||
| 2 | 2 ml d'aigua | + Midó | + Lugol | |||
| 3 | 2 ml d'aigua | + Glucosa | + Lugol | |||
| 4 | 2 ml d'aigua | + Fehling A i B | ||||
| 5 | 2 ml d'aigua | + Midó | + Fehling A i B | |||
| 6 | 2 ml d'aigua | + Glucosa | + Fehling A i B | |||
| 7 | 2 ml d'aigua | + pa ensalivat | + Lugol | |||
| 8 | 2 ml d'aigua | + pa ensalivat | + Fehling A i B | |||
Trip - trap
- Aprendre què és el pols i com es mesura.
- Realitzar el test de Rufier i treure conclusions sobre el nostre estat físic.
Rellotge amb cronòmetre, tensiòmetre i fonendoscopi si es diposa, roba còmode.
CONTINGUT TEÒRIC
El pols arterials és la pulsació provocada per l'expansió de les artèries com a conseqüència de la circulació de sang bombada pel cor.
MÈTODE
Cómo es —► En seres humanos
- ¿Cómo tomar el pulso?
- Tu frecuencia ¿es normal?
- Recuperación tras el esfuerzo
RESULTATS
- Pols en estats de repòs:
-
Mitjana
Recuperació després d'un esforç:
- Espera un minut i mesuret el pols:
- Espera un minut i mesuret el pols (2 minuts):
- Espera dos minuts i mesuret el pols (4 minuts):
- Espera 4 minuts i mesuret el pols (8 minuts):
- Fes el gràfic.
Test Ruffier
- Resultat test de Ruffier:
Observació d'estomes
- Realitzar una preparació microscòpica.
- Observar cèl·lules vegetals descrivint les estructures visibles al microscopi òptic.
- Identificar els estomes en mostres de fulles vegetals.
Parts verdes de porros, microscopi, portaobjectes, cobreobjectes, placa de Petri, aigua, bisturí, tisores, pinces, agulla emmanegada, verd de metil acètic o blau de metilè.
CONTINGUT TEÒRIC
Es poden distingir dos tipus de cèl·lules eucariotes: les cèl·lules vegetals i les cèl·lules animals.
Les cèl·lules vegetals estan envoltades per una capa de cel·lulosa anomenada paret cel·lular, que dóna consistència a la cèl·lula. Està situada sobre la membrana plasmàtica. Tenen uns orgànuls especials anomenats plasts, que fan diverses funcions. Els que contenen clorofil·la i fan la fotosíntesi s’anomenen cloroplasts i només es troben a les cèl·lules de les parts verdes de la planta. Tenen vacúols grans. El seu centrosoma, que és l’orgànul responsable de la divisió cel·lular, no té centríols.
Estoma (del grec stoma= boca). Els estomes són petits orificis o porus de les plantes, localitzats en la superfície de les seves fulles. Estan formats per dues grans cèl·lules de guarda i oclusives envoltades de cèl·lules acompanyants. La separació que es produeix entre les dues cèl·lules guarda (que es poden separar pel centre mantenint-se unides pels extrems) s'anomena ostiol, regula el tamany total del porus i per tant, la capacitat d'intercanvi de gasos i de pèrdua d'aigua deles plantes. Els estomes són un dels actors principals en la fotosíntesi, ja que per ells té lloc l'intercanvi de gasos, és a dir, surt oxigen (O2) i entra diòxid de carboni (CO2).
MÈTODE
a) Amb l’ajut de les pinces i el bisturí aïlleu una làmina prima i translúcida de la superfície.
b) Portar el tros a la placa de Petri amb aigua. Estendre sobre un portaobjectes el tros amb l’ajut d’una pinça.
c) Afegir unes gotes de verd de metil acètic o blau de metilè i esperar uns cinc minuts. (no deixis que s’assequi l’epidermis per falta de colorant o per evaporació)
d) Rentar amb un comptagotes, però sense que caigui directament sobre la preparació.
e) Col·loca sobre la preparació un cobreobjectes i observa al microscopi.
RESULTATS
Observa la preparació a diferents augments, començant sempre amb l’augment més baix.
Identifica les diferents parts de les cèl·lules vegetals.
Midó en una fulla
- Demostrar que en el procés de fotosíntesi es produeix midó.
CONTINGUT TEÒRIC
El midó és un glúcid que es fabrica a les fulles a apartir de glucosa sintetitzada durant la fotosíntesi. Per comprovar si una fulla ha fet la fotosíntesi, només cal demostrar la presència de midó a la fulla en qüestió.
Fulla de gerani o d'heura.
Fulles que han estat a les fosques durant 48 hores.
Placa elèctrica
Tubs d'assaig
Vas de precipitat
Placa de petri
Iode
MÈTODE
1. Fes bullir la fulla en aigua durant 2 minuts per rompre la paret cel·lular de les cèl·lules i facilitar la penetració de l'etanol.
2. Apaga la placa i col·loca la fulla en un tub d'assaig. Introdueix el tub en un recipient amb aigua calenta, durant 10 minuts o fins que la fulla perdi el color verd, perextreure la clorofil·la. El color verd podria emmascara el resultat.
3. Submergeix la fulla durant poca estona en aigua calenta per estovar-la i afavorir l'entrada de ls solució de iode.
4. Estén la fulla en una placa de Petri i cobreix-la amb una solució de iode. L'aparició de la fulla tenyida de blau mostra la presència de midó, el color ataronjat vol dir que no n'hi ha.
RESULTATS
2. Què hauria passat si en comptes de fer l'experiment amb fulles , haguèssim utilitzat arrles o tiges subterrànies com la patata, o els pètals d'una flor?
3. Quin és el resultat obtingut en les fulles que haguin estat 48 hores a les fosques?
- Demostrar el fototropisme positiu de les plantes.
CONTINGUT TEÒRIC
Fototropisme: l'estímul que provoca el creixement és la llum. Les tiges creixen cap a la llum.
Capsa de sabates amb tapa, cartons, tissores, ferrament, un pot buit de iogurt, terra i llavors de plantes lleguminoses (cigrons, mongetes, favó,...)
MÈTODE
- Dins l'envàs de iogurt posarem la terra i les llavors envoltades de cotó.
- Col·locar la capsa a un lloc iluninat.
- De tant en tant la regarem.
- Fes fotos del procés de creixement de la planta.
RESULTATS
Ous en el laboratori
- Saber més coses sobre els organismes ovípars i ovovivípars d'una manera didàctica i amena.
MÈTODE
RESULTATS